Bagnaia, el seu hereu, guanya el GP de l’adeu a Rossi

El Mundial de motociclisme, l’esport de les dues rodes, ha acomiadat avui un dels seus grans mites i, per descomptat, la seva màxima icona en les tres últimes dècades. Amb tot el circuit donant-li les gràcies, amb milers de seguidors amb samarretes amb la inscripció de «bye, bye, Vale» i melenes grogues, a partir de demà començarà una nova vida com a pare (o gairebé, ja que ho serà el pròxim mes de febrer), pilot de cotxes, mestre i mànager de l’equip VR46 de MotoGP, el seu pròxim repte, continuar parint campions en el present i futur.

Ronaldo, un fan més

Aquí, a Chester, s’han viscut quatre dies de comiat, llàgrimes i homenatges. Aquí hi ha Ronaldo, el seu amic, a falta del ‘quarterback’ nord-americà Tom Brady, «que m’hauria encantat que hagués vingut», Casey Stoner, Dani Pedrosa i un munt de pilots que li han rendit honors en un traçat presidit per un gran mural i immens retrat amb la llegenda ‘grazie Vale’».

El dia que se’n va Valentino Rossi, el dia que neixen dos enormes com Pedro Acosta i Raúl Fernández, el dia que Jorge Martín, que va estar manant durant un munt de voltes en la carrera d’avui i es converteix en el ‘rookie’ de l’any (igual com els seus dos compatriotes de Moto3 i Moto2), va ser el dia escollit per Ducati per aconseguir el seu primer triplet de la història de MotoGP al podi amb Bagnaia, Jorge Martín i Jack Miller. I va ser, també, sí, el primer GP en el qual no va córrer cap pilot del campioníssim Repsol Honda, per lesions de Marc Márquez, Pol Espargaró i Stefan Bradl.

Festa total

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

Rossi, que va rebre l’homenatge i un autèntic bany de masses de públic, pilots, organitzadors, comissaris, equips i patrocinadors, amb grans traques valencianes, ha insistit avui que el seu èxit i orgull més gran «ha sigut aconseguir que milions d’aficionats a l’esport s’acostin a veure les nostres carreres i, lògicament, enganxant-s’hi, ja que som, amb diferència, l’esport més apassionant que existeix».

Se’n va ‘Vale’, però queda la seva obra, que no és només tot aquest meravellós ambient i aquest esport estel·lar sinó els seus hereus, els seus alumnes i amics, a més de la devoció de milions de fans que formen part de la seva tribu. No cal dir que Rossi va entrar al ‘pit lane’ travessant un passadís amb els més de mil habitants del pàdoc que li van fer l’abraçada massiva i adeu de tota l’afició, mentre gairebé 100.000 persones cantaven el «¡Vale, Vale, Vale!» que ha inundat els circuits al llarg de 26 anys.