'Smart cities' i 'smart citizens'

Fa bastant temps que ens hem acostumat a sentir amb freqüència el terme smart city o ciutat intel·ligent. Urbanistes, economistes, activistes del medi ambient, professionals de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), polítics, mitjans de comunicació, etcètera, l'utilitzen habitualment. No obstant, no sempre es refereixen al mateix, ni els seus postulats són del tot compatibles entre si. Estudis recents auguren que cap al 2050 al voltant del 70% de la població mundial viurà en ciutats. Sota aquesta perspectiva, és inevitable pensar a fer les ciutats més eficients i sostenibles, i en això sí que estan tots d'acord.

Inicialment l'eficiència es busca a través d'una millor gestió de les infraestructures, cosa que redunda en un millor aprofitament dels recursos i, per tant, en un context més sostenible. Nombrosos exemples ja són una realitat a moltes ciutats: regulació intel·ligent de l'enllumenat públic en funció de la llum ambiental i la presència de persones o vehicles; control automatitzat dels semàfors segons l'hora del dia o el volum de trànsit; recollida de contenidors d'escombraries només quan són plens; reg intel·ligent als jardins en funció de la humitat del sòl i de l'aire, entre molts d'altres.

De vegades aquestes millores no es poden aplicar de forma global a tota la ciutat o simplement sorgeixen per posar remei a una problemàtica concreta en el context d'una zona o barri. Per això, hi ha casos en què la idea del que és intel·ligent queda associada a comunitats concretes.

A l'altre extrem també hi trobem les millores en forma de nous serveis que sí que són potencialment accessibles a tota la població. Alguns exemples inclouen la possibilitat de portar a terme tràmits burocràtics a través d'internet i dispositius mòbils, la teleassistència i els sistemes d'informació del trànsit i del transport públic en temps real.

Sigui com sigui, l'impacte de tot això en el ciutadà no se li escapa a ningú, i és que el potencial per millorar la vida dels habitants (i els visitants) de les ciutats és enorme. Així doncs, no ens ha de sorprendre que la idea de smart city s'hagi convertit en una potent eina de les polítiques públiques a curt i mitjà termini.

Això és apreciable en el nostre context més pròxim amb iniciatives a diversos nivells. La Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI), per exemple, promociona el progrés de les ciutats a través de la innovació i el coneixement, recolzant-se en l'ús intensiu de les TIC. L'estratègia SmartCAT de la Generalitat de Catalunya, per la seva part, integra i coordina les iniciatives locals, recolza les empreses i impulsa iniciatives smart en clau de país. Per no parlar de les innombrables iniciatives de la Diputació de Barcelona o d'ajuntaments concrets com el de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Olot, entre d'altres.

Com a ciutadans hem assumit com a normals moltes d'aquestes innovacions en molt poc temps; no obstant, fer-les possible no ha sigut tan ràpid. Les smart cities requereixen, entre altres coses, la confluència de diverses tecnologies amb un important poder transformador que s'han anat implantant progressivament.

Per començar pel més actual, tenint en compte els exemples que hem revisat anteriorment, queda clar que gairebé qualsevol element del mobiliari urbà és susceptible d'utilitzar sensors. És a dir, sense coses intel·ligents (fanals, semàfors, asfalt, contenidors, etcètera) no hi ha ciutat intel·ligent. I d'això tracta, en part, l'anomenada internet de les coses, o IoT, per les sigles en anglès.

Per una altra part, emmagatzemar i gestionar els ingents volums d'informació que produeixen tant aquests objectes intel·ligents com els mateixos ciutadans no és una tasca fàcil. Fa anys que sentim parlar de big data i cloud computing, és a dir, de tecnologies altament escalables per processar grans volums d'informació. Doncs amb les smart cities disposem d'una excel·lent possibilitat per provar totes les seves bondats.

Entorn hiperconnectat

Finalment, no hem d'oblidar la connectivitat. Durant anys hem assistit al desplegament de xarxes de telecomunicacions (fibra òptica, xarxes sense fil, xarxes de telefonia, etcètera) sense les quals ara no podríem ni pensar en smart cities. Ciutadans, dispositius i sistemes diversos, tots depenem de la connectivitat per interactuar.

Totes aquestes innovacions han generat una gran infinitat d'oportunitats de negoci en sectors pròxims a les TIC al llarg dels últims anys i ho seguiran fent. Però potser el sector més dinàmic és el de les apps per a dispositius mòbils, en què la innovació sorgirà de petites empreses i d'emprenedors.

Afortunadament, de tot això n'informen els diversos congressos internacionals que s'organitzen a Barcelona en edicions successives, com el IoT Solutions World Congress, el Big Data Congress, el Mobile World Congress o l'imminent Smart City Expo World Congress. I això ha de servir no només per consolidar l'aposta per convertir les nostres ciutats en més intel·ligents, sinó també per seguir generant oportunitats de negoci en el nostre àmbit més pròxim.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Confiem també en el fet que tot això servirà no només per destacar com a societat o atraure el capital, sinó també perquè les promeses per al ciutadà es facin realitat. La interacció d'aquest amb l'Administració ha de promoure la participació i contribuir a una millor governança aprofitant la intel·ligència col·lectiva que representem. Com a contrapartida, el ciutadà esperarà rebre nous serveis, informació i dades sobre el seu context, en un exercici de transparència sense precedents.

Tot plegat sense oblidar alguns reptes no menors, com la preservació de la privacitat en un entorn hiperconnectat. A més a més, és sabut que tota revolució deixa empremtes i genera exclusions, ho va fer la revolució industrial (recordem els ludites), ho va fer internet (encara avui parlem de bretxa digital). Així que ens haurem d'ocupar seriosament de no parlar gaire de smart cities i parlar molt més de smart citizens, amb tot el que això pot comportar, per exemple, en àmbits com l'educació.