Espargaró: «Ara ja sé que puc guanyar aquest Mundial»

Quan li preguntes si la d’ahir, a Assen, va ser la millor carrera de la seva vida, Aleix diu que «¡ni parlar-ne!» Per ell, és clar, després de 234 grans premis sense guanyar, tota una vida en les curses, el triomf, el seu primer triomf en el Mundial, ocorregut aquest any a l’Argentina, «és, sens dubte, el millor gran premi de la meva vida, ja que no només va ser una victòria inoblidable, sinó que van suposar 25 punts i, a Assen, per desgràcia, sí, ho tenia tot per guanyar, però, al final, només he aconseguit 13 punts».

Un gran xou

Això sí, Aleix reconeix que el xou d’ahir, la carrera que va protagonitzar ahir en el preciós i popular traçat dels Països Baixos, «és molt millor que qualsevol altra carrera meva anterior, ja que he pogut demostrar, i això diverteix molt la gent, que és possible avançar en MotoGP, quan hi ha pilots que diuen que només es pot avançar en el Mundial de ‘superbikes’».

Quan li va preguntar si la manera que ha remuntat de la 15a a la 4a posició, amb avançaments increïbles, com l’últim, en el penúltim revolt d’entrada a meta, superant, de cop, Brad Binder i Jack Miller, li ha recordat, ell que fa gairebé 20 anys que està en el Mundial, les proeses protagonitzades per Marc Márquez o Valentino Rossi, diu el veterà pilot de Granollers. «Sí, sí, recordo especialment les remuntades de Marc, però, no, la meva no ha sigut d’aquestes, ja que Marc, gairebé sempre, acabava guanyant i jo només he acabat quart, però ha sigut molt, molt, divertit i, sobretot, he avançat pilots de gran nivell amb motos molt, molt, bones i, quan passava davant el meu mur i, a la pissarra, m’indicaven que els treia mig segon per volta, era al·lucinant. La sensació a la pista ha sigut tremenda, única».

El líder d’Aprilia i segon del Mundial, a només 21 punts de Quartararo (menys d’una victòria, 25 punts), quan encara resten 9 grans premis (225 punts), reconeix que Aprilia va posar ahir, a les seves mans, «una moto impressionant, era una moto d’una altra Lliga i ha sigut una pena, una gran pena, no poder guanyar, vist el ritme que tenia en les primeres voltes he pensat “avui és el dia, avui guanyes”. Era un dia per aprofitar-ho, no tinc tantes victòries, bé, només en tinc una, i, la veritat, ha sigut una llàstima, tot i que m’ho he passat molt bé».

Espargaró ha reconegut que ahir es va adonar de la seva autèntica força. «Una cosa és guanyar, pujar al podi, fer una bona ‘quali’ dissabte, lluitar amb els millors i una altra, molt diferent, sentir-te ràpid, sentir que la moto et respon a tot, que tens entre les mans una bona moto i, sobretot, que tens velocitat com per lluitar amb tots. I a Assen, al marge de la remuntada i els aplaudiments meravellosos de tot l’equip, em quedo que soc veloç i això és el que em fa confiar que tenim possibilitats de guanyar aquest títol. Tot depèn de ser veloç i jo ho vaig ser a Assen».

Tant que Espargaró va reconèixer que, en l’última volta, quan va veure la possibilitat, arriscada, sens dubte, «però ho tenia tot perdut, en la sisena volta, era 15è, així que havia de jugar-me-la», de superar al final Binder i Miller, «vaig posar el mapa 3 de la meva Aprilia i, tot i que es perd el control de tracció i la temperatura dels pneumàtics es dispara, havia de jugar-m’ho tot en l’última xicana. Vaig veure que ells frenaven molt aviat i em vaig dir “posa la moto a sac”, l’hi vaig posar i vaig acabar quart».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Espargaró lamenta no haver restat més punts a Quartararo «ja que Fabio és molt fi i no cometrà gaires més errors com aquest, però no ha estat malament, no». En aquest sentit, ha recordat que el seu fill Max li ha comentat, amb tristesa, que el seu amic Fabio havia caigut. «¡Com que ha caigut!, ha estat a punt de tirar el papa, tio. I hem rigut molt. Després, ha vingut Fabio i no ha volgut fer-li una abraçada, però l’hi farà demà a casa, segur. Fabio és un paio net, sempre va de cara i, a més, sí, és amic meu».

El líder d’Aprilia va mostrar, a més, la seva gran alegria pel podi (tercer) del seu altre amic, el seu company d’equip Maverick Viñales, que ell va demanar en el ‘team’ de Borgo Panigale. «Estic tremendament content pel seu podi, és més, en l’última volta, he patit molt, ja que temia que li passés com a mi, que vaig perdre el ‘calaix’ d’Alemanya en l’últim gir. Maverick m’ajuda molt, molt. Aquest cap de setmana a Assen he après d’ell, molt, ja que feia molt millor que jo els revolts 12 i 17 i dissabte em va ensenyar a millorar el meu pilotatge en aquests punts. I, a més, sé que si pot ajudar-me a guanyar el Mundial, ho farà. M’ho ha dit i sé que serà així ¡i tant que sí!»