Bagnaia vol donar el títol a Ducati 15 anys després

Davide Tardozzi, el simpatiquíssim cap de Ducati Corse, es mostrava summament tranquil en aquells dies. «Arribarem a Europa i tot estarà solucionat. Bagnaia començarà a guanyar aviat». I va vèncer a Jerez. I va triomfar a Itàlia. I ha tornat a guanyar a Holanda i Anglaterra. «Soc feliç, guanyant dues carreres seguides, amb l’estiu al mig, he trencat aquesta ratxa que me n’anava a terra després de guanyar una carrera», assenyala Bagnaia, que li ha restat 42 punts en dos grans premis al líder Fabio Quartararo (Yamaha).

Per això, ara, el ‘Diable’, que és amic personal d’Aleix Espargaró (Aprilia), segon del campionat, a 22 punts del francès, diu que l’«autèntic adversari en la lluita pel títol és Bagnaia, ja que passa un moment que em preocupa i que hauria de frenar al més aviat possible, per exemple, la setmana que ve a Àustria». Fabio sap que el trio Aprilia-Espargaró-Viñales pot amargar-li, ells solets, la renovació del títol.

‘Pecco’, immutable

Bagnaia, en efecte, ni s’immuta quan l’agafen passat de copes a Eivissa («si hi ha festa aquesta nit, demanaré un taxi», va dir al baixar del podi de Silverstone), ni l’intranquil·litza que Tardozzi digui que ¡tant de bo! Àlex Márquez, que l’any vinent, correrà amb una Ducati, «li explica al Marc les excel·lències de la nostra moto i puc acostar-me a ell i dir-li: ‘¿Què, Marc, com et va la vida’». És evident que, en el dia d’avui i per més pilots punters que posseeix Ducati (Jack Miller, Johann Zarco, Jorge Martín i Enea Bastianini), el líder, aquell que ha sigut escollit per la firma de Borgo Panigale per ser el candidat al títol és ‘Pecco’.

«Jo no penso en el títol. Estem encara lluny de Fabio, tot i que queden prou carreres (8) i punts (200) com per intentar atrapar-lo, tot i que continuo pensant que és molt difícil», comenta Bagnaia, que, diumenge passat, va celebrar a Silverstone el podi núm. 100 de la firma italiana en MotoGP, que se suma als 1.000 ‘calaixos’ que acaben d’aconseguir en el Mundial de Superbikes. «Nosaltres ens aixequem cada dia per provocar passió en els nostres fans», acaba de reconèixer Claudio Domenicali, CEO de la firma propietat de l’imperi Audi.

«Estic llest per intentar tornar a guanyar a Spielberg, sí, però no crec que tingui tantes facilitats com a Silverstone, on Fabio va errar escollint el pneumàtic posterior mitjà, Zarco el va frenar molt bé a la sortida i Aleix estava com estava», se sincera Bagnaia, que reconeix que, en l’inici d’aquest campionat, «no tenia la mentalitat adequada per competir, però això ja és passat, igual com els errors que vaig cometre».

Rossi i Stoner, assessors

Notícies relacionades

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Bagnaia és un tipus que es porta bé amb tot el món, fins i tot amb dos mites tan complicats com Valentino Rossi i Casey Stoner, que, diumenge passat, va consultar sobre els seus problemes en el traçat britànic. «D’acord, sempre està allà per al que el necessiti i em va ajudar molt a concentrar-me en l’important que era repetir victòria a Anglaterra i sobretot, va posar tota la seva experiència, que és molta, per al moment d’escollir el pneumàtic posterior de carrera. I allà, no ens vam equivocar, no, el dur va funcionar molt bé». Respecte a Stoner, que segueix a la seva immensa granja a Austràlia, «li vaig demanar com podia guanyar adherència a la sortida dels revolts de Silverstone i, a primera hora de diumenge, vam mantenir una xerrada que em va anar de meravella en el ‘warm-up’ i, posteriorment, en carrera».

Tothom al pàdoc del Mundial considera realment incomprensible que Ducati porti 15 anys sense guanyar el títol de MotoGP quan, possiblement en l’última dècada, no hi ha hagut una moto millor que la seva. Cert, estava Marc Márquez, però és que, lesionat el campioníssim de Cervera (Lleida), primer Joan Mir (Suzuki) i, després, Fabio Quartararo (Yamaha) han acabat derrotant-los. I, ara, quan Bagnaia desperta, apareix Aleix Espargaró i, per descomptat, es manté molt viu, molt, el ‘Diable’.