Sierra, el pilot núm. 97

Quan Enrique Sierra li va dir al seu pare que Sergi Sendra, responsable de la realització televisiva dels grans premis del Mundial, l'havia escollit, juntament amb Víctor Seguí i Eugeni de Haro, per formar part de l'equip que s'encarregaria de transportar el senyal, les vertiginoses imatges, de les carreres a milions de cases de tot el món, el papa Sierra, Enrique, prestigiós cirurgià digestiu, es va sentir summament orgullós.

Això sí, el papa va deixar anar un gran somriure quan, setmanes després, Enrique li va explicar que el gran capo de Dorna TV, Manel Arroyo, li va suggerir que els dijous es convertís en pilot provador. Però no provador de motos, no; provador de les càmeres on board. Això al papa Sierra ja li va semblar tota una conquista. I és que  el papa Sierra, que va fer els seus primers passos (té un arxiu prodigiós) amb la seva càmera de cine de súper 8 a la muntanya de Montjuïc -on va captar el vol sense aleró del Hill-Cosworth de l'alemany Rolf Stommelen, al 75, quan van morir dos periodistes i dos bombers- coneix millor que ningú la passió del seu fill per les motos veloces, ràpides, poderoses. El papa encara s'acosta al quiròfan amb una Honda VFR-800, la mateixa que, de tant en tant, li demana Enrique per seguir enganxat a la carretera.

I és que, després de rebre l'encàrrec d'Arroyo, a Sierra se li va obrir el cel. Va veure complert el somni de qualsevol locatis de les motos: ser el pilot núm. 97 de tots els grans premis després dels 35 de Moto3, els 37 de Moto2 i els 24 reis de MotoGP.

I és que Sierra i la seva colla havien arribat, fins i tot, a pagar tandes a Montmeló per poder desfogar-se. Des que va saber que cada dijous de GP li tancarien un circuit del Mundial per a ell perquè hi fes tantes voltes com volgués amb una BMW 1.000 HP4 de Superbikes, que arriba, fàcilment, als 300 km/h, va decidir vendre's les seves motos, l'Honda CBR i la Yamaha R1.

Un autèntic privilegiat

Sierra, que ho fa tot per hobby, per diversió, se sentia, se sent, un privilegiat. És l'únic motard de la terra a qui  tanquen els circuits del Mundial per fer-hi voltes i més voltes amb la sana intenció de comprovar que el senyal de les càmeres on board que l'endemà equiparan les motos de Marc Márquez, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo i Valentino Rossi (a qui  acaben d'instal·lar la nova lent giroscòpica de 180 graus) funcionen a la perfecció en tots els punts del traçat, sense forats negres.

«Abans, fèiem la prova amb una escúter normal», explica Sierra. «I, sí, funcionava, però més d'una vegada, en plena carrera, que és quan no pot haver-hi fallades, teníem problemes de cobertura». Era evident que no és el mateix fer voltes amb una escúter que amb una moto semblant a la moto de carreres. «Per vibracions, velocitat, acceleració, inclinació... Tot és una barbaritat. Per això va sorgir la idea de fer la prova amb una moto de veritat. Sabent que jo era un matat de les motos, em van demanar si m'hi atrevia i ¡vaja que si m'hi vaig atrevir! ¡No em puc divertir més!».

Fins i tot dóna consells

Notícies relacionades

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Ha tingut, és clar, multitud d'ensurts, perquè l'únic secret que la prova sigui útil és acostar-se, el màxim possible, al ritme en què roden els magnífics. «Quan et deixen sol als circuits on corren ells i posen a les teves mans una moto el màxim de semblant a les seves, t'adones que el que fan ells, els big four, i tots els altres és d'una altra galàxia. Jo vaig que em mato i quedo a un munt de segons d'ells». Això sí, a les rectes es posa a 300 km/h. La velocitat d'enlairament dels Boeing.

Després, encara que no ho expliqui, alguns pilots, especialment Pedrosa, bon amic seu, li demanen com ha vist el traçat, si segueix havent-hi aquell sot o aquell desnivell. Coses de pilots.