Un món més enllà del gueto

Al tornar de l’escola, ningú els espera a casa. Tampoc surten del barri on viuen i han perdut l’esperança que els esperi un futur millor. Aquesta és la realitat de molts nens en situació de vulnerabilitat. La seva estigmatització per part de la societat i la falta d’autoestima formen part de les seves vides. No obstant, alguns d’ells tenen la possibilitat de pujar a un lloc anomenat La Casa de l’Aire, on trenquen amb el seu habitual sedentarisme i canvien asfalt i formigó per naturalesa i aire pur.

La Casa de l’Aire és un projecte de la Fundació La Casa de l’Aire Roger Torné que vetlla pel benestar de la infància desfavorida a Barcelona. Segons l’Unicef, els estudis sobre la vulnerabilitat i l’exclusió de la infància tendeixen a assenyalar com especialment vulnerables els nens i nenes amb discapacitat, amb pares alcohòlics o drogodependents; d’ètnia gitana, nens estrangers no acompanyats, sistema de protecció social, nens en sistema de reforma o amb mesures de reeducació i nens en famílies monoparentals.

Infància en solitud

Alguns d’aquests nois són coneguts com “els nens de la clau”: van a l’escola amb la clau penjada del coll i, quan surten, ningú els buscarà. Passen les tardes dels dies feiners i les vacances en solitud. Molts esmorzen i sopen també sense companyia, si és que ho fan. Aquest aïllament per falta de temps dels seus cuidadors, de relacions socials i de recursos econòmics augmenta el seu risc d’exclusió social i condiciona la seva vida adulta, ja que aquesta situació pot ocasionar-los greus seqüeles quan es fan més grans.

La Fundació La Casa de l’Aire Roger Torné ajuda a nens de cinc escoles barcelonines de "màxima complexitat", els alumnes d’entre sis i vuit anys de la qual passen la jornada escolar en una finca del Montseny deu dies a l’any. Així, la muntanya es converteix en la seva aula i allà apliquen el que han après a classe. “Aquests nens necessiten respirar aire net i fresc. A ells els costa estar vuit hores asseguts i, amb aquest mètode d’aprenentatge, estan molt més receptius”, assegura Alba Viana, coordinadora educativa de La Casa de l’Aire.

Obrir-los el món

Viana recorda les primeres sortides al Montseny amb els nens: “Tenien els ulls oberts com taronges; no estaven acostumats a veure tanta natura. Al principi sentien por, era una situació totalment desconeguda per a ells. No obstant, a mesura que van passar les hores vam anar veient com anaven agafant una autonomia i confiança brutals. La muntanya els dona molt joc, els obre el món i allà intenten superar-se”, explica.

Des de la fundació asseguren que el temari no és l’únic que s’ensenya durant les seves activitats: “Els educadors també promovem valors. Pensem canviar el futur d’aquests nens, que estan molt desesperançats. Es tracta d’una feina molt sacrificada però bonic alhora. També procurem inculcar hàbits saludables, des de practicar esport fins a disfrutar d’una bona alimentació,” diu Alba Viana.

Palpar el que veuen als llibres

La coordinadora de La Casa de l’Aire assegura que aquestes sortides ajuden enormement els alumnes que el tenen més difícil per adaptar-se a l’escola: "En la natura el nen troba l’oportunitat d’aprendre  d’una forma viva i propera. Treballem moltes coses, com les matemàtiques a l’hora mesurar les fulles dels arbres, per exemple. A la muntanya tenen l’oportunitat de palpar i respirar tot el que han vist als llibres. A més, els nois aprenen a respectar-se entre ells i a treballar en equip", declara Viana.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

Però la fundació no només actua en horari escolar. Els dissabtes, els educadors aprofiten per recollir amb autocar nens de tots els cursos de primària que es quedaran sols a casa i els porten d’excursió. "Així els pares no pateixen pensant que els seus fills estaran tot el dia ajaguts a casa, jugant amb la consola o fins i tot que algú els pugui utilitzar per portar droga d’un lloc a un altre", diu Ramon Vila, president de La Casa de l’Aire Roger Torné. 

A més d’aquestes jornades de cap de setmana, la fundació té un programa de colònies d’estiu. Amb ell, seixanta nens poden respirar aire pur durant cinc dies a finals de juny i a començaments de setembre; dates en què cap altre organisme actua, assegura Vila, que considera aquestes convivències “salven” l’estiu els xavals, ja que, si no fos per elles, segurament no sortirien dels seus guetos en tot aquest període.