«El voluntariat és molt gratificant, si ajudes els altres t'ajudes a tu»

Jordi Balot, director de la Fundació Joan Salvador Gavina, que treballa amb infants vulnerables al barri del Raval de Barcelona, i fins ara vocal de participació de la Federació Catalana de Voluntariat Social Federació Catalana de Voluntariat Social(FCVS), que agrupa prop de 350 associacions, ha sigut elegit nou president d’aquesta última entitat per als pròxims quatre anys. Balot substitueix en el càrrecFrancina Alsina, actual presidenta de la Taula del Tercer Sector. Balot, llicenciat en Teologia i amb més de 30 anys a l’esquena treballant en oenagés, considera que els últims anys s’ha fet una bona tasca des de la federació i aposta per seguir aquesta línia.  

-¿Com afronta aquesta nova etapa? 

-És un bon repte, no me l’havia plantejat mai. Em sento molt còmode perquè conec l’àmbit tant en el camp personal com professional, i he format part durant els últims quatre anys de la junta directiva de la federació com a vocal. Pel que respecta en l’àmbit personal també molt bé, ja que vaig començar en el món del voluntariat als 18 anys. La meva vida, laboral i fora de la feina, sempre ha estat vinculada al compromís social.

-¿Parlem llavors de certa línia continuista? 

-Efectivament. Els últims anys s’ha fet una molt bona tasca de reflexió i de marcar línies estratègiques que tenen molta validesa.  Dins del meu equip una part serà de continuïtat, però també entra aire fresc per renovar. Sobretot destacaria que tindrem representants de la infantesa, de les persones sense sostre, la discapacitat i la gent gran... i potes importants com la vocalia de salut i la d’internacional. Crec que el paper del voluntariat des d’un punt de vista d’intercanvi d’experiències amb altres països té molt sentit. Podem aportar molt a Europa i Europa ens pot ensenyar també a nosaltres.

-¿Quin va ser el seu primer voluntariat?

-Vaig debutar en un hospital psiquiàtric. Després vaig estar amb drogodependents, després amb malalts terminals de sida, els pitjors anys de la malaltia, vaig seguir amb presos, més tard amb persones sense sostre. Ara estic centrat en el món de la infantesa.

-Voluntariats durs.

 -Sí. L’època més forta van ser els quatre anys que vaig estar entrant en una presó. Acompanyar persones sense sostre és molt dur, també, però és un món obert, no tens límits. A la presó els límits són quatre parets i no pots fer res sense demanar permís. Amb diferència, és el pitjor.

-I sempre es rep més del que es dona, segons coincideixen les persones que fan voluntariat.

-És molt cert. Primer t’ajuda a veure la vida d’una altra manera, a ser conscient de les oportunitats que tenim determinades persones que hem sigut uns privilegiats, una cosa que no sempre valorem. Només el fet d’haver nascut en una família o en un lloc determinat ja et marca, i no sempre se n’és conscient. En el meu cas, la gent que més m’ha donat són els malalts terminals de sida, persones que han viscut en un entorn tan negatiu que arriba un moment que quan no se’ls jutja s’obren d’una manera sorprenent. Jo sempre dic que les persones tenim una part molt positiva i una altra molt negativa, i si al llarg de la meva vida només desenvolupo l’agressivitat, quan tinc un entorn en què puc mostrar afecte ho faig d’una manera brutal.

-¿Tothom està preparat per ser voluntari?

 -Un voluntariat no ha de ser de cap manera un espai terapèutic per a un mateix, ha de partir d’una motivació. Si l’objectiu que et planteges és veuré com m’ajuden a mi no està ben enfocat. Després, és clar, si ajudes els altres evidentment t’estàs ajudant a tu. Ser voluntari és molt gratificant. Si estàs motivat estàs preparat.

-¿És un bon moment l’estiu per provar-ho? Moltes entitats fan crides aquests dies per aconseguir mans solidàries.

 -Per descomptat. Cap dels col·lectius que atenem en situació de vulnerabilitat social no fan vacances. Les entitats continuem treballant igual i el voluntariat és necessari, n’hi ha un que és de continuïtat i si se’n van de vacances es nota moltíssim. Per exemple, en el cas dels nens s’incrementen molts les activitats.  Crec que és important fer una crida fora de períodes escolars o laborals, perquè a més hi ha moltes persones, penso en estudiants, que durant l’any no es poden comprometre per horaris i ara, sí. Per als joves, l’estiu és un bon moment per tenir l’experiència, tot i que sigui només unes hores.

-A Catalunya hi ha una llei del voluntariat que regula aquesta pràctica, ¿però s’abusa d’aquesta figura?

 -Sempre hi ha un risc i una línia vermella que no s’ha de traspassar mai. El voluntariat fa una aportació molt rellevant com a cohesió social però en cap cas no es pot traspassar la línia de suprimir llocs de treball. Aquest és un risc i estem alerta. De vegades hi ha fronteres que no són gaire clares, però per això hem d’estar atents. Evidentment els professionals són els que tenen una responsabilitat diària de les persones i el voluntariat fa un treball complementari, no professional.

-¿I no es corre el risc de suplir responsabilitats de l’Administració amb tant altruisme?

 -L’Administració ha de fer la seva feina i el voluntariat, la seva. L’Administració ha de cobrir els drets bàsics de qualsevol ciutadà i moltes vegades no ho fa, per tant, hem de pressionar des de les entitats perquè assumeixi la seva responsabilitat. D’altra banda, l’Administració també ha de finançar els serveis que no pot prestar i donar-los a les entitats, i aquí és important el treball coordinat.

-¿Quins són els principals reptes que es planteja al capdavant de la federació?

 -Un primer i molt rellevant és que en la situació social política i econòmica que estem vivint al nostre país estem en un moment complex però ple d’oportunitats, i com a entitats de voluntariat hem de ser-hi molt presents. Podem participar i fer propostes en les polítiques socials de millora en l’acompanyament de persones, que és en definitiva el que som, experts en l’acompanyament de persones. Un segon repte és que hem de ser capaços de recollir també la tasca que estem fent, fins i tot, de fer una valoració econòmica del que aportem.

-¿Amb quina finalitat?

 -Hauríem de saber com multipliquem cada euro que inverteix una entitat privada o una Administració en una entitat. Des del punt de vista econòmic i d’impacte social es veuria com una inversió en una política preventiva evita una despesa innecessària. Hem de ser capaços de mesurar aquests indicadors. Si aconseguim quantificar-ho ho posarem més en relleu.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

-¿Som un bon referent en voluntariat o hauríem de mirar a altres països?

 -A Catalunya parlem de 370.000 voluntaris només en l’àmbit social. És brutal. Ser capaços d’aprofitar aquest potencial  és un altre gran repte que tenim.