El seu cognom és Justícia

Toni Elías es va girar, va torçar el coll i, a meitat de la carrera, es va adonar que el que passava al darrere era més important que no el que passava al davant.JulitoSimón ja no hi era, havia caigut i estava, diuen, al lloc 30. No s'ho va creure. Va passar pel seu mur i, sí, l'hi van dir:«Simón P-30». Simón l'havia de guanyar per prendre-li el somni de la seva vida. I Elías, el noi més estimat del pàdoc, el somriure del Mundial, va fer les últimes cinc voltes enmig d'un mar de llàgrimes. ¿Per què? Senzill.«Perquè em vaig recordar del tietJoan, que, abans de deixar-nos, em va donar un paper, escrit de pròpia mà, que deia: 'Allà on sigui, Toni, et veuré travessar la meta en primer lloc'. I, és clar, no vaig poder reprimir tanta felicitat».

I és que, no hi doneu més voltes, aquest és el títol més familiar de la història del motociclisme. Darrere de la bandera de quadros hi havia Toni Elías, el pare del campió, guanyador d'un munt de títols espanyols de motocròs («¡ja veus què val això al costat d'aquest títol mundial!»); més enllà, amagada darrere d'un arbre, es va passar la carrera tocant fusta la Mei, la mare del campió, acariciant la medalla de la Moreneta i dues estampes, una de la mare de déu del Carme i una altra de sant Antoni i, al fons del box, és clar, la seva filla Laura, la germana del guanyador.«Apa que no presumeixo jo de germà, però del germà bo, no del campió», va dir la noia.

Tothom l'estima

I és que, si una cosa té Elías, és que, com diu el seu pare,«és un autèntic tros de pa, fins i tot massa».«Pensa», diu Mei, que de cognom es diu Justícia, és clar, la que mereixia el seu fill, la que es va complir, per fi,«que de nen no es va barallar mai amb ningú a l'escola. 'Aquest fill teu és massa bo, Mei', em deien els mestres. I jo, si d'alguna cosa n'estic orgullosa, no és de les victòries, ni tan sols d'aquest títol, sinó que tothom l'estima, tothom. És un nen que es fa estimar i que és el nostre orgull més gran. Pensa que conserva els amics que tenia a la guarderia. Amb això ja t'ho dic tot».

«Jo sóc com em van educar, res més. Aquest títol és de la família. No l'ha guanyat un, no, hem guanyat els quatre, perquè ells han sigut els que han fet que les meves neures i patiments fossin superables. I les derrotes, sí, i les derrotes», comenta Elías, que mai se separa del seu somriure.«Jo vaig treballar amb ell el 2006 i puc donar fe que no ha sigut campió abans per autèntica mala sort, perquè treballa fort, molt fort, per ser-ho», comenta Àlex Crivillé, més feliç que ningú.

«Costa assimilar una cosa així, costa molt per més que feia molts anys que esperàvem un moment com aquest», explica Elías pare, que no es va separar del mur de l'equip de Fausto Gresini ni un segon.«Hem tingut dos títols a punt i per caigudes, lesions, operacions, avaries, jo què sé, per tot, se'ns han escapat de les mans». Copiant la mare, Mei, el Toni insisteix:«El que més plaer em dóna és veure l'alegria que generen a tot el pàdoc les victòries de Toni, a qui tothom té un afecte especial».

«No hi ha cap dubte que és un nano maquíssim, tot cor», reafirma Àngel Nieto.«És un gran paio, un noi encantador, molt xulo, es mereix aquest títol més que ningú», va dir Jorge Lorenzo, que va anar al corralitodel podi a felicitar-lo, uns minuts abans que Elías li tornés la visita després de la seva conquista en MotoGP. Aquesta bondat, gairebé infinita, com la seva fe en la victòria final, és el que ha conduït Elías a creure en si mateix, a provar-ho tot, a guanyar en totes les categories en les que ha corregut (dues victòries en 125cc, set en 250cc, una en MotoGP i set en Moto2) i a aprendre de totes les adversitats.«Estava fart de desenganys», diu Crivi.«Ha patit moltíssim perquè és un perfeccionista i aquest títol ho potenciarà, ja ho veureu, ja».

Futur esperançador

Notícies relacionades

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

«Jo no sé si, a partir d'ara, serà un pilot més o menys dolent, però sé que continuarà sent un fill meravellós», expliquen a la vegada la Mei i el Toni.«Tot el que li ha passat li ha servit per ser més fort, per madurar, per aprendre, per ser més savi. El camí l'ha anat portant, mai s'ha penedit del que ha fet, encara que no sortís com ell esperava, sempre s'ha adaptat. És un supervivent».

No ha guanyat només Toni Elías. Ha guanyat la Mei. I el Toni pare. I la Laureta, que presumeix més de germà, diu, que de campió. De campió del món, que no és poca cosa.