ARQUITECTES D'ESPERANÇA

Els àngels de la recerca biomèdica

Curses populars, atractius sopars, concerts i venda de tota mena d'artesanies sumen fons per a la gran conquesta de la salut universal en mans dels investigadors

zentauroepp45347224 mas personas proyectos solidarios iniciativas solidarias sol181005164017

zentauroepp45347224 mas personas proyectos solidarios iniciativas solidarias sol181005164017

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales

De llavors que germinen a molt llarg termini la nostra societat en compra poques, encara que el fruit potencial sigui molt prometedor per a la vida mateixa. Però els camins de la recerca biomèdica les necessiten. Sense, l’esperança de trobar fórmules que lliurin el cos humà d’amenaces que s’hi colen o hi afloren no existiria. Continuaríem morint per un refredat. La tasca d’investigadores i investigadors hores i hores davant d’un microscopi embasta camins de diagnòstics i tractaments mèdics més bons. Són veritables arquitectes de l’esperança de vida.

Entitats com la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (www.fundaciorecerca.cat) van néixer per incrementarl’interès social per la recerca i suscitar-ne la participació. Donacions de particulars i empreses injecten energia monetària per continuar investigant com es pot viure millor, un mecenatge vital que també arriba d’accions grupals, la majoria de vegades, tocades per una malaltia que encén ganes d’encoratjar els investigadors a ampliar la seva tasca. Són curses populars que, a canvi d’un dorsal, recapten diners per estudiar malalties comunes o minoritàries (www.enfermedades-raras.org). L’11 de novembre que ve, dones de totes les edats correran a Barcelona la Carrera de la Mujer (www.carreradelamujer.com), que es convoca anualment en diferents capitals i on competir és superació física i donar fons per estudiar càncers, com el de mama, que el 19 d’octubre celebra el seu dia mundial.

En paraules de la doctora Cristina Saura, del grup d’estudi del càncer de mama de l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO, www.vhio.net), “com a metge i persona considero una manera preciosa vehicular aixíl’agraïment de pacients o familiars pels tractaments rebuts. Canalitzar les seves gràcies cap a la recerca ens permet realitzar estudis acadèmics sense recolzament de la indústria farmacèutica, i recollir dades preliminars per sol·licitar beques internacionals de recerca”.

"Recaptar fons per investigar és una manera preciosa de vehicular l’agraïment", diu des del VHIO la doctora Cristina Saura.

Notícies relacionades

Positive n’és un exemple. “Volem saber si el pronòstic d’una pacient que ha viscut un càncer de mama empitjora després d’un embaràs. Per aconseguir-ho, ens hem unit a un grup cooperatiu europeu de recerca, l’IBCSG, per avaluar dones que en aquestes circumstàncies decideixen quedar-se embarassades,” explica Saura. L’estudi es finança gràcies a iniciatives solidàries, com sopars o activitats que es munten espontàniament. “Poden semblar petites contribucions, però són de gran valor per al nostre treball”, assegura la metge.

L’esperança mèdica en mans d’aquests petits gestos socials enllacen cada dia des de qualsevol racó del territori l’esperança més gran de totes: sumar iniciatives a cada instant per fer que la roda de la recerca giri cada vegada més i més ràpid, amb més professionals fent diana en el que ens inquieta de la salut. Des de Prats de Lluçanès, Ester Armengol ha vinculat a la seva iniciativa empresarial –com tants emprenedors– la seva contribució a la recerca mèdica. Fa un any va crear una marca de cosmètica 100% natural (www.monaromanatural.com). Una de les seves creacions, un brillant de llavis (‘lip gloss’), la va fer pensant decididament a donar la recaptació de vendes a la unitat de recerca de l’Hospital General de Vic, perquè la dediqui a estudis sobre tota mena de càncer. El seu impuls solidari va partir de la malaltia de la seva mare, “va passar un càncer d’úter mentre les meves nenes eren petites, i per això no vaig poder ser al seu costat tant com vaig voler”, explica. “Solem homenatjar els que ja no hi són, però ¿per què no els que, com la meva mare, han superat un càncer?”, exposa.

UNA AJUDA MARATONIANA

El desembre del 1992 en un plató de Televisió de Catalunya naixia la Marató, una jornada televisiva completa dedicada a difondre informació sobre una malaltia, amb intervenció de pacients, familiars, metges i investigadors. A aquests últims incumbeix directament l’objectiu principal de la maratoniana emissió: recollir donatius per fer recerca. La leucèmia va ser la primera protagonista de la Marató que en aquella primera edició va recaptar 1.230.128 euros per estudiar aquest càncer dels glòbuls blancs. L’any passat, les malalties infeccioses van recollir 9.758.075 euros. Fins al 2016 s’han finançat 793 projectes de recerca —els del 2017 no s’han distribuït encara– gràcies, en gran part, a la mobilització de la gent organitzant activitats el mateix dia de la Marató o durant tot l’any. “El teixit associatiu a Catalunya és tan impressionant que més d’un milió de persones han muntat més de 3.000 activitats, també en ciutats com París o Brussel·les, per recollir fons”, assenyala el coordinador d’activitats de la <strong style="font-family: PTSerif-Bold; font-size: 16px; background-color: rgb(244, 245, 246);">Fundació La Marató de TV-3</strong>, Joaquim Condomines. La pròxima edició (16 de desembre) es dedicarà al càncer.

Temes:

+Persones