L’ADEU D’UNA ICONA

Rossi: «El comiat va ser com haver guanyat el 10è títol»

  • El ‘Doctor’ reconeix, als 42 anys, que si s’hagués entrenat durant tota la seva vida «tant com en els últims 10 anys, encara seria competitiu»

  • Rossi, considerat per Aldo Drudi, dissenyador dels seus cascos, «com el Picasso de les motos», comença una nova vida després de 26 anys al Mundial

Rossi: «El comiat va ser com haver guanyat el 10è títol»

MOTOGP/DIEGO SPERANI

3
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Diuen que Valentino Rossi va escollir el núm. 46 perquè, quan era petit, va observar que el lluïa un pilot japonès que corria com a convidat en el gran premi de casa. Però la realitat, diuen, és que el va escollir per a tota la vida, tant que fins i tot les seves dues xifres sumen 10, la posició en la qual va acabar l’última carrera de la seva vida, la 432, a Cheste (València), perquè era el dorsal que lluia el seu pare, Graziano Rossi, quan va guanyar l’única carrera de 250 cc que va guanyar en la seva vida. Ja saben, fins i tot la data del seu comiat (14-11-21) suma 46, vaja.

El cert és que el ‘Doctor’ va tancar, diumenge passat, una de les carreres més brillants, cert, amb uns últims anys poc lluïts i afortunats, que cap esportista pot acaparar. El comiat va ser, sens dubte, impressionant, absolut, bonic, vibrant i amb tots els habitants del pàdoc de MotoGP, més d’un miler, postrats als seus peus, agraint-li tot el que ha fet pel motociclisme.

«Ha sigut una festa preciosa. He pensat que, al final, la raó de retirar-me era per protagonitzar aquesta festa. Ha sigut com si hagués guanyat el meu 10è títol mundial, el qual m’ha sigut negat durant els últims anys», va reconèixer feliç, orgullós, somrient, un Valentino Rossi que va rebre el ‘grazie, Vale’ com un reconeixement mundial. Perquè ho va ser, sí, després de 432 grans premis, 115 victòries i nou títols mundials.

Final descafeïnat

El ‘Doctor’, que va ser alçat i passejat pel seu box volant, caminant sobre els braços i mans esteses i elevades al sostre de tot el seu equip i amics, en un curiós passeig pel cel del Mundial, va reconèixer el dia del seu comiat que «si m’hagués entrenat tant, tant com he fet en els meus deu últims anys, encara continuaria sent competitiu». El cert és que ‘Vale’ se’n va després de passar-se quatre anys sense guanyar (Holanda-2017 va ser la seva última victòria) i no ‘campionant’ des de fa 12 anys, doncs el seu últim títol data del 2009.

«Valentino ha marcat una època en el motociclisme i ara ens toca als joves intentar que això continuï pujant», va comentar Àlex Márquez, a qui molts van criticar per haver sigut l’únic pilot que no era a la foto de comiat de Rossi. «Vaig ser el primer, repeteixo, ¡el primer! que el va acomiadar i li va donar les gràcies, ja que, al final de la carrera, el vaig esperar a la corba 2 de Cheste i ens vam fondre en una abraçada».

«Valentino ha disfrutat molt d’aquests 26 anys al Mundial, s’ho ha passat molt bé, no sé com ho fa ja que jo no em diverteixo tant com ell. Disfruto, sí, però, no sé, no m’ho passo tan bé com ell», va comentar Francesco ‘Pecco’ Bagnaia, un dels pilots de moda i, sens dubte, el gran favorit per arrabassar-li, la temporada vinent, el títol al francès Fabio Quartararo. Bagnaia va reconèixer que havia deixat anar més d’una llàgrima en el comiat de ‘Vale’. «Jo no el vaig veure plorar a ell, però jo sí que vaig plorar, ja que vaig recordar el moment que, amb 16 anys, me’l van presentar. I, la veritat, aquell dia va ser impressionant».

El Picasso de les motos

Notícies relacionades

Rossi, que a la festa de comiat del campionat en la qual va ser coronat nou rei, el ‘Diable’ («he après tantes coses de Rossi que de moltes me n’adonaré els pròxims anys») va ser nomenat per Carmelo Ezpeleta, màxim responsable del Mundial, ‘llegenda’ del motociclisme, va començar ahir una nova vida, aquella que, el pròxim mes de febrer el convertirà en pare d’una nena, fruit de la seva relació amb la model Francesca Sofia Novello, i que, probablement, el convertirà en pilot de cotxes i, qui sap, si fins i tot en habitant del món de l’F1.

Com diu un dels seus millors amics i dissenyador de tots els seus cascos, l’artista Aldo Drudi, «Valentino és el Picasso de les motos» i, com a tal, hem d’esperar que el seu geni no s’apagui».