L’últim sastre de Mollet diu ‘adeu’ després de 125 anys: «No he trobat ningú que continuï el negoci»

«Ser sastre és el que sempre havia volgut ser i no ho dic perquè sigui un tòpic, si no perquè ho penso de debò». Així s’expressa l’últim sastre de Mollet (Vallès Oriental), Josep Tarrés (70 anys), que abaixarà durant les setmanes vinents la persiana de la que ha sigut la seva llar durant pràcticament tota la seva vida.

Qui fins ara era propietari de la Sastreria Tarrés ha sigut el membre de la tercera generació del comerç, referència a la comarca del Vallès Oriental durant 125 anys. Ara, sense relleu generacional, deixarà la ciutat òrfena de sastres. Un sentiment que, amb una enorme responsabilitat, ell descriu així a EL PERIÓDICO: «Em sap greu ser l’últim perquè jo he viscut l’ofici d’una manera molt intensa, però al final els temps canvien constantment i, per tant, també els interessos de la gent». 

Tarrés ha sigut testimoni de la caiguda de quatre sastreries de Mollet al llarg de la seva trajectòria professional. El tancament de totes s’ha regit sota el mateix denominador comú: la falta de voluntat per continuar el negoci. No només per una qüestió generacional, sinó també respecte al sector: «Al meu fill no li ha interessat mai i no he trobat cap persona que tingués la voluntat de continuar el negoci. Els preus són desorbitats, són moltes hores de vocació, m’he quedat moltes nits de diumenge acabant peces. Si abans ja era complicat, ara s’ha multiplicat», explica el sastre a aquest diari.

En efecte, la Sastreria Tarrés, ubicada en el número 3 del carrer Aureli Maria Escarré, dirà adeu a Mollet. Amb un cartell a la porta que diu «liquidació per jubilació», Tarrés ja va anunciar fa setmanes que tancarà el negoci. No obstant, en el dia d’avui, encara no pot determinar quin dia abaixarà definitivament la persiana, ja que espera esgotar les existències. Fent càlculs, d’entrada preveu que passarà unes setmanes abans del Nadal.

Travessar les portes del taller de la Sastreria Tarrés suposa un viatge a l’essència del tradicional ofici. Tarrés passa la major part del dia confeccionant articles, envoltat de les seves 10 màquines de cosir, una cinta mètrica penjada al coll i un didal al dit. 

Mentre passeja pel taller amb autèntica delicadesa i explicant anècdotes dels artefactes més antics –per exemple, les dues planxes de coure que utilitzava el seu avi amb carbó per estirar tota mena de peces manufacturades amb les corresponents tècniques–, entra una clienta que es pregunta en veu alta al recollir un vestit del seu marit per a un casament: «¿Què farem ara sense aquest home que ens deixa?». 

Tarrés, amb una prudència sublim, opta per somriure, però darrere del gest hi amaga una reflexió: «Abans no hi havia tantes botigues que venguessin roba feta i sempre hi haurà qui agraïa peces fetes a mida, per a certes ocasions. Però ara s’hauran de buscar la vida, desplaçar-se a una altra ciutat per buscar un altre sastre o algun familiar que li faci un arranjament», explica al taller. 

Una poderosa tradició familiar 

Tarrés és el tercer membre de la generació de sastres de la seva família. Qui va posar la primera pedra del negoci fa la barbaritat de 125 anys va ser el seu avi, Joaquim Tarrés, i la sastreria es trobava en un altre local ubicat a la plaça de Prat de la Riba. Posteriorment, va agafar-ne el relleu el seu pare, de qui ell mateix va aprendre anys més tard. 

El propietari actual va entrar a treballar a la sastreria amb 17 anys amb el seu pare i recorda que en el seu moment li va dir: «Hem de continuar». Per a ell, el seu primer i millor mestre va ser el seu pare. Tot i que al seu propi sostre gaudia d’una sastreria, Josep Tarrés va decidir fer el salt a «múltiples tallers» amb l’objectiu de conèixer «costums, històries i maneres de treballar diferents», i sortir així de la zona de confort.  

Finalment, Tarrés va seguir les empremtes del pare i va agafar les regnes de la sastreria quan ell es va jubilar. Però no ho ha fet sol. Durant gairebé tota la seva trajectòria professional ha estat acompanyat sempre de la seva dona, la Teresa, que s’ha encarregat dels temes administratius: «Ha suposat el 50% del motor per poder tirar endavant la sastreria», reflexiona Tarrés.

Així, a poc a poc Tarrés es va anar enamorant de l’ofici fins que el 2014 va ser president de ‘La Confiança, Societat de Mestres Sastres de Barcelona,’ fundada el 1876 i fins avui. L’associació va editar el llibre ‘Som sastres’ el 2017 i es va presentar en un acte conjunt amb el Gremi de Fabricants de Sabadell, a la mateixa cocapital vallesana. El llibre és un homenatge a tots els sastres que van fer possible els certàmens de moda masculina, i en la presentació es va posar èmfasi en les relacions personals «entre els professionals de la sastreria», en la feina conjunta i en l’amor per l’ofici.

Especialitat en uniformes policials 

Són incomptables els articles que han passat per les mans de Tarrés. Però, a partir de la dècada dels 90, han sigut protagonistes els uniformes de cossos policials. El propietari ha treballat per a múltiples ajuntaments, principalment de la comarca del Vallès Oriental, i l’últim encàrrec ha arribat des de Lleida. Va ser a partir de la confecció d’uniformes per a policies locals que Tarrés va entrar en el context de la digitalització.

Des d’aleshores, el sastre ha treballat amb un ordinador en el qual digitalitza, amb l’ajuda d’una pissarra digital, totes les peces i així pot saber amb total exactitud la quantitat de roba que s’està aprofitant.

Notícies relacionades

Mollet retira mig centenar de multes per aparcar malament a familiars de Mossos que es van graduar a la ciutat

L’Àmbit B30 renova el seu executiu, liderat per l’alcaldessa de Mollet

Fa pocs dies va acabar l’últim encàrrec. A hores d’ara, ja ha començat el compte enrere per tancar permanentment la que sempre serà l’última sastreria de la ciutat de Mollet del Vallès.

Llegeix totes les notícies de Mollet a EL PERIÓDICO Mollet del Vallès