Aniversari de la pandèmia

Alcaldes al capdavant de la lluita contra la Covid-19

  • Tots coincideixen en la incertesa i angoixa que van suposar els primers mesos de la pandèmia i ara miren d’afrontar el futur moderadament esperançats

  • EL PERIÓDICO conversa amb alguns d’ells per conèixer les dificultats més grans que han afrontat

Alcaldes al capdavant de la lluita contra la Covid-19
12
Es llegeix en minuts

Transcorregut poc més d’un any de l’arribada de la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya, EL PERIÓDICO conversa amb vuit alcaldes que al llarg d’aquests mesos han estat a la primera línia de la gestió del virus i de les múltiples conseqüències que aquest ha produït. «Les imatges del col·lapse dels hospitals, que moltes persones no només perdessin els seus familiars, sinó que tampoc se’n poguessin acomiadar i tota la gent que ha quedat a l’atur han sigut les pitjors imatges de la Covid», resumeix l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, una radiografia que coincideix amb la dels altres regidors consultats.

Alguns alcaldes denuncien falta d’acompanyament i assistència per part de les altres administracions: «Ens vam trobar sense resposta», remarca l’alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, respecte a les peticions realitzades a la Generalitat durant les primeres setmanes de crisi de la pandèmia. Així, tot i que reconeixen la feina per contenir el virus, critiquen la falta de concreció de les administracions supramunicipals en les mesures aplicades, el que, en algunes ocasions, ha desencadenat en «desgavells». No obstant, en general, reconeixen la importància que aquestes han tingut i continuen tenint i, en algun cas, assenyalen que encara haguessin sigut més estrictes.

Fent balanç, valoren la solidaritat reflectida al llarg d’aquest últim any per veïns i col·lectius de la ciutat que es van posar i continuen posant a disposició de l’administració local per mitigar les conseqüències econòmiques, socials i sanitàries del virus. Es mostren coneixedors del futur incert i difícil que ve, però confien a poder impulsar la reactivació econòmica des dels mateixos Ajuntaments i en què la vacuna contribueixi, més aviat que tard, a acabar amb la crisi sanitària.

Prem directament per conèixer l’opinió dels alcaldes de:

  • Mollet

  • Sabadell

  • Badalona

  • Rubí

  • Esplugues

  • Cornellà

  • Sant Boi

  • Viladecans

Mollet del Vallès

«Amb moltíssima preocupació i angoixa», així recorda l’alcalde de Mollet del Vallès els primers mesos de la pandèmia, més difícils de suportar per la «contenció emocional» que a més exigeix el càrrec. Josep Monràs posa èmfasi que les primeres setmanes van ser «molt dures», sobretot al veure com l’Hospital de Mollet estava desbordat pel constant augment d’ingressos. «Ens vam trobar sense resposta de la Generalitat quan des del centre ja denunciaven la falta de material o de llits disponibles. Recordo que vaig haver de gestionar personalment la compra de llits un diumenge al matí perquè no hi havia més opció», relata Monràs.

«Una cosa positiva que ens ha deixat és l’element de solidaritat que ha caracteritzat a molta gent i col·lectius que des del primer moment es van posar a disposició de l’Ajuntament», indica Monràs, que, al contrari, també afirma que en aquests mesos algunes persones o «fins i tot partits» han posat traves a l’emergència i «han actuat amb egoisme».

Monràs es mostra «moderadament optimista» i manté l’esperança en tenir una gran part de la població vacunada o que ja hagi passat la Covid-19 en els pròxims mesos, tot i que també demana prudència i que les reobertures o la tornada a la ‘normalitat’ es facin «a poc a poc». L’alcalde de Mollet insisteix que és vital «ser rigorosos amb les normes per frenar el virus» i incideix que des de l’Ajuntament, de vegades, han arribat a ser més restrictius que la Generalitat.

