La història de com Lorenzo va fitxar per Honda

No va ser tan senzill com apropar-se a la Reial Federació Espanyola de Futbol, dipositar un taló del banc de Qatar per valor de 222 milions d’euros i emportar-se Neymar Júnior. No. L’arribada de Jorge Lorenzo a l’equip Repsol Honda, campió del món de MotoGP gràcies al prodigiós i intrèpid Marc Márquez, va ser fruit d’alguna carambola, d’un error de càlcul del jove mallorquí Joan Mir, que va rebutjar una fabulosa oferta de la millor fàbrica del món, del tremend enuig del tricampió mallorquí, que es va sentir menyspreat per Ducati i, sobretot, de la gosadia dels responsables de la firma alada que van decidir acceptar el repte d’unir, sota el mateix sostre, dos dels més grans campions de la història, Márquez i Lorenzo, que sumen 11 títols, 450 grans premis, 131 victòries i 257 podis.

Cap dels consultats en aquesta història no pot precisar quan va començar tot, però l’inici està molt a prop del relleu, al capdavant de la part esportiva d’Honda, de l’italià Livio Suppo per Alberto Puig, home de confiança de la firma japonesa en els últims 25 anys. Ningú dubte que, en aquell instant (estem en les setmanes prèvies al Nadal passat), tant Yoshishige Nomura, president d’Honda Racing Corporation (HRC), com Tetsuhiro Kuwata, la seva mà dreta, tenien ja decidit que, mentre a Espanya s’assaborien els torrons, ells firmarien la renovació de Márquez pels pròxims dos anys. Com va ser. "Quan els japonesos no dubten, executen a l’instant; quan dubten, poden passar mesos", assenyala una font que els coneix molt bé.

L’ultimàtum a Pedrosa

El dubte, és clar, era si mantenir, un any més, la confiança en Dani Pedrosa, que compleix el seu 13è any sense aconseguir el títol gran tot i que, això sí, ell és l’únic pilot que, com a mínim, ha guanyat un GP cada any. Desaparegut Suppo, que protegia Pedrosa després d’uns primers anys durs, agres, per la presència de Puig al costat del pilot de Castellar del Vallès, Honda decideix donar-li un marge a Pedrosa fins al GP de Barcelona, al qual va arribar en 12a posició del Mundial sense ni un sol podi, la qual cosa el va sentenciar definitivament.

Just aquells dies, Albert Valera, mànager de Lorenzo, li va dir a Carmelo Ezpeleta que Ducati els havia mostrat "una oferta de renovació tan humiliant, que sospitem que volen que ens n’anem". Existeix, per tant, la possibilitat que Lorenzo es jubili si no troba una moto competitiva. Per això Ezpeleta, que valora enormement el tricampió mallorquí, va propiciar l’arribada de Petronas a MotoGP, de la mà de Yamaha, amb motos competitives que, en principi, estaven destinades a Lorenzo i que ara seran aprofitades per Pedrosa.

L’'staff' de HRC es planteja un doble camí per resoldre la substitució de Pedrosa: o la via de futur, amb un noi prometedor, o la via palmarès. Honda, que sap que està oferint la millor moto del pàdoc, comença a sentir a les seves carns el temor que provoca ser company de Márquez i fitxar per un equip que, des del minut u, exigeix guanyar. Per això Nomura i Kuwata sospiten que Johann Zarco es va espantar i va preferir firmar per KTM; per això dubten que Andrea Dovizioso, que pretenia aconseguir aquesta RC213V, tingués intenció, finalment, d’acceptar el repte de fer-se amb el 'nen de Cervera' amb la seva mateixa moto.

El 'no' de Joan Mir a Honda

Això sí, el que no entenen a Honda i encara no li han trobat una explicació (ni tan sols els 500.000 euros de més que, diuen, rebrà el mallorquí) és el 'no' rotund de Joan Mir, de 20 anys i campió de Moto3 (2017) gràcies que Puig el rescatés de KTM i li donés la millor Honda, a l’espectacular i metòdica oferta de HRC, que li oferia tenir, el 2019, una Honda oficial, supervisada directament de fàbrica, i el salt, el 2020, a la moto de Pedrosa, que el convertiria en el company de Márquez després d’un profitós aprenentatge en un equip de fàbrica. Mir va dir 'no' des del primer dia: "Vull estatus oficial ja, que és el que m’ofereix Suzuki". Ni Nomura, ni Kuwata, ni, per descomptat, Puig, no van entendre el rebuig de la seva proposta que era el relleu 'via futur' de Pedrosa.

Mentre tot això passava, Lorenzo s’adonava que Yamaha no anava de debò amb el seu projecte Petronas, una idea que, probablement, hagi canviat ja en el cas de Pedrosa, perquè necessiten un tercer pilot guanyador, ja que Valentino Rossi i Maverick Viñales fa un any que no guanyen. Ningú no sap precisar el moment de la trobada entre Puig i Lorenzo (hi ha qui parla d’una miraculosa trucada), però EL PERIÓDICO està en condicions d’assegurar que va poder ser un 'face to face', entre camions, en el test del 22 de maig, a Montmeló, on els equips de MotoGP van estrenar el nou asfaltatge.

Puig i Lorenzo es van veure i hi va haver química des del minut u, malgrat que l’exmànager de Pedrosa va ser una de les persones que més enganxades va tenir amb el mallorquí quan defensava Dani. Però també era l’única persona que tenia a les seves mans el somni de la seva vida: l’Honda oficial. Van parlar tres minuts de diners, només tres minuts. Lorenzo, que està dolgut amb Ducati, "gairebé venjatiu", diuen en el seu entorn, perdrà diners respecte a la seva actual fitxa, però, si guanya, els seus ingressos seran importants.

El vistiplau de Márquez

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Ni Nomura ni Kuwata no van creure mai que Lorenzo pogués encaixar en els seus pressupostos, cosa que sí que va pensar Puig al veure les ganes que el tricampió mallorquí tenia d’acceptar el repte d’enfrontar-se amb Márquez. ¿I què va dir Márquez quan va ser consultat pels seus caps, com a pas previ a oferir-li el contracte definitiu a Jorge? "No vetaré mai ningú. Heu de fitxar el millor. Si és bo, aprendré d’ell; si no és tan bo, el guanyaré".

Honda està admirada del campió que té a casa. "La seva seguretat és enorme; la seva capacitat mental, tremenda; són les seves ganes d’aprendre el que el fan gairebé invencible i, per descomptat, la seguretat que té en si mateix. Estem convençuts que, l’any que ve, veurem el millor Márquez de la història perquè farà l’últim pas en la seva progressió. ¿Per què? Perquè ho necessitarà per guanyar Lorenzo".