Marc Márquez venç una de les carreres més boniques de la història

Amb el cel amenaçant pluja, el diluvi. Amb 92.845 aficionats drets a les tribunes. Com Valentino Rossi, el déu de tots els temps, buscant un nou triomf. Amb Jorge Lorenzo, ja conformant-se amb tot. Amb Dani Pedrosa i el seu cor de plàstic buscant reivindicar-se davant el seu públic. I amb Marc Márquez, el campió, el ‘rookie’ de la història, el líder, l'etern guanyador (ja en porta set de seguides) resistint-se, Montmeló, Barcelona, Catalunya ha ofert al món una de les millors carreres de tota la història del motociclisme.

MÁRQUEZ NO RENUNCIA A RES

Una carrera en què, per descoptat, Márquez, que per primera vegada a l'any no havia aconseguit la ‘pole’, ha lluitat fins als dos últims revolts per mantenir el seu domini, sense conformar-se mai amb la segona plaça (Rossi va manar durant un munt de voltes), ni amb la tercera quan Pedrosa, que sí que havia partit des de la ‘pole’, va presentar la seva candidatura a la victòria. Tot això va passar perquè Rossi és meravellós i, encara que gran, lluita a l'extenuació. Això va passar perquè Pedrosa té necessitat d'una cosa gran, que mai arriba. I tot això va ser perquè Márquez, que té dos comodins guardats a la butxaca, no vol especular i, encara que ho negui, busca coronar-se, per segon any consecutiu, com el campió més gran, a més del més jove.

I, després de centenars d'avançaments, en què en tots, tots, estava ficat Márquez (o Rossi o Pedrosa), amb Lorenzo impotent al ‘balcó’ d'aquest grupet privilegiat de ‘magnífics’, Márquez va enfilar l'última volta com a líder sabent que Pedrosa ho anava a intentar. No sols ho va intentar, sinó que ho va aconseguir al final de la llarga recta del Circuit, però Marc li va tornar l'avançament dos revolts després. I, quan tot semblava decidit, al revolt 11, ja molt a prop de l'entrada a meta, Pedrosa va allargar la frenada i es va acostar tant, tant, a Márquez, que fins i tot la seva roda davantera, la de Dani, va tocar la posterior de Márquez. Molts van recordar Aragó-2013, quan el de Cervera es va acostar tant, tant, a Pedrosa que fins a li va trencar el clau del control de tracció (provocant, mil·lèsimes de segon després, la seva caiguda). Però no, Pedrosa va avortar la maniobra, va traçar llarg, Rossi, sempre atent, el va superar i va guanyar una merescuda ‘plata’ i Márquez es va escapar en pla bèstia, per guanyar la seva setena carrera seguida.

UN FINAL APASSIONANT

Notícies relacionades

Àlex Márquez incendia Montmeló amb un triomf

Rabat aconsegueix el seu quart triomf de la temporada

Tot massa immens, massa bonic, massa fantàstic, esportiu, espectacular com per no ser considerat una magistral obra d'art esportiva. I, sí, ha guanyat Marc Márquez (Cervera, Lleida, 1993), però tan bons, tan fantàstics, tan magnífics, tan meravellosos, tan elogiosos i elogiats han de ser Valentino Rossi, que, als seus 35 anys, segueix en ratxa, bregant, no rendint-se mai, i Dani Pedrosa, el campió sense corona que, per fi, ho va intentar ‘a l'estil Márquez’, però però va perdre.

Mundial de MotoGP: 1. Marc Márquez (Espanya), 175 punts; 2. Valentino Rossi (Itàlia), 117 punts; 3. Dani Pedrosa (Espanya), 112 punts; 4. Jorge Lorenzo (Espanya), 78 punts; i 5. Andrea Dovizioso (Itàlia), 71 punts.