Márquez: «No es pot anar de l’infern a la glòria en un pas»

I, sí, ja tothom assegura que el campió, la icona, ha tornat. I tant que ha tornat, ja que des del podi del meravellós traçat de Phillip Island, es va atrevir, igual com va fer Rins, a llançar les seves botes al públic amb tota la força, que ja és molta (no tota), que li ofereix el seu reconstruït húmer –«a Jerez vaig intentar llançar un guant i gairebé no vaig poder, ja que aquest os estava girant 34 graus»–.

És per això que ahir Márquez es mostrava molt, molt, feliç d’aquest nou podi, el 100 a MotoGP (139 entre les tres categories en què ha corregut), igualant al mític Ángel Nieto i encara no hem acabat». «És clar que és per estar content. No es pot anar de l’infern a la glòria en un pas, però gairebé ho aconseguim. La victòria ha estat a prop. Estem en una progressió ascendent. Tal com em vaig trobar a Tailàndia, Phillip Island era on més opcions tenia de fer un bon resultat».

Per Márquez, l’altre circuit ideal per poder repetir calaix és Xest (València), on, el primer cap de setmana de novembre, es tanca el Mundial. «Sepang, Malàisia, aquesta setmana, el passarem com puguem, ja que allà, amb les dues immenses rectes, Ducati, Aprilia i fins i tot Suzuki, com he pogut comprovar a Austràlia, tenen més motor. Ara, doncs, toca disfrutar d’aquest podi, després d’una carrera que ha sigut lluitada i amb una aposta arriscada. L’única opció que tenia de poder lluitar amb ells era muntant el pneumàtic tou posterior, perquè dissabte vaig veure que el dur no em feia bona sensació. He sigut l’únic de la graella amb el tou i m’ha sortit bé.

Cares rares

El vuit vegades campió del món va reconèixer que al seu box hi van algunes cares de desaprovació quan va dir que volia que li muntessin el pneumàtic tou. «Sempre juguem per veure qui té raó, però en aquest cas l’equip tampoc ho tenia clar del tot i hi han confiat cegament. Quan he dit tou, hi ha hagut alguns ulls que s’han obert com plats. Jo anava amb el tou i el meu company amb el dur, així que jo anava amb una opció extrema, però hi han confiat. M’han dit que jo el podia administrar. L’última decisió, per a això o per a un avançament, és del pilot, que és el que va a sobre de la moto. M’han ajudat tot el cap de setmana per donar-me la tranquil·litat a l’hora d’escollir».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

I sí, quan li van plantejar si ja està tranquil amb el braç dret, Márquez va insistir que fa temps que ningú en parla al seu garatge. Ja ho va dir: una cosa són les molèsties «fins que recuperi la massa muscular perduda, que en va ser molta» i una altra el dolor, que era el que li passava abans de l’operació.

«En efecte», va continuar explicant el de Cervera (Lleida), ja no hi ha dolor, i ara fins i tot puc protagonitzar gestos divertits com aquest. A Jerez, vaig llançar un guant de manera rara perquè tenia el braç rotat 34 graus a l’húmer. Ara no hi ha dolor. Falta la força per mantenir bé en les frenades la posició del cos, de moviments d’última volta de la moto, perquè quan n’hi ha sé que tinc molts números d’emportar-me’l posat, perquè encara no paro bé. Per això cal ser conscient que arrisques fins a un punt. El braç va funcionant a poc a poc. Em diuen que la força ha d’anar millorant, i aquest últim pas s’intentarà fer a l’hivern».