L'empremta digital dels menors a internet

¿De què parlem quan ens referim a l’empremta digital a internet? Es refereix al rastre que deixem al navegar pels diferents llocs web, tot el que publiquem a les xarxes, el que compartim, etcètera. Una empremta digital de la qual moltes vegades no som conscients, ni nens, ni adults.

A Espanya, el 93% dels nens i nenes que tenen entre 10 i 15 anys utilitzen internet i el percentatge puja al 98,5% entre els joves de 16 i 24 anys, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’accés a internet, sens dubte, pot ajudar els nens i nenes a desenvolupar el seu potencial amb una infinitat de possibilitats d’aprenentatge, però també comporta riscos relacionats amb el ciberassetjament, la suplantació d’identitat o les addiccions, entre d’altres.

El Comissionat de la Infància d’Anglaterra va analitzar en l’estudi '¿Qui sap què sobre mi?' l’empremta digital que deixen els nens i nenes a internet. De mitjana un nen té unes 1.300 fotos i vídeos publicats pels pares a les xarxes socials abans que compleixin els 13 anys. Quan són ells els que ja estan a les xarxes, l’estudi assenyala que publicaran de mitjana gairebé 70.000 vegades entre els 11 i els 18 anys.

Com comenten la Mar, la Irene i el Santi el que es publica ara pot afectar-los en el futur, tant en la seva vida personal com professional. Per tant, és necessari cuidar la reputació digital de cada un i evitar riscos com el robatori d’identitat si donem massa informació, o que utilitzin les nostres fotos per a finalitats publicitàries, entre d’altres. Tot i que hi ha casos que són els mateixos pares els que utilitzen les imatges dels seus fills per vendre productes, la qual cosa suposa una instrumentalització dels menors. Els nens i nenes són subjectes de drets i tenim una responsabilitat amb l’educació que els oferim. És clau que el bon ús d’internet passi per un marc d’instruccions protectores de la imatge i de la identitat física i psicològica.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

La socialització de la infància no pot ni ha de canalitzar-se únicament pel mig del ciberespai. Aquest nou mitjà físic, psicològic i relacional, ens condueix a noves maneres de comunicar-nos que, sense control, deriven en problemes molt seriosos com trastorns ansioso-depressius, trastorns del dèficit d’atenció, trastorns del son, arribant als trastorns del maneig d’impulsos i addiccions com el 'gambling' (apostes ‘online’), oniomania (compra compulsiva) o sexe virtual.

És indiscutible que les nenes, nens i adolescents d’avui dia són nadius digitals i que ja no conceben el món sense internet. Per això, des de Save the Children creiem que és essencial protegir i educar-los en l’ús d’internet, així com donar eines de prevenció que afavoreixin el control de l’ús de les noves tecnologies. Entre aquestes eines hi ha parar-se a pensar abans de compartir informació personal, revisar minuciosament els termes i condicions per saber quins són les dades que recopilen les diferents xarxes socials i llocs web i, sobretot, parlar amb un adult de confiança si hi ha alguna cosa a la xarxa que ens preocupa.