Avortament lliure

Quan veig les manifestacions en contra de l'avortament em fa la sensació que els que surten al carrer a cridar a favor de la vida creuen que per a una dona o per a una parella és fàcil prendre una decisió d'aquest tipus.

El debat es porta al terreny en què defensen que un embaràs, independentment del moment en què arribi, és vida. I segurament els científics que estan en contra de l'avortament poden justificar i trobar evidències científiques per demostrar que les seves explicacions són verdaderes i els científics que no es posicionen en contra de l'avortament també poden demostrar els seus raonaments (tot depèn de les ulleres amb què es mirin aquests raonaments, llavors, es veuran d'una manera o d'una altra).

Penso que el debat no s'ha de portar a aquest nivell. Crec que és absurd discutir sobre si quan hi ha una fecundació ja existeix una vida, un ésser humà, o és l'inici d'alguna cosa que serà una persona.

Jo em posiciono a favor d'un avortament lliure i gratuït en què una dona pugui decidir sobre el que li pssa al seu cos i una dona o una parella puguin decidir sobre quan desitgen ser pares.

I... ¿què ho fa que es donin els embarassos no desitjats? ¿Què ho fa que una dona es quedi embarassada sense desitjar-ho ? Per mi, la resposta és molt clara: la condició humana. Som éssers humans i això fa que siguem imperfectes (i ho dic des d'un punt de vista positiu, la perfecció no existeix). Som éssers humans que podem prendre decisions correctes i incorrectes, que podem saber cap on ens dirigim o que ens perdem pel nostre propi camí. Som éssers humans que vivim la nostra sexualitat i les nostres relacions de parella de la millor manera que podem, entenent que vivim en una societat que no ens educa en l'amor sa i saludable. Però això és un altre tema del quAL no parlarem avui...

Aprofito el recent Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament per reflexionar sobre quines són les raons que porten una dona a quedar-se embarassada quan noho desitja:

-Perquè no ha utilitzat mètode anticonceptiu

-Perquè el mètode anticonceptiu no ha funcionat bé

I podríem estar debatent hores i hores sobre què porta una persona a no utilitzar cap mètode anticonceptiu, i se m'acuden molts motius: pensar que “per una vegada no passa res”, creure que el mètode anticonceptiu és una barrera en l'amor o que fa sentir menys sensació, pensar que els riscos que puguin existir són menors, deixar-se portar per la passió i no posar-se el preservatiu... I tots són motius erronis, falsos. Però hi ha qui creu que no li passarà res. Evidentment és una irresponsabilitat, però... potser hauríem de treballar més per ajudar les persones a prendre les decisions correctes i no jutjar que s'hagin equivocat i que vulguin esmenar les conseqüències no desitjades de l'error que han comès.

Quan el mètode anticonceptiu falla, ja no estem parlant d'una irresponsabilitat humana, estem parlant d'un error que s'escapa de les nostres mans, d'una cosa que, evidentment, no dessitgem. I precisament crec que és una bogeria que algú hagi d'afrontar una paternitat o una maternitat per un error del mètode anticonceptiu utilitzat.

És per això que existeix la interrupció voluntària de l'embaràs, per a casos com els descrits anteriorment, que són casos d'urgència. Una interrupció voluntària de l'embaràs es fa en casos d'urgència, no es fa per plaer. Una persona hauria d'arribar a la maternitat o a la paternitat quan realment ho desitgés. Un fill hauria de ser fruit d'un desig i no d'un error o una badada.

Potser per poder millorar la consciència del que implica tenir relacions sexuals hauríem de millorar l'educació afectiva i sexual que hi ha en la nostra societat. És important que una persona que comença a relacionar-se sexualment en parella prengui consciència dels riscos i els beneficis que implica iniciar una vida sexual compartida.

Notícies relacionades

¿Monogàmia?

¿Com desitges que et toquin?

Però som humans, no som perfectes. I, repeteixo, un fill hauria de ser fruit d'un desig...