Anar al contingut

¿Sexe espontani o planificat?

Sovint rebutgem planificar trobades perquè volem espontaneïtat però aquesta és una arma de doble tall

ELENA CRESPI ASENSIO

La gelosia no és bona en la parella.

La gelosia no és bona en la parella.

Són moltes les parelles que, quan van a teràpia, rebutgen tot el que està relacionat a planificar alguna trobada sexual amb la parella. “Si ho planifiquem, llavors no serà espontani...”

Però l'espontaneïtat és una trampa perillosa. Posem un exemple:

La Cristina i el Rubèn. Ronden la quarantena. Tenen dos fills de 5 i 7 anys. Tots dos treballen de dilluns a divendres, matí i tarda. Entre setmana disposen de poc temps per fer gairebé res, excepte treballar, dedicar temps als fills i fer les coses quotidianes de casa. El cap de setmana és quan aprofiten per anar a comprar, visitar la família de tots dos i fer alguna activitat familiar.

El Ruben s'estima més tenir relacions sexuals a la nit, abans d'anar a dormir. A la Cristina li encanta aprofitar el moment de la migdiada. Però és clar, entre setmana... a la nit estan molt cansats i no hi ha temps per fer la migdiada.

¿Agenda complicada, oi? Així que el sexe acaba quedant reservat per a algun moment del cap de setmana... normalment el dissabte o diumenge. No sol ser al matí perquè quan obren els ulls ja tenen els dos fills saltant pel llit. Així que el migdia i després de sopar es converteixen en els moments en què “espontàniament” sorgeix l'ocasió.

Però, últimament, van força estressats i alguna setmana s'han quedat sense sexe perquè no han tingut temps o s'han quedat adormits.

El Rubèn troba molt a faltar aquests moments en parella. La Cristina també, però no tant. Després de diversos mesos així, decideixen anar a teràpia per veure si poden millorar les seves relacions sexuals.

I quan els proposem que trobin temps per estar sols, dedicar un temps a la parella o, com dic jo, buscar temps de “nòvios” el Rubèn ho veu molt forçat.

Aquest cas no és aïllat. Hi ha moltes parelles que es troben en aquesta situació i que veuen forçat trobar temps per dedicar-se l'un a l'altre. És poc espontani. Però quan  valorem en quins moments tenen relacions sexuals de manera “natural”... solen seguir un mateix patró... i això tampoc és gens espontani.

A teràpia, i a fora, proposem ser agents actius en la recerca del plaer i dels moments de parella. Tenir cites amb la parella, seduir, planejar una trobada, buscar cangur perquè es quedi amb els nens, escapar-se un cap de setmana, fer-se petons, buscar-se, ser detallista... totes aquestes (i moltes altres) són coses que es poden fer per ajudar a mantenir la flama i permetre que el sexe sigui més que una trobada “aparentment espontània”.

Quan una parella comença a sortir, busquen contínuament temps per estar junts perquè els ve de gust. Però quan apareix la rutina (o la monotonia) buscar temps per estar junts es veu més forçat potser perquè les responsabilitats fan que no vingui tant de gust aquest temps de nòvios però, alhora, es troba a faltar.

Citar-se, reservar-se un temps per estar junts, sols, permetrà recuperar l'espai per tornar a fer l'amor amb calma, per dedicar-se algun somriure, petons, abraçades, una conversa més enllà dels nens...

¿No val la pena buscar una mica de temps?

www.elenacrespi.com - @tarongesenceres