Quartararo: «Qui cregui que l'Àlex distraurà el Marc, no coneix Márquez»

El jove francès Fabio Quartararo (Yamaha), de 20 anys, va debutar, l’any passat, a MotoGP després d’una trajectòria més que decebedora a Moto3 i Moto2. Dic decebedora perquè, als 15 i 16 anys, estava cridat a ser el rei de totes les categories. Amb raó, va guanyar campionats d’Espanya abans d’hora, gairebé amb una mà.

Però només el 2019 va aconseguir demostrar que, en efecte, tal com deien els portaveus del Mundial, tenia fusta de campió de màxima categoria. El ‘Diable’, com li agrada que l’anomenin, va acabar la temporada passant barallant-se per la victòria cada diumenge amb el campioníssim Marc Márquez (Honda) i tot i que no va aconseguir guanyar-li una carrera, es va convertir en el ‘rookie’ de la temporada.

Ahir, a un mes de començar el Mundial 2020, no només va aconseguir el millor crono el primer dia d’escola, sinó que, dies abans, va ser anunciat com a substitut, tot i que ell es negui a reconèixer-ho «perquè Valentino encara no s’ha retirat» de Rossi en persona en l’estructura oficial de l’equip Monster Yamaha.

Li quedava un any de contracte a l’equip satèl·lit Yamaha-Petronas i acaba de firmar, per dos anys més (2021 i 2022) per fer el salt a l’oficial Monster Yamaha, quina manera de començar el Mundial. Quan competeixes en un esport de risc com el nostre, quan lluites contra els millors pilots del món, quan habites una graella tan competitiva, pel que fa a motos, escuderies, fàbriques i, per descomptat, campions, és molt important no afegir més pressió de la que toca i, en aquest sentit, tenir resolt el futur dels pròxims tres anys, saber que tens un contracte llarg amb una de les grans marques, dona tranquil·litat per poder treballar amb determinació durant tot aquest temps. Així que la felicitat d’haver firmat amb Monster Yamaha per al 2021 i 2022 és la millor manera de començar el 2020 en un equip tan estimat i que m’ha donat tant com Petronas.

Ja fa temps que té la Yamaha oficial ¿oi? Començar la nova temporada amb la mateixa moto que els pilots del ‘team factory’ m’ajuda molt a saber on som, a comparar les dades, ser molt precís amb el treball al box i intentar ser el més a prop possible d’ells, si podem, ja que no serà fàcil. Abans, quan Maverick era dues dècimes més ràpid que jo, sempre m’entraven els dubtes de si era la moto, ell o jo. Ara sabré que soc jo qui ha de millorar o el meu equip posant la moto a punt.

Ho sento, però hi ha qui diu que si l’any passat va acabar proclamant-se el millor principiant de l’any, aquesta temporada, com a mínim, ha de ser segon del Mundial. He d’adaptar-me a la moto oficial, conèixer-la bé i, sobretot, saber com millorar-la a cada sortida a pista. Una vegada ho tinguem tot al seu lloc, en els assajos del GP de Qatar començarem a valorar, a partir de la nostra situació i com han estat els altres, quin és el nostre objectiu a curt, mitjà i llarg termini. Si em pregunta ara que acabem de començar, li diré que l’objectiu més real és acabar al top-5, o intentar-ho, a cada carrera. És a dir, podi i lluitar per la victòria.

Home, ja li toca guanyar, segur que pensa a aconseguir, com a mínim, una o dues victòries. Sí, és clar, guanyar és un pas vital aquest any, però tots sabem que guanyar un GP de MotoGP, havent-hi les motos oficials que hi ha i els campions que les porten, és una tasca difícil. Jo mateix vaig aprendre, l’any passat, com costa derrotar, per exemple, el Marc, ja que, tot i que vaig tenir diverses possibilitats, no ho vaig aconseguir. Jo crec que per poder complir aquest altre somni s’han d’ajuntar totes les coses: jo, el meu pilotatge, la moto ideal per a determinat circuit i una carrera rodona. ¿Pot passar?, per descomptat que pot passar, gairebé ho vam demostrar l’any passat, que era ‘rookie’, per tant, ara amb més motiu.

¿L’obsessiona guanyar? No, no, i ara, sé que arribarà, però no m’obsessiona. És més, aquest hivern he canviat bastant la meva mentalitat. L’any passat m’obsessionava entrar al box després de cada tanda, després de cada sortida, i comprovar que era el primer a la pantalla de temps, però ara veig que aquest no és un bon sistema per preparar la carrera de diumenge. Ara vull treballar més amb vista a diumenge que acaparar primers llocs que, després, no serveixen de res quan es reparteixen els punts.

D’aspirar al títol, de moment, ni parlar-ne. Ni parlar-ne...de moment, sí. Quan encara et queda molt per aprendre, no pots parlar de lluitar pel títol. Això són paraules importants tot i que, lògicament, si un pilot no creu que pot ser campió, no pot ser pilot de carreres. Hem de demostrar, des del GP de Qatar, la consistència que vam demostrar a la segona part del 2019 ja que, a partir de Misano, vam ser molt forts, molt. Aquest any ho hem de ser a partir de Qatar, del primer cap de setmana. Ens caso això.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

¿Com porta això de ser, l’any que ve, el substitut de Valentino Rossi? Perdó, però jo no soc el substitut de Vale, entre altres raons perquè Rossi, afortunadament, segueix entre nosaltres, a la graella i ¡aneu a saber quan marxarà! Tots sabem que és impossible substituir Vale en aquest esport, en aquest pàdoc i en aquest Mundial. Jo m’agafo el fitxatge per Monster Yamaha com la demostració que hem fet una gran feina, jo, la fàbrica i Petronas, i tenim aquesta recompensa. Per a mi era inimaginable ser el principiant del 2019 i, molt més, començar el 2020 amb contracte de fàbrica. Això continua sent un somni i espero que el pugui allargar durant molts anys.

L’altre dia el campioníssim nord-americà Wayne Rainey va dir que vostè hauria d’aprofitar que Marc Márquez aquest any es despistarà amb el seu germà Àlex a l’altre costat del box per provar de guanyar el títol. ¿Distret el Marc amb l’Àlex?, ho sento però no m’ho crec, no. Qui parla així no coneix el Marc. Els qui coneixem el Marc sabem que és més del cent per cent guanyador, pura passió. Li agrada guanyar més que a ningú. El que sí que hauríem de provar d’aprofitar és que, potser, durant les primeres carreres, no estarà encara al màxim físicament després de la seva delicada operació a l’espatlla dreta, però això que es distregui amb el seu germà... no ho sé, no ho sé, jo no m’ho crec, la veritat. A l’FP1 de Qatar, divendres al matí, el Marc ja s’haurà oblidat que el pilot que té a l’altre costat del box és el seu germà Àlex, li he sentit dir que ell sempre el veurà com el campió de Moto2.