Anar al contingut

ENTREVISTA

«Hi ha històries precioses rere la inclusió laboral»

Josep Rosef presideix la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya

Carme Escales

«Hi ha històries precioses rere la inclusió laboral»

Josep Roset (la Pobla de Segur, 1967) està al capdavant de la coordinació de la inserció laboral. Presideix la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (Fecetc), que agrupa 71 Centres Especials de Treball (CET) que ocupen prop de 5.850 persones, unes 86% de les quals tenen discapacitat. Va arribar a la federació a partir de la seva pròpia experiència. Amb un soci, el 2000 va fundar una empresa d’externalització de serveis de personal per a empresa (seguretat, neteja, logística) en què van parar molta atenció a qui la nostra societat més exclou del mercat laboral.

-Posi’m un exemple de la seva activitat.

-Contractem gent més gran de 50 anys, una cosa que no es feia llavors, tampoc avui. Nosaltres trobem gent molt vàlida que el mercat exclou seguint aquesta cultura anglosaxona de no contractar a partir de certa edat.

-¿Per què copiem el pitjor?

-En aquest cas, l’argument principal de qui no contracta persones grans és perquè addueixen que amb més experiència poden haver adquirit vicis i mals costums. A algú que comença –diuen– se li paga menys i se’l pot modelar.

-¿I com els va anar a vostès?

-Vam tenir un resultat excel·lent. Al principi tots els nostres empleats que treballaven directament amb el client eren més grans de 50 anys. Buscàvem gent que visqués a prop d’on treballaven, perquè sabem que això és qualitat de vida. I pagàvem sous de mercat, aportant benefici social per aquesta inclusió.

-¿Què més van fer?

-Vam fer talles i patronatge d’uniforme per a dones en sectors on no es feia encara. Les empreses de seguretat, per exemple, eren castrenses molt militaritzades, faltava dignificar la dona en el tema de l’uniforme.

«Ets bo en allò que et surt sol, cadascú en el seu nivell. Il·lusió i passió són el motor»

-I el 2010 van crear el seu propi CET.

-Gràcies als nostres clients, ja amb molta consciència social. I va ser un punt d’inflexió. Dins i fora. Allò va introduir alegria, un aire fresc a l’empresa. La gent va veure que el seu esforç diari tenia una recompensa afegida, la satisfacció d’incloure qui no tenia abans una oportunitat. Hi ha històries precioses rere la inclusió. Jo vaig entrar al patronat de la Fecetc per saber com treballaven altres empreses la inserció de persones amb discapacitat. En vaig aprendre molt. Has d’estar educant constantment, però el futur passa tant sí com no per les polítiques socials i mediambientals.

-I a la cresta de l’onada, van rebre una oferta de compra.

-Sí. Una multinacional que va valorar molt la nostra aposta per la inclusió. I vam vendre.

-Van ser prescriptors d’humanitat, una tasca que avui exerceix amb la federació.

-Ajudem les empreses a fer el canvi de xip, a entendre que si poses a la teva ment ser solidari amb la gent, tant empleats com clients, el retorn que això té és increïble. La majoria d’empreses temen que la inserció laboral de persones que fins ara ho han tingut més difícil per ser contractades, posi en perill la productivitat. Les hem d’ajudar a creure en la inclusió. Se sorprendrien, perquè una inserció ben feta i ben acompanyada millora els dividends. Hi ha molts exemples que ho demostren. Recordo un en el qual contractar sis persones amb síndrome de Down va millorar la productivitat d’aquella empresa un 30%.

-A cadascú el seu lloc i la seva tasca idonis.

-No és cap eslògan publicitari el concepte de les diferents capacitats per referir-nos a les persones amb alguna discapacitat. ¿A cas algú és capaç en totes les dimensions de la vida, personal i laboral? Posar l’accent en les diferents capacitats, al·ludeix a la realitat quan es coneix en primera persona els qui tenen els seus límits en algunes capacitats, sempre hi ha altres possibilitats en aquestes persones que són fantàstiques, valuosíssimes en un ambient de treball i en un mercat exitós. Ets bo en allò que et surt sol. I cadascú en el seu nivell. Jo he reconvertit un comptable en comercial. Si hi ha il·lusió i passió, hi ha motor.

-La desubicació dins de les empreses abunda. ¿Per què no s’explora bé cada talent?

-I no només el talent. Jo, en les meves nombroses entrevistes per ocupar gent, encara avui, sempre pregunto la trajectòria a casa. Tots parlen de la seva experiència, els seus estudis, però, ¿quins són els seus principis, els seus valors?, ¿què feien el seu pare i la seva mare? Tot això a mi em situa en la persona. Som el viscut, el rebut i l’aportat. Crec que l’èxit de la nostra empresa va ser haver sabut respectar la història que hi ha al darrere de cada persona. Vam saber ajudar, escoltar i gestionar. I personalitzar. En un món tan deshumanitzat i global en què l’objectiu és la rendibilitat, vam girar la truita construint una empresa diferent amb persones diferents, que és on està la riquesa.

-¿I a la seva família, què feien?

-Els meus avis tenien un molí de farina i feien pa. El meu pare, amb un soci, va muntar un taller mecànic a la Pobla de Segur. Quan jo tenia 14 anys, em va donar una escombra per tenir el local sempre net. Em donava 100 pessetes l’hora. Ell em va ensenyar el que sempre he aplicat: posar-me a la pell del client, saber en què el puc ajudar i poder fer-li el seu vestit a mida. Si tots ajudéssim sense esperar res a canvi, i ens escoltéssim més els uns als altres, com canviaria la societat...

Temes: +Persones