Sabadell

La por, la incertesa i l’angoixa són algunes de les sensacions que ha deixat la pandèmia a Sabadell, com a molts municipis. «Ens enfrontàvem a una situació nova i no sabíem si les decisions que preníem eren les més encertades, si ens equivocàvem o si les hauríem de reconduir», recorda l’alcaldessa Marta Farrés. Aquests sentiments van augmentar amb la situació límit de les residències sabadellenques i el col·lapse de l’Hospital Parc Taulí, que la primera regidora qualifica com un dels moments més durs per la ciutat.

El consistori es va veure obligat a repensar-ho tot i «fer coses que fins ara eren impensables des de l’Ajuntament», com fer trucades les persones grans que viuen soles, organitzar l’atenció social d’una altra manera o fer funcionar el servei d’atenció ciutadana a distància, explica Farrés. Amb tot, es va reorganitzar el funcionament municipal de 1.700 treballadors per intentar complir amb les noves necessitats esdevingudes.

No obstant, també hi ha hagut lloc per al positiu, on l’alcaldessa ressalta la capacitat solidària dels veïns de la ciutat. «En una situació tan difícil, hi ha hagut moltes persones que es van organitzar per ajudar, per anar a fer la compra a un veí gran.» Tot i que el futur és incert, Farrés assegura que la millor perspectiva és que la vacunació comenci al més aviat possible per poder avançar cap a la recuperació econòmica, social i cultural de Sabadell.

Badalona

Xavier García Albiol va arribar a l’alcaldia de Badalona gairebé per sorpresa, després de la renúncia de l’exalcalde Pastor, i després dels dos primers mesos de confinament. Mentre estava a l’oposició, el 18 de març del 2020, va donar positiu en Covid-19, per la qual cosa va mantenir-se aïllat en el moment en què els efectes del virus eren més incerts. Tot i que es va estalviar les primeres setmanes de gestió de la pandèmia, el seu mandat no ha estat exempt de moments de crisi, com el brot que va posar en perill mitja plantilla del cos de Policia Local o l’incendi a una nau abandonada el desembre del 2020 i que va acabar amb la vida de quatre dels seus habitants, una tragèdia que Albiol recorda com el moment més dur que ha viscut la ciutat aquests mesos.

L’alcalde de Badalona afirma que reprendre les regnes del consistori no li va resultar tan difícil gràcies a l’experiència d’haver governat prèviament en una altra etapa de crisi econòmica i social. Sobre les restriccions aplicades per contenir la pandèmia, Albiol assenyala que, tot i que s’han aplicat «intentant fer bé les coses», es podrien «haver aplicat amb criteris més lògics» i que, en ocasions, «ha faltat coherència». «Hi ha alguns col·lectius que s’han vist molt damnificats, com els comerços dels centres comercials o els locals d’estètica», assevera Albiol.

Respecte al futur de la ciutat, reconeix que ve una època dura i que seran necessàries polítiques socials, però s’agafa a l’esperança que, a l’última enquesta de satisfacció publicada per l’Ajuntament, «més del 50% dels veïns a qui se’ls preguntava com veien el futur creien que en dos anys la situació milloraria».

Rubí

La pandèmia va xocar de cara amb Rubí fa un any, una situació que va obligar l’Ajuntament a actuar el més ràpid possible i a mobilitzar tota la maquinària municipal amb el temor del desconegut a l’esquena. L’alcaldessa del municipi vallesà, Ana María Martínez, recorda la tristesa al veure «els carrers de Rubí semideserts» i aquella imatge de «la poca gent que les transitava refugiada darrere d’una mascareta».

Per la regidora, el pitjor moment de la ciutat va ser sens dubte «quan vam veure, per les dades que ens facilitava la Generalitat, que el col·lectiu que pitjor ho estava passant era la gent gran». Martínez rememora el sentiment d’impotència que va viure davant la situació «tan greu per on van haver de passar les residències».

