Pedrosa i cia es vengen de Márquez a Brno

Ja està. Final de trajecte. Marc Márquez tan sols ha pogut igualar un rècord històric. ¡Va, poca cosa! Fins que va aparèixer el fenomen de Cervera només dos monstres, dos autèntics monstres, havien aconseguit en cinc mesos guanyar d'una tirada 10 carreres seguides. Márquez les ha guanyat als millors del món. No com Giacomo Agostini, que fins i tot doblava el segon, o Mick Doohan, que s'imposava amb una mà. Márquez ha empatat aquest rècord, és cert, no el va superar ahir perquè els magnífics als quals ha estat superant fins ara, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo i Valentino Rossi, van aprofitar el seu dia dolent en 18 caps de setmana, per relegar-lo a la quarta plaça.

CONTINUA SENT L'AMO / Ja està. Final de trajecte. Total, quan falten 175 punts (set grans premis) per disputar-se, Márquez supera Pedrosa per 77, és a dir, per tres victòries. Pot continuar anant-se'n de vacances, tornar i encara és líder. Márquez ha disputat fins ara 29 carreres en la categoria reina, n'ha guanyat 16, n'ha acabat 10 a dalt del podi (sis segons i quatre tercers) i només ha fallat en tres ocasions: ahir, que va ser quart; a Mugello 2013, on va caure quan era segon, i a Phillip Island 2013, quan el seu equip va forçar una desqualificació per no parar a canviar de moto en la volta correcta. Tres dies dolents a l'oficina, un títol mundial històric (es va proclamar el campió del món més jove de la història), un lideratge inqüestionable i l'admiració del món sencer. Res d'això es va trencar ahir. Res. Hi ha qui pensa, fins i tot, que Márquez va créixer. Va demostrar ser humà. I ja està. No estava prou bé per guanyar i no va forçar. «Ha sigut un gran campió», explica Santi Hernández, el seu cap tècnic. «Els grans campions quan tenen un mal dia, quan no poden guanyar, empaten. No arrisquen per remuntar el resultat i ho acaben perdent tot. Ha sigut molt intel·ligent». «Fred, pista antimárquez pel que fa al pilotatge, Brno sempre ha sigut el nostre enemic, mala posada a punt i, per tant, calia sumar punts. Viu, murri, perfecte», va dir el seu descobridor Emili Alzamora. «He volgut, però no podia. I encara sort que me n'he adonat de seguida. He estat a punt de caure dues vegades i m'he dit 'Marc, pensa en el Mundial', control i a la meta», va explicar el campió. Era el dia de la venjança. De la simpàtica venjança. «Sempre hem sabut que el podíem guanyar», comenta Rossi, que va acabar tercer. «Hi ha dies, com avui, que l'encertes fins i tot en el color de la visera. Sabia que podia guanyar, escapar-me, batre el Marc i tots els altres. He tingut molt bones sensacions durant tot el cap de setmana», va reconèixer Pedrosa, que en el moment de travessar la meta es va tocar l'espatlla dreta amb l'índex esquerre, en un gest de complicitat amb la seva colla d'amics. «Sempre em deien que acabava segon i em van demanar que fes això quan guanyés; perquè sabíem que guanyaríem», va afirmar.

Notícies relacionades

«¡Uf! ¡Quin alliberament!»

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

«Si tinc una volta més, ¡només una volta més!, guanyo el Dani, ¡llàstima!, era una gran oportunitat per tornar a coronar-se», va dir Lorenzo, molt orgullós del seu retorn.

TRIPLET VENCEDOR / I tots, tots, fins i tot el perdedor Márquez amb el seu pur estil bonàs, somrient, van provocar el deliri dels 138.312 espectadors que es van aplegar a Brno, batent tots els rècords d'aquest any. La carrera va començar i va acabar quan Pedrosa va voler, prodigiós ahir. I això que les Ducati dels Andreas, Iannone i Dovizioso, que van acabar cinquè i sisè, van molestar força a l'inici; i això que Lorenzo va estar providencial i eficaç en les 22 voltes; i això que el Doctor Rossi va demostrar ser un nen. Però era el dia de Pedrosa. I companyia. «No m'ha guanyat una Honda. No m'ha guanyat una Yamaha. No m'ha guanyat Dani. ¡Carai, m'han guanyat tots tres!», va acabar somrient Márquez, que promet rèplica des de la seva talaia de campió, de líder, de 77 pisos per sobre del món. Dels altres magnífics. Al costat d'Ago i Doohan.