Anar al contingut

LA RESPOSTA DE L'HEPTACAMPIÓ

Márquez: «Després de la caiguda m'he quedat sense respiració»

El líder de MotoGP reconeix que, en els primers segons, li faltava l'aire i ha temut no poder córrer, diumenge, el GP de Tailàndia

«Ha sigut culpa meva, acabava de sortir del box, no m'ho esperava», confessa Márquez, que va tornar a la pista i va fer un dels millors temps

Emilio Pérez de Rozas

Márquez: «Després de la caiguda m'he quedat sense respiració»

Marc Márquez estava, està, com una rosa, malgrat que va reconèixer: «Després del vol m’he quedat dos, tres, quatre, cinc segons sense respiració. Ja sol passar, ja, tot i que m’han semblat 20 segons o més». Han passat més de cinc hores després del seu terrible, tremend, brutal i afortunat accident, en què, a 140 quilòmetres per hora, a l’entrada del sisè revolt del circuit de Chang, a Buriram (Tailàndia), camí de la setena, va perdre el control de la seva Honda, que el va escopir per sobre de la cúpula fins a estavellar-lo a l’asfalt i, després, a la graveta, mentre la RC213V feia tres voltes de campana, rebotant cada vegada més a prop del seu amo. Si la moto l’hagués colpejat, podríem estar parlant, llavors sí, d’un gravíssim accident.

Márquez va trigar a aixecar-se, però, després, tant al centre mèdic del traçat tailandès com en un hospital de Buriram, no van descobrir cap fractura ni a la columna vertebral –«aquesta zona sí que em feia por, perquè la radiografia que hem fet al circuit no es veia gaire bé», va dir el doctor Ángel Charte, que el va acompanyar al centre mèdic de Buriram– ni a la tíbia i turmell esquerre que són, pel que sembla, les zones que havia colpejat la seva moto.

Va témer per la cursa de diumenge

Márquez ha reconegut que en cap moment va veure en perill el títol, per descomptat, però no per l’accident: «Perquè tenim gairebé tota la feina feta. No obstant, sí que vaig témer no poder córrer diumenge, que em fa molta il·lusió per la gran recompensa que tenim al final de la carrera si aconseguim quadrar-ho tot». L’heptacampió català ja va anunciar dimecres, tot just arribar a Tailàndia, després d’oblidar-se el passaport a la butxaca del seu seient del vol Barcelona-Bangkok (i recuperar-lo a temps), que «en els caps de setmana clau sempre, sempre, passa alguna cosa». «I la veritat, ha passat, hauria pogut ser greu, però l’hem salvat. Ara, a córrer».

Márquez va córrer tant, tant, al tornar de l’hospital, que durant més de mitja hora va tenir el millor temps del segon entrenament de la primera jornada, tot i que després el van superar Fabio Quartararo (Yamaha), Maverick Viñales (Yamaha), Franco Morbidelli (Yamaha), Jack Miller (Ducati) i Valentino Rossi (Yamaha). Malgrat tot, Márquez estava satisfet: «Hem fet tota la feina que havíem de fer i crec que tenim ritme per poder aspirar al podi i, repeteixo, si ho quadrem tot, a la victòria. L’any passat, el Dovi va manar i jo el vaig deixar manar, però aquest any és diferent».

Marc Márquez, captat per la càmera de TV-3 a Buriram, Tailàndia. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

El líder d’Honda, el pentacampió més jove de la història de la categoria reina, es va responsabilitzar de l’accident, malgrat el soroll que va provocar la seva caiguda en el sentit que potser hi havia alguna fallada tècnica de la moto o, fins i tot, del pneumàtic posterior, que va acabar saltant de la llanta. «M’he equivocat jo, crec; tot i que no sé encara què ha passat. Com ha comentat l’Albert [Puig, director esportiu de Repsol Honda], jo m’inclino a pensar que he passat, abans d’entrar al sisè revolt, per una zona de pols, de terra bruta, i la roda ha perdut tracció, agafament. El pneumàtic estava ben escalfat i, insisteixo, no sé què ha pogut passar».

Correrà molt adolorit

El que més por li ha fet al contactar amb el terra no ha sigut, no, haver-se trencat algun os «ja que d’això te n’adones de seguida», sinó no poder respirar. «Quan tens una caiguda així d’espectacular, tan bèstia, a l’impactar amb la pelvis, l’esquena, el teu cos es contreu del tot, de cop, i, sovint, trigues uns segons a tornar a respirar amb normalitat. Això, de vegades, m’ha passat amb dos, tres o quatre segons i aquesta vegada crec que n’han sigut uns quants més, me n’han semblat 20. No se precisar-ho, però, sí, aquest moment no ha sigut gens agradable, no».

Després de conversar amb el doctor Charte, Márquez ha reconegut que ha tingut molta sort, però ha preferit no parlar-ne. És més, no ha perdut ni un minut a considerar l’ensurt, ja que, al tornar a la pista, ha sigut el millor durant 40 dels 45 minuts que ha durat la segona sessió. «Aquest tipus d’accident no sol condicionar-me en el rendiment després, perquè ha sigut una anècdota, ja que no te l’esperes, surts del box, vas tranquil i caus. No anava forçant. No sé, pneumàtic fred... però, insisteixo, no ho crec. Talles gas en algun lloc on no sols fer-ho, no anava empenyent, no... no sé, molt estrany tot».

Perseguint el vuitè títol

Márquez, evidentment, espera demà llevar-se amb tot el cos adolorit i, llavors, es posarà en mans del seu fisioterapeuta i serà el moment de treballar dur per mimar aquests músculs i millorar els cops. «Quan et passen aquestes coses i tornes a pujar a la moto, has de posar-te en ‘mode carrera’ al més aviat possible, oblidar el dolor, el mal i posar tots els sentits, concentració i atenció al màxim a la pista. Per això, a l’inici de la segona sessió m’han sortit tan bons temps en els primers quinze minuts».

L’heptacampió està a punt per conquerir el seu vuitè títol mundial i convertir-se, sí, en el pilot més jove de la història a acumular vuit ceptres mundials

Temes: Marc Márquez