Barcelona, la ciutat de les motos, viu eufòrica el GP de Catalunya

«Quan ningú anava amb moto, nosaltres, a Barcelona, ja anàvem amb moto», va comentar eufòric, senyorial i molt instruït Carmelo Ezpeleta, CEO de Dorna Sports i creador del Circuit de Barcelona-Catalunya, a més d’organitzador del Mundial de motociclisme, en un dels llocs més carismàtics de Barcelona, El Born Centre de Cultura i Memòria de la ciutat.

«No hi ha cap ciutat europea, ni tan sols Roma, que ens va al darrere, que tingui més motos per habitant que Barcelona», va comentar, amb esperit molt esportiu, el seu de sempre, Josep Mateu, president del RACC, en la presentació del Gran Premi de Catalunya de motociclisme, que se celebrarà, aquest cap de setmana, en el preciós i moderníssim traçat de Montmeló.

I jo, mentre Mateu insistia que hem d’estar orgullosos perquè Catalunya, en el seu moment, això va crear, un munt de marques i fàbriques de motos, pensava que per culpa de les prohibicions ideades per l’Ajuntament d’Ada Colau, m’he hagut d’emportar la meva Bultaco ‘Lobito’ clàssica, de més de 30 anys, que va impecable i no pol·lueix (o no tant com els creuers de Colau), a Mallorca perquè aquí, a la Barcelona de les motos, al paradís de les motos, no la puc utilitzar.

La ciutat de la moto

Però sí, és cert, la ciutat de les motos, insisteixo, malgrat Ada Colau (i el seu govern), serà escenari aquest cap de setmana del GP de Catalunya, nom que mai ningú agrairà prou a Carmelo Ezpeleta, que va ser, sí, el primer que es va atrevir (quan no s’hi atrevia ningú) a posar-li el nom de Catalunya a un GP.

El títol del GP d’aquest any és ‘BRUMMMMMMMMMMM La passió que ens uneix’. I, sí, al voltant d’aquesta passió, insisteixo, en un escenari preciós i històric, únic, s’han reunit avui els organitzadors, els promotors, algun polític, dels que creuen que la F-1 i Moto GP enriqueixen Catalunya (no tots ho pensen, no, malgrat els centenars de milions que cauen sobre el país les setmanes de carreres) i diversos pilots com els germans Aleix i Pol Espargaró i Marc i Alex Márquez.

Tots, és clar, van cantar meravelles del Circuit, de la història de les motos a Catalunya, dels campions, dels circuits de Pedralbes i Montjuïc (on Salvador Cañellas va ser el primer espanyol, el 1968, a guanyar un GP) i de com n’és de preciós, especialment ara que hi ha un ambient festiu com pocs espectacles poden oferir, anar al circuit «per veure les carreres en directe i, després, a l’arribar a casa repassar-les per la tele», com va dir Josep Lluís Sanatamaría, director del Circuit.

Pau Solanilla, responsable de la marca Barcelona a l’Ajuntament de la ciutat, va recordar que a la sortida de la Vuelta (res va dir del diluvi i de la nit, nit, sense llums que van patir els ciclistes) i als preparatius de la Copa d’Amèrica (el campió ‘Pecco’ Bagnaia ha sortit al mar al catamarà neozelandès), seguirà el GP més estimat de tots, el de les motos. «Barcelona, motos, carreres és l’ADN d’aquesta ciutat i tot encaixa com un guant».

El guant és, per descomptat, el Circuit que, segons van anunciar Mateu i Roger Torrent, Conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat i va confirmar Ezpeleta, «aviat serà el millor circuit d’Europa, del món, del planeta Terra», ja que s’estan fent un munt d’obres i millores perquè així sigui, sempre, és clar, amb la idea de fer-lo sostenible.

Mentre Ezpeleta agraïa personalment als pilots, a tots els pilots del Mundial, el sacrifici que els suposa adaptar-se als nous actes i protocol del campionat, que intenta així acostar les carreres i els seus ídols als aficionats que acudeixen als circuits, aquests, els pilots, van reconèixer que els provocava un pessigolleig molt agradable i motivador córrer a casa. «Jo encara recordo, bé, mai podré oblidar-ho, que quan estava fent classes a l’escola i obríem les finestres de la classe, sentia el brogit de les motos que corrien a Montmeló i, la veritat, em despistava bastant, sí. Pot ser que allà naixés la meva passió».

El seu germà Aleix ho mirava amb enorme complicitat, recordant amb dolor («em va costar moltíssim agafar el son la setmana següent») el seu error de l’any passat quan, faltant una volta i anant segon darrere del francès Fabio Quartararo, va aixecar els braços pel seu segon lloc, quan es tractava de la penúltima volta, encara li quedava un gir més per complir. «Per això aquest estrenaré un casc que porta inscrit en el frontal ‘una volta més’ i així tanco el cercle, ¡tant de bo aquest any no se m’escapi el podi!»

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Àlex Márquez, que ja ha començat a guanyar amb la fabulosa Ducati de l’equip Gresini, va reconèixer que «ara sí que disfruto a sobre de la moto i fa goig anar als grans premis, ja que saps que pots lluitar amb els de davant». El seu germà Marc, que malgrat el mal moment que travessa no es va voler perdre la presentació del gran premi de casa, el mirava de reüll i reconeixia que «ara el veig poc a la pista, ja que, afortunadament, està sempre davant i, sovint, ni amb prismàtics va aconseguir veure’l».

No deixa de ser curiós que els germans Márquez, que han aconseguit dues vegades el doblet a Montmeló a Moto 2 i Moto GP, el 2014 i el 2019, reconeguessin que volen diferent climatologia per al cap de setmana. Àlex prefereix sol, llum i pista seca i Marc, que se sap amb una moto molt inferior a les altres, demana «quatre gotetes, no gran cosa, perquè s’animi la cosa». El vuit vegades campió del món va agrair «enormement» a l’afició i els fans de les carreres que el continuïn estimant i seguint com el segueixen. «És fàcil tenir suport quan ets a dalt, però ara valoro moltíssim més l’afecte que rebo, ja que porto tres anys que, segons les estadístiques, he corregut només la meitat dels grans premis que s’han disputat i tinc ganes ja de començar a veure el final d’aquest túnel».