Objectiu: salvar les platges

El litoral és un element vital de la infraestructura verda metropolitana, amb unes grans platges obertes i naturals, i d’abundant afluència d’usuaris. 

No obstant, aquestes zones de gran valor socioeconòmic per a la metròpoli estan patint una forta regressió a causa de diferents factors: els efectes del canvi climàtic, l’absència de sediments, la urbanització i les infraestructures, entre d’altres. 

En els últims quatre anys, les platges metropolitanes han perdut, de mitjana, el 30% de la seva superfície. A més, els últims temporals han tingut un cost de 100.000 euros per a l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona). No obstant, malgrat la regressió i el mal temps, els usuaris continuen apostant pel litoral metropolità, i puntuen les platges amb la segona valoració més alta de la història.

A l’enquesta metropolitana sobre les platges que s’ha fet aquest 2018 s’han tret diferents conclusions sobre els elements o factors que influeixen en l’ocupació del litoral. Aquests són: en primer lloc, el mal temps, ja que aquest estiu hi ha hagut bastants dies amb banderes vermelles a les platges. En segon lloc, la regressió del litoral. És a dir, ara hi ha menys espai físic que els usuaris puguin ocupar. A això se li diu ‘capacitat de càrrega’ (la capacitat d’absorció que tenen aquests espais públics). I, finalment, destaquen els motius socioeconòmics.

EL CANVI CLIMÀTIC

Segons indiquen els experts en dinàmica litoral, les platges haurien de fer un mínim de 25 metres d’ample per tenir suficient capacitat de càrrega, o capacitat d’absorció d’usuaris. No obstant, a causa de la construcció de ports i embassaments, la impermeabilització de la ciutat i l’edificació de la costa, entre altres coses, el litoral metropolità ha entrat en una dinàmica de regressió molt perillosa. “I a tot això cal sumar-hi els efectes del canvi climàtic”, afegeix l’investigador de l’Institut de Ciències del Mar Jorge Guillén. “Hem detectat que els temporals són més freqüents i les ones, més altes”,agrega Daniel Palacios, geòleg i enginyer tècnic de platges metropolitanes. També ha canviat la direcció del temporal, i això implica molts canvis en la mateixa morfologia de les platges. I el nivell del mar ha crescut entre 2 i 6 mil·límetres l’any. 

“Som totalment conscients de la vulnerabilitat del nostre litoral i per això volem establir unes estratègies conjuntes per revertir aquesta situació”, afirma Jordi Bordanove, cap de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

COL·LABORACIÓ PÚBLICA

Les platges metropolitanes són un engranatge entre diferents administracions i organismes públics. Hi ha un repartiment de competències entre l’AMB, el Departament de Territori de la Generalitat, els vuit ajuntaments metropolitans de la costa i el Ministeri per a la Transició Ecològica. Per això, des de l’AMB es proposa unir forces amb totes les administracions competents per fer un pla d’estabilització, un full de ruta amb diferents propostes i projectes a llarg termini per solucionar el problema de la regressió del litoral. “El que demanem a la Generalitat i al Ministeri és un pla estructural general per a tot el litoral metropolità, perquè el mar no entén de límits administratius”, explica Bordanove.

ACTUACIONS ADAPTADES

Les platges del nord i del sud són molt diferents, amb la qual cosa les solucions d’enginyeria són diverses i depenen de cada cas. “Dins de les nostres possibilitats estem millorant totes les zones dunars de Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat”, comenta Palacios. 

Fins ara, la creació de dunes s’ha dut a terme sota el paraigua de “Dunes híbrides”, a través del projecte europeu OPERAs. 

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Aquest mes de desembre, s’ha entrat en una nova fase, denominada “Projecte dunes”, amb la creació i el reforç de dunes existents a Gavà, el Prat, Castelldefels i Viladecans. En aquesta cinquena fase, s’estan reforçant les dunes existents i creant-ne d’altres de noves, de més de 5.000 metres lineals; s’estan eliminant les espècies vegetals invasores i plantant espècies compatibles, que ajudin a mantenir el sistema dunar, i més esborrall, que és la planta que ajuda a arrelar les dunes noves; i s’estan construint noves tanques per a les noves zones dunars.

No obstant, el “Projecte dunes” només és vàlid en platges amb prou amplada i amb una granulometria específica. Al litoral del nord són necessàries actuacions estructurals que entren dins de la competència del ministeri, per exemple la compartició de les platges mitjançant la construcció de dics. “El que està clar és que cal buscar una solució més sostenible i que provoqui menys impacte ambiental que l’aportació de sorra, perquè de seguida se l’emporta el mar”, conclouen Bordanove i Palacios.