Anar al contingut

Una aposta pel pensament estratègic

El dia a dia de les petites empreses se centra a donar resposta a necessitats operatives, deixant l'emprenedor amb poc espai per reflexionar sobre el seu lideratge o elaborar plans de futur.

ESTER OLIVERAS. PROFESSORA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

La crisi europea de l'última dècada ha intensificat enormement l'educació i la formació en emprenedoria. La capacitat d'autoocupació apareix com la taula de salvació davant d'una taxa d'atur entre joves que preocupa pares i mares, i entristeix el cos docent. El discurs actual, que va ser impulsat inicialment l'any 2000 amb la Carta Europea de la Petita Empresa, recorda unes paraules habituals del premi Nobel Mohammad Yunus en el seu missatge als joves del seu país natal: Bangladesh, un dels països més pobres del món -«no sortir a buscar una feina, sinó crear el propi treball». Paradoxalment, s'incentiva l'autoocupació tant en economies pobres per incentivar l'autososteniment com en economies més dinàmiques a causa de la rapidesa dels canvis tecnològics i organitzatius, que tendeix cap a una reducció de la mida empresarial, a més de la ja apuntada sortida a la crisi.

Creixement de l'autoocupació

Actualment, segons dades oficials de desembre, el 93,8% de les pimes corresponen a autònoms i microempreses. Les pimes petites suposen el 5,2%, les mitjanes el 0,8% i les grans el 0,2%. En termes absoluts, la xifra d'autònoms encara està molt per sota de les xifres anteriors a la crisi, però s'aprecia una tendència creixent a l'augment de l'autoocupació, també a nivell europeu.

Les pimes es consideren estratègiques en el teixit empresarial i, per això, cal tenir cura i comentar els següents aspectes: formació, normatives legals, finançament i creixement i innovació.

Es constata que el missatge educatiu ha penetrat en les institucions i en les polítiques dels governs. Amb dos fills en edat escolar, he assistit a delicioses presentacions de projectes emprenedors: des d'una biblioteca de barri fins a una sala per compartir videojocs. Addicionalment, hi ha els programes d'emprenedoria universitària, unitats d'innovació, premis, laboratoris, incubadores, acceleradores, jornades i desenes d'iniciatives públiques a nivell local, regional i nacional. L'oferta inicial és àmplia per a tots aquells amb ganes d'emprendre. Podríem afirmar, doncs, que el primer repte, que consistiria en una formació adequada i un suport polític per a la creació d'empreses, està encarrilat.

El següent repte del sector és per als governs i no per a les empreses. Es tracta de mantenir a ratlla els requeriment legals. És a dir, a uns nivells que no comportin un cost massa elevat per a aquestes empreses, mesurat en temps i en recursos econòmics. Segons el rànquing Doing Business 2017, Espanya se situa en el lloc 32 de 190, que no sembla un mal lloc, però que queda per darrere de països com Malàisia, Portugal o França. Durant l'últim any, el govern central ha implantat polítiques de reducció de la pressió fiscal a través, principalment, d'augmentar les despeses deduïbles. També ha apostat per ampliar els procediments disponibles en línia per a les gestions entre empreses i sector públic.

El tercer repte és el finançament. En aquest sentit, tot i que durant els últims anys s'han ampliat considerablement les fonts de finançament disponibles, el crèdit comercial continua sent la forma de finançament més utilitzada, seguida pels préstecs i les línies de crèdit bancari. Sistemes com el finançament col·lectiu de préstec (crowdlending) o el finançament col·lectiu (crowdfunding) encara tenen molt marge de creixement. També s'incrementaran les possibilitats de finançament amb el desenvolupament i difusió de la tecnologia de cadena de blocs (blockchain). Tot i que encara és molt minoritari, ja se senten casos d'empreses catalanes que emeten els anomenats tokens per incrementar el seu finançament. De fet, aquest emergent sector financer, que combina les finances i la tecnologies, està originant un nombre considerable de noves pimes, el que em porta al quart i últim repte: la capacitat de creixement i innovació.

La pime espanyola es caracteritza per tenir una grandària mitjana molt reduïda pel que fa al nombre d'empleats. Més de la meitat són autònoms sense cap assalariat, i gairebé un 40% tenen només entre una i nou persones assalariades. El dia a dia de les petites empreses es centra a donar resposta a les necessitats operatives, deixant la persona emprenedora amb poc espai per a reflexionar sobre el seu lideratge o per elaborar una estratègia que asseguri la continuïtat de l'activitat o fins i tot estimuli el seu creixement. Només el 18% de les pimes espanyoles aposten per la innovació.

En un context tecnològic, amb prediccions de destrucció d'ocupació massiva, les persones emprenedores no es poden permetre obviar l'estratègia empresarial o les possibilitats d'innovació. En aquesta línia, un informe de Deloitte situa el lideratge com el talent fonamental per a la propera dècada. Tot i que el concepte de lideratge és molt ampli, segurament hi hauria consens en què alguns dels seus components són el pensament a nivell estratègic, la gestió del canvi, la innovació i la capacitat de crear equips de treball. Les pimes, més que cap altra organització, han de capitalitzar les tecnologies i els canvis que produeixen amb la màxima eficiència possible.

Temes: Empreses +Valor

0 Comentaris
cargando