Cos tancat en ment tancada

Moltes persones creuen que per poder-nos relacionar sexualment necessitem un cos i, si bé és cert que el cos és una peça del joc, la més imprescindible i qui ho inicia tot és el nostre cervell, la nostra ment. I aquest ha d'estar preparat per compartir una part tan íntima de la nostra vida i del nostre ser.

Aparentment, quan fem l'amor amb algú o quan tenim relacions sexuals compartides, qui es despulla és el nostre cos, i hem de sentir-nos còmodes amb ell i conèixer-lo bé, és cert..., però qui fa el verdader 'striptease' és la nostra ment, les nostres emocions, la nostra ànima... per mostrar-nos davant l'altre amb o sense màscara, per compartir part de la nostra essència, del nostre plaer, d'allò que ens fa vergonya, allò que ens excita, etcètera. Per poder fer això, és necessari vèncer la por, la timidesa, els nervis, l'ansietat d'una situació nova, la sensació de no saber què fer...

I la majoria de persones poden anar superant aquestes fases de manera més o menys veloç i començar a gaudir d'una sexualitat lliure, agradable, compartint dubtes i alegries amb qui comparteix "llit" (ja sigui una relació estable o esporàdica).

Però hi ha qui no pot travessar aquest límit i queda encallat sense poder "despullar-se" davant l'altre, físicament i emocionalment. Poden ser persones a qui les situacions sexuals els incomoden i els provoquen molts maldecaps, inseguretats, malestars, sentiments de culpa, de ridícul, de no saber què fer... senten que tenen poca experiència i que l'altra persona notarà que no saben desenvolipar-se en aquest terreny, persones que potser no coneixen bé el seu propi cos i això impedeix que puguin compartir els seus desitjos amb la seva parella o fa que sentin certa por d'explorar el cos de la parella...

Sentir totes aquestes coses és molt habitual però qui tanca el seu cos és perquè aquests pensaments han tancat i encallat la seva ment i no li permeten avançar. I a partir d'aquí, la seva sexualitat es converteix en un petit monstre que cada vegada va creixent més i més. Això dificultarà que es relacionin íntimament amb els altres e, fins i tot, amb la seva parella.

He conegut a dos tipus de persones que conviuen amb aquesta por tan irracional a la sexualitat que fa que el seu cos i la seva ment es tanquin a la intimitat de la parella:

- Les que eviten tenir parella i decideixen viure en solitari per no haver d'enfrontar-se a cap situació íntima.

- Les que tenen parella i, per por, redueixen la seva relació a conviure còmodament amb un/a company/a de pis. En aquesta ocasió poden divertir-se, tenir aficions comunes, fer moltes coses junts però quan ens referim al llit... és un terreny on només està permès dormir, res més... i conviuen sense jugar.

Els que tenen por a la intimitat i a la sexualitat i tenen parella poden trobar-se amb:

- Parelles que sentin i pensin com elles i, en aquest cas, pot ser que convisquin sense problemes i acceptin que cap de les dues desitja tenir sexualitat o...

- Parelles que desitgen tenir una sexualitat normalitzada i esperen i esperen i esperen que la parella comenci a sentir-se més còmoda i puguin tenir un joc sexual i íntim normalitzat. En aquesta situació... apareixeran dificultats i problemes entre els dos.

Però no ens alarmem, es pot arribar a normalitzar la sexualitat i a viure-la còmodament, però hi ha molta feina al darrere si realment es viu la sexualitat com un monstre. Aquesta feina es pot fer sol o acompanyat d'un professional.  I recomanem que qui visqui la sexualitat amb por i vergonya extrema, i a qui li provoqui porti molts maldecaps, comenci a buscar el camí per desenredar totes les pors.

Notícies relacionades

El que fem amb l'anus

¿Tens un cromanyó a casa?

Des d'aquí, us animo que comenceu a mirar la vostra sexualitat de manera diferent per començar a caminar cap al benestar íntim i emocional, en solitari o en parella.

www.elenacrespi.com – www.iesp.cat – www.interpersonal.cat