Anar al contingut

Sense sostre però no sols

La Fundació Arrels edita un mapa de recursos i consells per a persones sense llar. On dormir, menjar, dutxar-se i buscar feina en són alguns

Carme Escales

Sense sostre però no sols

RICARD CUGAT

A Barcelona, hi ha 3.600 persones sense llar, unes mil de les quals dormen al carrer. Sobreviure així significa aconseguir emportar-se alguna cosa a l’estómac cada dia i haver de localitzar un lloc on dormir. Per a qui no compta amb un sostre sota el qual arrecerar-se cada nit, associacions com Arrels Fundació signifiquen un oxigen vital. Però al seu local del Raval, tan sols disposen d’una quinzena de places per dormir. Sí que tenen dutxes, taquilles per custodiar documents o l’equipatge de tants viatges que es van emprendre cap a Barcelona carregats d’esperances. Són sempre múltiples les causes que acaben deixant algú al carrer, amb el que porten posat i una motxilla o maleta que guarda el més estimat. Tant és ara com hagin arribat fins aquí, “ara hem de preocupar-nos del que necessiten”, expressa el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets. I per a això acaben d’editar una guia de recursos amb un mapa en què es localitzen albergs, menjadors públics on poder esmorzar, menjar, berenar o sopar; dutxes públiques i privades i consignes. També s’indiquen llocs oficials on anar en cas de ser víctima de violència de gènere, necessitar atenció mèdica si no es té targeta sanitària o si es consumeixen drogues. “Hem volgut incloure també assistència jurídica gratuïta, recollint així les peticions de la gent sense llar que, a més, se sent amenaçada”, puntualitza Busquets.

60 punts d’ajuda

La porta d’Arrels Fundació obre cada dia. L’any passat, l’entitat va comptabilitzar més de 1.300 peticions de persones que des del Raval només van poder derivar a un altre lloc. “Que cridin a la nostra porta i no puguem donar resposta a tots i a tot ens va fer plantejar-nos la preparació de la guia amb els punts on aquestes persones poden anar a rebre atenció sense el filtre d’un treballador social”, explica el responsable d’Incidències d’Arrels, Ramon Noró. “A Arrels sempre hem prioritzat les situacions més vulnerables, més cronificades de les persones sense sostre, però a la nostra recepció s’atén tot el que arriba, provem d’aconsellar què fer i on anar. I la guia ens permet posar ordre a tota la informació que ja oferíem, llocs, horaris... és una guia pràctica en la qual ha sigut essencial l’assessorament de les mateixes persones que viuen o han viscut durant llarg temps al carrer”, declara la responsable del programa d’acollida d’Arrels Fundació, Marta Maynou.

Dignificar el revés de la vida

“Tots els que entren per la porta tenen una situació complexa, diversa, però amb un denominador comú: el sofriment, una cosa que costa molt de sostenir”, diu Maynou. “Almenys, si no podem donar resposta a la majoria de les necessitats, escoltar i reorientar resulta molt dignificant”, afegeix.

També ho ha sigut per als cinc assessors de la guia pràctica amb consells per a persones que viuen al carrer. “Ha sigut terapèutic per a ells, perquè alhora que ens han ajudat a construir una ajuda per a qui es trobi de sobte en la mateixa situació d’haver de viure al carrer, gràcies a la seva aportació han pogut transformar-se en experts a través de les seves pròpies històries de sofriment i superació d’obstacles”, destaca Marta Maynou.

La guia també inclou llocs on anar a buscar feina, roba i els punts d’atenció de serveis socials.

Temes: +Persones