Després del cop inicial van arribar els canvis a la ciutat amb un procés de digitalització accelerat que pretenia facilitar a la ciutadania l’ús dels serveis municipals i que ha arribat a la ciutat per quedar-se. També va aflorar la solidaritat entre veïns, de la qual van sorgir iniciatives com el repartiment de mascaretes de la mà de l’empresa local RobinHat, la recol·lecta de 35.000 elements de seguretat i uns 7.500 euros en aportacions desinteressades per afrontar les conseqüències derivades del virus.

Ara, Rubí posa la mirada cap al futur per pal·liar els efectes de la crisi entre la població amb mesures com l’ampliació del fons de contingència fins als 250.000 euros o la derogació d’alguns impostos municipals. Martínez, trencant una llança a favor de l’esperança, apunta que, tot i que queda un camí llarg per davant, «hem de posar-hi tota la il·lusió possible per tornar aquesta esperança, que en alguns casos s’ha perdut.»

Esplugues de Llobregat

A finals d’octubre l’alcaldessa d’Esplugues compartia titulars amb la consellera de Salut per la seva sol·licitud oficial de cribratges massius a la població. Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues des de fa 15 anys, apunta que «des del moment que es va aprovar el decret d’estat d’alarma, els recursos de l’Ajuntament van prioritzar la detecció i l’atenció de les persones més vulnerables, d’una banda, i la garantia de poder oferir espais segurs i lliures de virus, de l’altra». I qualifica la pandèmia com «una cura d’humilitat, tant per a les persones com per a les institucions. Ens ha exigit un aprenentatge accelerat i ens ha obligat a replantejar-nos tant algunes prioritats com algunes maneres de fer».

Recorda com especialment notori quan el Centre Municipal de Distribució d’Aliments va passar d’atendre unes 400 famílies a més de 600 en poques setmanes. «Per donar resposta i omplir el rebost, organitzem dues campanyes amb el nom d’’Objectiu Fam Zero’. A la primera es van recollir més de 12.000 quilos d’aliments. A la segona, uns 7.000.»

Així, afegeix que des del consistori ara treballen en accions de recolzament a la creació i el manteniment de l’ocupació. «També està previst destinar 100.000 euros a plans d’ocupació per a joves i apostem per la digitalització, que ja és el present a Esplugues.» El seu costat positiu la porta a destacar que «ara som més conscients de la nostra capacitat de resiliència i del potencial que té sumar esforços». Com a exemple, recorda que a Esplugues «es van fabricar més de 5.000 mascaretes en dos mesos. ¡Al principi eren escasses!».

Cornellà de Llobregat

Aquesta setmana es confirmava que la Fira de Cornellà acollirà un dels macropunts de vacunació de Catalunya en poques setmanes, però ¿com ha viscut l’alcalde del municipi aquest any? Antonio Balmón, alcalde de Cornellà des del 2004, admet que, com a alcalde, «ha sigut anímicament molt dur. No trobar paraules de consol per les persones que perdien a familiars, no poder fer una abraçada, ni trencar la barrera de la proximitat», però defensa que sempre cal mirar el costat positiu i destaca «la capacitat de reacció que hem tingut, la solidaritat i les mostres de recolzament, d’empatia, d'estar al costat dels més vulnerables».

El veterà alcalde fa un balanç a través dels grans canvis viscuts durant aquest any a la ciutat: en un primer moment «les mesures de seguretat i higiene a l’espai públic i els equipaments municipals»; més tard, amb l’inici del curs escolar «garantir la seguretat als centres educatius, preservar la convivència a l’espai públic, per garantir la cohesió social»; i ara «continuar impulsant mesures i iniciatives per protegir la ciutadania i els sectors econòmics més afectats».

