Marc Márquez: somriure per fora, preocupació per dins

Alguns ja s’atreveixen a posar en qüestió el futur de Marc Márquez Alentà. Alguns ja pensen que no tornarà a ser el d’abans. Aquests fa moltes setmanes i un munt de grans premis que no només anuncien que si continua arriscant als comandaments d’una ineficaç Honda s’acabarà fent encara més mal, sinó recorden els seus últims números, que, en efecte, són desastrosos.

Márquez, vuit vegades campió del món i l’únic pilot que encara continua destil·lant al pàdoc de MotoGP la sensació que guanyaria amb qualsevol altra moto que no fos l’Honda, ha començat a prendre decisions, no ja sobre la seva vida personal, sinó sobre la seva carrera esportiva i, sobretot, sobre el seu comportament en pista.

El somriure etern

El somriure, almenys exteriorment, mai ha deixat d’acompanyar-lo. Per més desastres que s’acumulin al seu voltant des d’un punt de vista tècnic i esportiu, MM93 sempre afronta amb una enorme predisposició i amb el seu millor somriure, marca de la casa, el segell de la mama Roser Alentà, les conferències de premsa que protagonitza al llarg d’un gran premi.

Una altra cosa és quan es tanca amb el seu equip tècnic, liderat per l’enginyer Santi Hernández, o amb els tècnics japonesos d’HRC (Honda Racing Corporation) que manegen el projecte de MotoGP. Allà no hi ha somriures i sí moltíssima preocupació, incertesa, desencant i massa dubtes, molts.

Personalment, Márquez ha insistit una i mil vegades que travessa el moment més feliç de la seva vida. Físicament, malgrat les moltes caigudes i lesions que s’ha produït en la primera meitat del campionat, per culpa de voler aconseguir amb una moto desastrosa els mateixos resultats de sempre, el campioníssim de Cervera (Lleida), ara resident a Madrid, està tan fort com en els seus millors moments.

Però, per desgràcia per a ell, aquest és un esport en el qual la moto és molt més del 50% de l’èxit i l’Honda, dissabte passat, a Silverstone (GB), va arribar a tenir, quan faltaven set minuts per acabar els entrenaments, els seus quatre RC213V oficials als llocs 17è, 18è, 19è i 22è. Un autèntic desastre.

Una cosa és el present i una altra, de molt diferent, el futur de Marc Márquez. El present arrenca de dos punts vitals. Un, el pilot català té contracte en vigor fins a finals del 2024 i ell sempre compleix la seva paraula, encara més si es tracta de la marca de tota la vida, de la marca que l’hi ha donat tot i, quan ha estat lesionat, sempre l’ha esperat i avalat. I si alguna cosa té MM93 és que és agraït.

I dos: el futur, fins i tot el 2024, depèn d’un entrenament clau: 11 de setembre, Misano. Aquest és el dia i el circuit on les fàbriques entreguen als seus pilots el primer prototip del 2024, si és que el tenen, és clar, i comença la preparació i el desenvolupament de la moto amb la qual correran l’any següent. Si Honda no entrega aquell dia una moto nova, diferent, competitiva o que faci pinta de poder ser evolucionada amb rapidesa, Márquez prendrà la decisió de començar a meditar com pot desembarassar-se del contracte que el lliga a la marca alada i buscar-se un altre destí. En aquests moments, cap dels responsables de la firma japonesa que va als circuits sap, del cert, si Honda portarà o no un coet a Misano. Tot pinta que no, però....

Zero risc

Mentre arriba aquell dia decisiu, Márquez, que amb els seus comentaris i xerrades internes amb tots els seus enginyers ja els ha comunicat que aquesta moto no dona més de si i, per tant, no és qüestió de retocs, sinó de dissenyar i construir una moto nova, no pensa jugar-se el físic. Ja ha patit bastant. Ja s’ha fet prou mal. I, en aquest sentit, només espera la reacció d’Honda per tornar a mirar de ser el d’abans.

Márquez sap molt bé que ara està ficat al fangar, però ha sigut Honda la que ha enfangat el present i provoca dubtes sobre el seu futur. Per això elogia i espera copiar la resurrecció del seu germà Àlex, que de no tenir lloc a la graella del 2023 ha passat a guanyar. Per això va visitar Rafa Nadal, la seva referència en tot, per retroalimentar-se, tots dos, de la seva empenta i ambició amb vista a la seva recuperació i tornar a guanyar a l’uníson.

«A Silverstone, vaig recordar molt Alemanya, on, per voler fer el que no em permetia la moto, vaig caure quatre vegades i em vaig produir tres lesions. Això no tornarà a passar. No penso jugar-me-la si la moto no va», va remarcar Marc al traçat anglès. On, al final del gran premi, va reconèixer: «Aquesta mentalitat no és la que m’agrada, però per tornar a ser el d’abans he de començar de zero. He de fer el que he fet aquest cap de setmana, oblidar-me de les pantalles de temps. Ja arribarà el moment de prémer més l’accelerador».

Va ser allà, a Silverstone, on va explicar amb tota mena de detalls quina és l’estratègia en aquests grans premis. «He deixat de tenir dues motos diferents, amb xassisos diferents, electrònica diferent, suspensions diferents, m’estava tornant boig. L’objectiu ara és trobar una moto estable, amb la qual em senti còmode i amb la qual, quan portin alguna peça nova, poder dir si val o no». I també va dir: «Fa temps que he deixat de veure els resultats, la taula de temps. Ja tornaré a pensar-hi quan siguem competitius».

Bromes amb Fabio

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

Malgrat que per dins el mengen els dimonis, perquè considera que, després de tant sacrifici, operacions i recuperacions dolorosíssimes, no mereix estar així, Márquez no ha perdut, insisteixo, el somriure de sempre. És més, a l’acabar la seva nefasta carrera a l’esprint del dissabte que va guanyar el seu germà («és igual acabar el 18è a 29 segons, que el 10è a 20»), va reconèixer, entre rialles, que no s’havia adonat que el vencedor era Àlex, cosa que demostra la despreocupació sobre la moto.

Després de la seva caiguda en la carrera de diumenge i comprovant que l’altre gran campió, Fabio Quartararo, viu una situació semblant a Yamaha, va optar per fer bromes amb el francès, que li va escriure un twitter ene l qual li va dir: «quina gran adherència tenies», i Márquez va contestar: «doncs mira que la teva velocitat punta...».