«¡Uf! ¡Quin alliberament!»

Si el que perd somriu, si el que perd es diverteix, si el que perd és feliç, si el que perd té il·lusió, si el que perd manté l'esperança, és evident, cristal·lí, que tot són somriures. Pels que guanyen, que s'ho passen d'allò més bé («això és MotoGP, amics, i aquí és molt difícil guanyar-ne 18 de 18», va dir sense mala llet Jorge Lorenzo), i perquè el que perd només té un minut, dos com a màxim, de cabreig, d'empipament. I va ser quan Marc Márquez va travessar la meta i es va veure quart.

«M'he enfadat, és clar que m'he enfadat, però no perquè havien posat punt final a la meva magnífica ratxa, ja que el nostre campionat està sent insuperable, impecable, sinó perquè estava fora del podi», va explicar Márquez, després de rebre els periodistes a la carpa d'Honda. Periodistes que venien amb la llengua fora perquè arribaven corrent de la conferència de premsa oficial on, és clar, no havia estat l'estrella de Cervera. «Avui heu corregut més que jo, eh». I vinga rialles i més rialles. Márquez en estat pur. Recuperat.

Molts errors en un dia

¿I com es va recuperar? «Quan he entrat al meu box i he vist els somriures dels meus. I m'han ensenyat la classificació, on tinc 77 punts més que Dani (Pedrosa). I on només queden  175 punts en joc. I, a més a més, ¡què carai!, ho confessaré: ¡m'he tret un autèntic pes de sobre! ¡uf, quin alliberament! ¡ja no em tornareu a preguntar pel rècord!» Això sí, Márquez va dir que a Silverstone comença un nou compte. Va pel set de set. Un altre gran ple.

El campió, el rookie de la història, el líder del Mundial va mostrar, fins i tot, la seva admiració per la fredor que havia demostrat a la carrera. «Sempre deia que, quan toqués ser segon, sabria ser segon; quan toqués ser tercer, sabria ser tercer, és clar que mai vaig pensar que seria quart ¡i he après a ser quart! Vull dir que m'he sorprès veient, després de dos ensurts, que no tenia sentit lluitar amb Valentino. Que avui no els guanyava a cap dels tres, ni l'Honda, ni les Yamaha».

¿Raons del desastre? Unes quantes. Moltes. Fred. Mala posada a punt. Pitjor sortida. «Sobretot no poder actuar com actuo sempre, dominant les segones parts de les carreres», va assenyalar Márquez, que va reconèixer, que va insistir, que esperava una jornada així en 18 caps de setmana, «però esperava salvar-la sempre al podi». Per això es va enfadar. Això sí, li va durar dos minuts i mig.

Algú li va dir que a la conferència de premsa, Rossi, que estava tan graciós com sempre («quan guanyava jo amb l'Honda, era la moto qui guanyava; ara que guanya el Marc, resulta que qui guanya és Márquez, no sé, no sé...»), va dir que el campionat tornava a estar obert. «Millor, millor, jo mai l'he donat per tancat,  no sé ells», va dir amb sorna Márquez. I més rialles.

¿I ara què?

Se'ls va preguntar als altres magnífics si creien que aquesta derrota dura afectaria el rendiment de Márquez a partir d'ara. «Interessant reflexió, però jo només em fixo en mi», va assenyalar Pedrosa. «Això sí, m'agradaria recordar que el Marc ha sigut veloç sempre, en tots els circuits i en tota mena de condicions».

«És evident que ara correrà més còmode, potser, perquè ja no tindrà tanta pressió, la pressió afegida d'estirar un rècord», va comentar, per la seva part, Lorenzo. «Però el més important d'aquesta derrota, crec, és que s'ha adonat, encara que sospito que ell ja ho sabia, que això és MotoGP i que, aquí, cada dia has de lluitar molt per guanyar».

Notícies relacionades

Pedrosa i cia es vengen de Márquez a Brno

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

I, és clar, va aparèixer el Doctor Rossi i va completar el pronòstic. «Al Marc no el canviarà gens ni mica aquesta derrota. Sortirà a guanyar des del primer entrenament de divendres a Silverstone», va comentar el campió italià. «El Marc va aprendre molt ràpid l'any passat. El Marc sap que, en MotoGP, si no tens el dia, no tens el dia. Si no has aconseguit una bona posada a punt el divendres i el dissabte, ja pots jugar-te la vida, deixar-t'hi el cor, treure l'ànima, que no et surten els temps. Home, sí, et pot sortir en una volta, però no en 22. És la MotoGP del nou segle. I, em temo -va afegir Rossi-, que el Marc s'ha adonat, ja en la primera volta, que aquest no era el seu dia, no».

S'acaba la xerrada. S'obre la porta. I apareix el seu germà Àlex, partint-se de riure. I Emili Alzamora, fent-li l'ullet. I Héctor Martin explicant-li l'últim tuit. I Santi Hernández dient-li els canvis tècnics que provaran en els assajos d'avui a Brno. I Jordi Castellà, el seu mecànic de confiança, fent broma: «Avui, xaval, et toca pagar el sopar».