Balmón entén que les restriccions aplicades han sigut fruit de la situació de la pandèmia «no puc criticar si han sigut o no encertades, és difícil, però considero que potser ha faltat una mica el comunicar-ho millor, explicar el perquè de les coses». Com a repte de cara al futur Antoni Balmón destaca que fa uns dies es va aprovar una agenda social per als pròxims 10 anys, amb la complicitat d’agents socials i entitats de la ciutat. «La ciutat no es pot parar i nosaltres hem de donar resposta per garantir la cohesió social, la sostenibilitat i el desenvolupament a tots els nivells», afegeix.

Sant Boi de Llobregat

Lluïsa Moret és alcaldessa de Sant Boi des del 2014 i es mostra molt preocupada al fer balanç d’aquest any de pandèmia, sobretot destaca que «hi ha hagut moltes persones afectades que ho han passat o ho continuen passant malament, treballadors i treballadores que han perdut la seva feina o s’han vist afectades per un erto, persones que tenen petits negocis i han vist interrompuda la seva activitat o molt disminuïda la facturació» i afegeix que veu necessari un «rescat emocional» de les persones afectades per les conseqüències psicològiques de la pandèmia.

L’alcaldessa ha hagut de combinar les seves exigències com a càrrec públic amb les responsabilitats familiars, com ajudant el seu fill en els seus estudis de secundària. Per part seva, Moret també declara que el consistori ha fet esforços per comptar «amb un recolzament unànime de les forces polítiques municipals en l’abordatge d’aquesta situació».

A partir d’ara vol ser optimista i té grans esperances en el procés de vacunació: «Constitueix una gran esperança per poder sortir de la situació pròximament». De tota manera, sap que l’obligació a nivell municipal «és treballar per reactivar l’economia local l’abans possible sense deixar ningú enrere i mirant sempre cap endavant» i creu que el Pacte de Ciutat acordat amb totes les forces polítiques és l’instrument que ha de catalitzar aquests esforços amb la mirada posada en el futur: «Estem apostant per la innovació social, per la digitalització, per un nou model de mobilitat, per la transició energètica, per la transformació del nostre espai públic.»

Viladecans

El 3 de març del 2020 el degoteig de casos de coronavirus començava a ser incessant, a Viladecans. Es confirmava llavors el dissetè cas a Catalunya, una veïna de 31 anys del municipi que es trobava en estat lleu. Carles Ruiz, alcalde de Viladecans des de fa més de 15 anys i vinculat a l’Ajuntament de la seva ciutat des del 1987, recorda la pressió d’aquells primers dies d’emergència com un dels pitjors moments: «Quan veies el desbordament de tot el sistema de salut i assistència social, sobretot de les residències d’avis, i la falta de recolzament que teníem de l’exterior.»

Notícies relacionades

En aquells primers moments va sentir que l’Ajuntament estava sol, «era l’única institució que estava donant recursos i serveis» i a això se li sumava «la gravetat de la situació, que tenia com a conseqüència que les persones morien.» Un altre punt d’inflexió va ser la «necessitat de, més enllà de les nostres competències, tenir molt clar que l’objectiu era pal·liar al màxim els problemes i insuficiències que teníem als serveis sanitaris, de salut i l’atenció a les persones grans». Destaca que per a ell està sent una experiència molt difícil també a nivell personal, com a pare de dos fills adolescents li preocupa la situació dels joves després de la pandèmia «com recuperarem la part laboral, en aquests moments d’atur juvenil, i també la part de personalitat».

Malgrat tot, l’alcalde és optimista respecte als aprenentatges adquirits en el que fa referència a la importància de treballar en equip i al fet d’unir esforços; així com haver sigut capaços d’agilitar l’administració integrant la tecnologia. Respecte al futur confia que «Viladecans té unes condicions que li donen molta fortalesa a l’hora de recuperar-se. En aquest sentit, soc molt optimista perquè crec que Viladecans es recuperarà econòmicament molt ràpid» i espera que sigui aprenent la lliçó i que aquesta recuperació sigui «amb aquesta òptica comunitària, de cohesió i de salut».