El canvi necessari

Tot sistema té un punt òptim on la interrelació entre l'eficiència i l'eficàcia atorga al sistema una màxima funcionalitat. En aquest sentit, pel que fa a l'ecosistema empresarial català i espanyol, si haguéssim de dibuixar-ne la piràmide poblacional d'empreses, ens adonaríem que estaria definida per les següents característiques: tenir una extensa base de microempreses i, alhora, una banda un xic prima en el tram de les empreses mitjanes.  Efectivament, considerant les dades publicades per l'IDESCAT relatives a l'any 2017, el 94,57% d'un total de 619.419 empreses i establiments radicats a Catalunya conformarien el segment de les microempreses; un 4,15%, el segment de les petites empreses; un 0,97%, el segment de les mitjanes, i finalment, un 0,31 % el de les grans empreses.

Si féssim ara un benchmarking amb les piràmides empresarials dels països que practiquen més innovació empresarial, segons l'estadística recollida en el European Innovation Scoreboard de la Comissió Europea, podríem convenir com a diagnòstic que el nostre teixit empresarial estaria sobreponderat en microempreses, li mancarien més petites empreses de forma significativa a la piràmide, i li convindria tenir més empreses mitjanes.

Certament, gaudir d'una àmplia xarxa de microempreses atorga al sistema econòmic tres grans virtuts: la flexibilitat, l'adaptació i un temps ràpid de resposta al repte plantejat. Tanmateix, però, que aquesta xarxa sigui massa extensa en una economia global, estructurada en tecnologies cada cop més complexes i cares, pot implicar que una part important del seu teixit empresarial no tingui prou massa crítica per estar constantment en la tensa cresta de les onades tecnològiques, fet que ajuda a mantenir una baixa productivitat en comparació amb la resta de les empreses d'esglaons superiors.

Per tant, esdevé estratègic tenir una bona base d'empreses petites i mitjanes, que permeti assolir els reptes radicals de competitivitat actuals. Pot ser alliçonador el cas de les mittesland alemanyes, una xarxa compenetrada de petites (14,10%) i mitjanes empreses (2,4%), especialitzades en la fabricació de productes de gran valor afegit gràcies a les seves economies en escala, i extremadament orientades a l'exportació.

Pujar esglaons

Tanmateix, la pregunta cabdal és com obrir una passarel·la vertical en el sistema entre el món de la microempresa i el de la petita i, alhora, entre el món de la petita i la mitjana empresa, que permeti la migració a estadis superiors.  Els marcs per començar a bastir les esmentades passarel·les són bàsicament tres: un canvi de mentalitat i de paradigma, uns vehicles institucionals que ho facilitin i uns avantatges jurídics que ho premiïn.

Pel que fa al nou paradigma, cal passar d'un esquema de funcionament basat en la individualitat absoluta a un esquema de clara cooperació entre pimes fonamentat indefectiblement en l'honestedat i l'ètica. Les sinergies de la cooperació implicaran, per exemple, que dues o més micropimes es comportin en el mercat com una petita empresa, i així successivament cap amunt en l'escala poblacional d'empreses. Afortunadament, tenim casos reals que ja han demostrat la positivitat d'aquest nou paradigma. A Brainport, una de les regions tecnològiques més punteres d'Europa i del món, situada a la província holandesa de Brabant Septentrional, amb capital a Eindhoven, no tenen cap dubte que bona part del seu èxit s'ha fonamentat a deixar endarrere una mentalitat individualista i passar a un entorn plenament de cooperació entre pimes, fins a l'extrem que han consolidat com a bones pràctiques compartir temporalment tècnics i fins i tot directius entre elles.

En relació amb els vehicles institucionals que poden facilitar una aproximació entre les empreses, esdevindran fonamentals, sens dubte, les universitats que desenvolupin funcions també de clústers d'investigació i innovació en concomitància amb institucions locals dinamitzadores i el teixit empresarial de les seves àrees d'influència. El vehicle operacional pot ser ben senzill i alhora operatiu si, per exemple, diverses empreses amb el departament de recerca d'una universitat desenvolupen de manera conjunta un nou producte mitjançant una joint venture. Això implicaria que aquestes  empreses també actuessin en el mercat com si fossin una empresa d'entitat superior, aconseguint indirectament un redreçament de la piràmide empresarial.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Incentivar les fusions

En darrer lloc, des del punt de vista jurídic, s'hauran d'incentivar les fusions entre pimes, premiant des de l'ordenament jurídic les actituds empresarials que han sortit de la seva zona de confort per fer un camí, que no és fàcil, cap a una nova zona de confort en l'esglaó empresarial superior. Els incentius han de ser variats i acumulatius: des d'incentivar fiscalment les fusions de pimes amb un tipus de l'impost de societats extremadament baix durant els següents anys de la fusió, fins a atorgar temporalment en els concursos públics un plus específic i addicional a les empreses concursants que venen d'una fusió, entre altres incentius.