Un portentós Rins guanya un espectacular Márquez

Cursa lenta

La cursa de Moto GP, que va ser lenta, lenta, cosa que va propiciar que fins a una desena de pilots poguessin barallar-se, i bé, pel podi, va tenir com a grans protagonistes els dos pilots catalans i, és clar, l’italià ‘Pecco’ Bagnaia (Ducati), que va persistir en el seu afany d’alçar-se, per fi, amb el liderat del Mundial de Moto GP i, després de la caiguda de Fabio Quartararo (Yamaha), desastrós des de l’inici, i el mal resultat d’Aleix Espargaró (9è: «¿per què l’Aprilia destrossa tant les gomes?», es va preguntar a l’arribar al seu boxe el de Granollers), tindrà la seva primera ‘pilota de partit’ a Sepang (Malàisia), diumenge vinent, ja que si guanya i el ‘Diablo’ no és al podi, cosa que ha passat en les cinc últimes curses, es proclamarà nou campió de la categoria reina, cosa que no aconsegueix un pilot de Ducati des de Casey Stoner (2007).

Després de molt estira-i-arronsa, després d’arribar des de darrere, Rins, que no guanyava des d’Aragó-2020, es va plantar davant Bagnaia i Márquez, que havia resistit tota la carrera sent l’únic valent que havia escollit el pneumàtic posterior tou, decidit a donar-li l’última alegria a la fàbrica japonesa que abandonarà el campionat a València. «Em vaig aprofitar que la cursa va ser lenta i vaig pensar que si començava l’última volta primer i em dedicava a tapar buits, sobretot l’interior de les corbes 2 i 4 on Marc em posava la moto amb facilitat, podia guanyar. I així ha sigut. Feliç per la gent de Suzuki, molt feliç».

El podi somiat

El cas de Márquez ja és una altra cosa. Ja comença a ser, com sempre, com sol ser normal en ell, cosa de màgia, de coratge, de determinació, de sacrifici, de decisió. «Havia d’acabar aquesta tornada amb un podi, no podia acabar l’any sense pujar al podi, m’ho demanava el cos, m’ho demanava la recuperació, m’ho demanava l’operació, el sacrifici realitzat i sempre vaig pensar que podia ser aquí, a Phillip Island o a València. Ho hem aconseguit aquí, així que anirem a disfrutar a Malàisia i Cheste i veurem, veurem», va comentar MM93.

Márquez va apostar per la goma posterior tova. «No ho sé, podien pensar que estava boig, però m’ha anat bé tot el cap de setmana. Bé, sí, al final he ballat més que la resta, però podia aguantar-me bé. Això sí, ens falta potència. El 2019, amb Maverick (Viñales), jo tenia més motor i, en aquells moments, els duels són més fàcils. Aquí, ja heu vist, fins i tot la Suzuki ens pressiona a la recta, però he lluitat fins a l’últim segon, fins a l’últim metre, i em sento molt, molt, molt feliç i recompensat. Honda està treballant molt i es mereixia també aquesta recompensa. Tot és un procés. No sé si està tornant el vell Márquez, potser és diferent, un nou Márquez, però som al davant».

Caiguda de Quartararo

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Mentre Quartararo continuava sense explicar-se el que havia passat, ja que abans de caure ja s’havia despistat en una corba i caiguda a la 19a posició i el més gran dels Espargaró lamentava com gastava la seva moto la roda posterior, Bagnaia reconeixia que «en les últimes voltes, quan vaig veure la tremenda empenta d’Àlex (Rins) i Marc (Márquez), sabent que Fabio estava fora i Aleix molt retardat, vaig pensar que acabar al podi i ser el nou líder del Mundial era una gran recompensa per la gran feina que havíem fet. Queda molt, però ja és tot a les nostres mans, que és el que volíem».

Mundial de pilots: 1. ‘Pecco’ Bagnaia (Itàlia), 233 punts; 2. Fabio Quartararo (França), 219; 3. Aleix Espargaró (Espanya), 206; 4. Enea Bastianini (Itàlia), 191 i 5. Jack Miller (Austràlia), 179.