Aprilia, Espargaró i Viñales amenacen el regne de Quartararo

Per això Aleix s’alegra de l’arribada de l’italià ‘Pecco’ Bagnaia (Ducati) al capdavant del Mundial (és ja a 49 punts del ‘Diable’, menys de dues victòries, quan falten vuit carreres), ja que «que arribi ‘Pecco’, després de les seves dues victòries consecutives, a Assen i ara a Silverstone, és molt positiu perquè jo pugui guanyar el Mundial. ¿Per què? Perquè, com pot entendre tothom, la pressió és per a ells dos. Quartararo és el campió i el líder, i ‘Pecco’ ni vol ni pot perdre sent el cap de Ducati. Així que jo estic bé on soc i he demostrat que puc lluitar cada diumenge amb ells per la victòria. Com més perseguidors siguem, més pressió per al líder».

La tornada de Viñales

I ara, Espargaró se sent reforçat per la revolució, el canvi, la transformació i el salt qualitatiu que ha fet el seu company Maverick Viñales, que ja està ficat en la baralla pel podi en cada GP i que ahir, a Silverstone, va estar a punt d’arrabassar la victòria a Bagnaia. «És fabulós que Maverick hagi arribat. La progressió que ha fet ha sigut espectacular. Està fent passos de qualitat constantment que, després, confirma a la carrera. Som un equip i ho estem demostrant. L’Aprilia és una gran moto en mans del Maverick i meves. Per això som líders al Mundial d’escuderies».

Aleix no està segur, malgrat els seus dos últims triomfs consecutius, que Bagnaia segueixi en aquesta línia guanyadora, «perquè s’ha mostrat molt irregular, comet molts errors i aquest és un campionat on la regularitat et dona la vida. Hi ha tanta tanta igualtat que, si no ho tens tot al lloc, et passa el que li ha passat al Fabio [Quartararo] aquest diumenge: acabes vuitè sense saber per què. O, sí, perquè no ho tenies tot al lloc. Per això és tan bo que Maverick ja estigui allà a dalt, perquè, per un camí diferent del meu, ha acabat aspirant a la victòria com jo en cada GP». «I recordo», va afegir Aleix, «que el Fabio, l’any passat, es va passejar aquí i aquest diumenge ha patit molt i ha acabat vuitè».

El premi a la feina

«Jo estic encantat de la meva situació: ja tinc l’Aprilia on volia, som a dalt al campionat d’equips, l’Aleix manté intactes les seves possibilitats de guanyar el títol i jo puc ajudar-lo, ja que també estic preparat perquè potser, qui sap, a Àustria, la setmana vinent, aconsegueixo la meva primera victòria amb Aprilia», comenta un Viñales orgullós. «La moto va perfecta. Des del test de Montmeló, no l’hem tocat. Ara només falta entendre com entrega la potència i com treure més partit del control de tracció. I tot això ja ho vaig agafant», insisteix ‘MVK’, que reconeix que «els resultats d’Aprilia són el fruit d’una feina intensa, molt professional i molt ben feta».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

«Cal continuar creient, cal continuar creixent, cal insistir en la tasca d’equip, a compartir dades i informació amb l’Aleix per preparar les nostres dues motos de la manera ideal per a la carrera, que és el que és important, i, si tot flueix, si tot em surt, com a Silverstone, de manera natural, acabaré guanyant. Ho tinc claríssim. El que no s’ha d’oblidar és que aquest és un campionat de treballar, treballar i treballar», assenyala el de Roses, que elogia «el bon ambient, el bon rotllo, que hi ha entre tots a Aprilia. Per això som allà a dalt tots junts, lluitant pels títols».