El via crucis de Márquez: cinc operacions en 2 anys

Ningú, cap altre esportista d’elit, ningú, ha viscut els dos últims anys que ha viscut Marc Márquez Alentà, vuit vegades campió del món de motociclisme, ja un mite en la categoria de MotoGP, havent guanyat sis dels últims vuit campionats, patint, patint i havent de superar cinc operacions delicadíssimes en els últims dos anys, del desembre del 2018 al desembre del 2020.

És possible, com diuen els metges que l’han cuidat al llarg dels últims anys i intueixen i desitgen els cinc cirurgians que, divendres passat, el van tenir 11 hores en un dels quirofanos de l’Hospital Ruber Internacional, de Madrid, que, canviant-li la placa de l’húmer dret, fent trucs perquè l’os estigués ben regat de sang i ajudant-lo a solidificar-se, a fer durícia, amb fragments del seu propi maluc, que el campioníssim, ‘el Caníbal’, ‘Magic’, com li diuen a Itàlia, torni a ser el d’abans, després de durs mesos de rehabilitació.

Marc, el primer que anima

Com ahir mateix va reconèixer Emilio Alzamora, el seu mànager, «és digna d’admiració, l’enteresa, la determinació, la voluntat amb la qual el Marc ens ha tornat a sorprendre a tots, com sempre, suportant, durant tots aquests mesos, la incertesa que provocava la duresa de la seva recuperació després de dues intervencions en el braç dret». Aquesta enteresa la ve demostrant (i superant, amb victòries i títols en Moto2 i MotoGP) des que, a finals del 2011, quan estava a punt de conquerir el títol de Moto2 (el guanyaria l’any següent), en un accident absurd (els comissaris del circuit de Sepang, Malàisia, no van avisar que la pista estava embassada), va patir una caiguda que li va paralitzar el quart nervi de l’ull dret i li va quedar afectat el domini recte, que provocava que tingués doble visió.

Va ser llavors quan Márquez va creure que havia posat punt i final al que tots intuïen que seria (ha sigut, és) la carrera esportiva més brillant d’un pilot en la llarga història del Mundial. I va ser el doctor Bernardo Sánchez Dalmau, a qui Márquez agraeix, cada dia, el que va fer, qui va solucionar, amb una intervenció extraordinària, aquesta lesió. I MM93 va començar a volar. Fins que, en la primera carrera d’aquest any, a Jerez, després d’una remuntada històrica, única, que va provocar l’admiració del món sencer, passant del lloc 16è al 3r, no es va conformar amb el podi i, a falta de quatre voltes, es va fracturar l’húmer dret a l’intentar superarMaverick Viñales (Yamaha), llavors segon.

Carlos, el seu inseparable fisio

Márquez va ser operat el 21 de juliol d’aquesta fractura, va mirar de tornar aquella mateixa setmana, va realitzar un crono impressionant en l’assaig del dissabte del GP d’Andalusia i va desistir de córrer diumenge. Va haver de tornar a ser operat el 3 d’agost i, finalment, per tercera vegada, ho ha sigut aquest dijous passat. Aquest serà el tercer hivern, el tercer Nadal consecutiu, en què Márquez no tindrà ni vacances ni festes i passarà tots els dies en companyia del seu ja inseparable fisio i amic,Carlos J. García, que s’ha instal·lat a la nova casa del campió a Cervera (Lleida).

El primer Nadal va ser el del desembre del 2018, quan, el dia 4 d’aquell mes, el van operar de l’espatlla dreta, fart que li sortís 32 vegades aquella temporada. El segon va ser, el desembre del 2019, després que, el 27 de novembre, li repetissin la mateixa intervenció en l’espatlla dreta. En els dos casos van ser llargs mesos de sofriment, llàgrimes, sí, sí, llàgrimes, durant una rehabilitació duríssima i molt sacrificada. I ara, després de més de quatre mesos d’incertesa, Márquez, de nou, ha de prendre-s’ho amb calma i viure un altre període de dur entrenament esperant que, tal com pensen els doctorsSamuel Antuña, Ignacio Roger de Oña, Joan de Miguel, Aitor Ibarzabal i Andrea García Villanueva, el seu húmer se soldi, es fixi, cobri encara més vida de la que té i li permeti pilotar com només ell sap fer.

Rehabilitació amb calma

«Ningú no està parlant de terminis, ningú no pensa en la temporada vinent», va comentar ahir Alzamora davant el micròfon de TVE, «però és evident que si es compleixen els pronòstics dels doctors, que afirmen que aquesta tercera intervenció ha solucionat els problemes de la segona, els terminis seran, potser, menors dels que pensàvem. El Marc és el primer que ens transmet serenitat i tranquil·litat a tots, cosa que significa que, finalment, el millor de tot això és que haurem après d’aquesta dura experiència».

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

Cinc intervencions delicades en només dos anys, tres hiverns ficat al gimnàs, moments de dolor constant forçant les articulacions i, sobretot, l’obsessió per tornar a ser el d’abans, el de sempre, semblen el destí d’un pilot que, tal com acaba de reconèixer un altre dels campioníssims de MotoGP, l’australià Casey Stoner, «aquell dia que va caure i es va lesionar estava humiliant, de nou, tots els seus adversaris, ja que estava protagonitzant una remuntada única, històrica».

Tots esperen el seu campió

És possible, ¡és clar que sí!, que, especialment els mitjans de comunicació italians, comencin a parlar aviat, ben aviat, avui mateix, de la possibilitat que el seu subcampió, Andrea Dovizioso, que s’ha pres el 2021 com un any sabàtic al no arribar a un acord per continuar en Ducati, pugi a la moto d’MM93 mentre es recupera, però el segur, del que no hi ha dubte, és queHonda i el seu‘team manager’, Alberto Puig, lacompanyia Repsoli tot l’equip de Márquez, liderat per l’enginyer Santi Hernández, esperaran el seu campió. Un hivern més.