28 febr 2020

Anar al contingut

SAVE THE CHILDREN

«Els companys que no tenen mòbil se senten apartats perquè no saben de què va la cosa»

Xerrada amb Lucía i Candela, de 12 anys, sobre l'ús i els riscos de la telefonia mòbil

Mireia Recasens (SAVE THE CHILDREN)

«Els companys que no tenen mòbil se senten apartats perquè no saben de què va la cosa»

Ferran Mart C

Els nens i adolescents d’ara són fills de les noves tecnologies. L’accés a internet pot contribuir a desenvolupar el seu potencial, però també comporta greus riscos. Xerrem amb Lucía i Candela, de 12 anys, sobre el seu ús i utilitat.

–¿Quant fa que teniu mòbil?

–Lucía: Des de febrer, que va ser el nostre aniversari.

–¿Quant temps feia que volíeu tenir mòbil?

–Candela i Lucía: Buf… Abans, molt abans.

–Lucía: Quan va començar el curs, més o menys.

–¿A la vostra classe, qui té mòbil?

–Lucía: Gairebé tothom.

–Candela: I els que no tenen mòbil els el demanen als seus pares perquè se senten apartats.

Per què?

–Lucía: Moltes vegades ens posem a parlar sobre converses de WhatsApp o vídeos que ens hem enviat i els companys que no tenen mòbil se senten apartats i una mica estranys perquè no saben de què va la cosa.

–¿Per a què utilitzeu el mòbil?

–Lucía: Per enviar whatsapps.

–Candela: I per jugar. Tenim una aplicació, Musical.ly, en què et posen música i tu has de fer el ball. Després ho publiques i els teus amics ho veuen.

–¿El necessitàveu ara?

–Lucía: Sí, perquè la nostra escola no té institut i volíem tenir els contactes de tot el món per poder veure’ns quan comencem l’institut.

–Candela: Això és... encara que era una mica excusa.

–¿Per què creieu que els vostres pares no us el volien comprar?

–Candela: Perquè era molt aviat, segons ells.

–Lucía: Som petites, encara, i poden passar moltes coses a les xarxes socials.

–¿Quines coses?

–Lucía: Ciberassetjament o que aconsegueixin les teves dades personals. Hi ha molta gent de l’escola que es tapa la càmera perquè te la poden piratejar.

-¿Us han parlat dels riscos que hi ha a internet i les xarxes socials?

-Lucía: Sí. Gent que et pot buscar o saber on vius. Gent que et pot assetjar...

-Candela: Per això només tenim Musical.ly i el compte és privat.

–¿Us controlen l’ús que en feu?

–Candela: Sí. I entre setmana sobretot l’utilitzem per a treballs i deures de l’escola.

–¿I què us sembla?

–Lucía: Em sembla bé. Així, si veiem alguna cosa que no hem de veure ens poden avisar.

–¿Podríeu viure sense internet?

–Lucía: Home, viure sí, però ens costaria més perquè estem acostumades a estar amb tecnologia i seria més difícil.

–Candela: A més, hi hauria moltes coses de les quals no ens assabentaríem. Ens sentiríem apartades perquè tothom parlaria del mateix. Hem viscut sempre amb internet. Per exemple, seria molt difícil buscar informació perquè el senyor Google t’ho diu tot.

–¿Us han donat alguna formació sobre el bon ús d’internet?

–Candela: Els nostres pares, i a l’escola, de xarxes socials, sobretot.

–Lucía: Doncs que hem d’anar amb compte perquè hi ha molta gent que pot dir coses dolentes sobre el que publiquis

“Hem d’anar amb compte perquè hi ha molta gent que pot dir coses dolentes sobre el que publiquis”

Lucía, 12 anys

, o que també et poden buscar o tenir les teves dades personals. O sigui, que has de ser prudent.

–¿Us ha passat alguna cosa a vosaltres o als vostres amics a les xarxes socials?

–Lucía: Tenim una amiga que va fer un vídeo i la gent va començar a dir-li coses dolentes. A una altra amiga que té el compte privat, però accepta gent, li va començar a parlar un senyor. Nosaltres li vam dir que com que no sabia qui era que el bloquegés, i al final ho va fer.

–Candela: A una altra, un noi li va piratejar el compte d’Instagram i va començar a dir coses dolentes de les seves fotos i ella va haver de bloquejar el compte.

–¿Què opineu sobre l’anonimat a la xarxa?

–Lucía: Pot ser que des de l’anonimat sigui més fàcil dir coses dolentes, però afecta de la mateixa manera pel mòbil, per les xarxes socials o en persona. Nosaltres tenim comptes privats i no acceptem gent que no coneixem perquè els nostres pares no ens deixen, encara que nosaltres tampoc ho faríem.

–Candela: O potser sí. Però estem bastant conscienciades de tot el que pot passar. Sabem que és molt fàcil enganyar a través de les xarxes socials.

–¿Amb 12 anys, s’és prou madur i gran per tenir xarxes socials?

–Lucía: Jo crec que no. Però com que en té molta gent, doncs és normal que nosaltres també en vulguem tenir.

–Candela: Jo crec que sí, però amb compte. Si s’utilitzen bé no hi ha cap risc, però si s’utilitzen malament, sí que pot haver-n’hi.

–¿Sou molt curoses pels vostres pares o perquè esteu conscienciades?

–Lucía: Els nostres pares sempre ens han dit, ja des que érem petites, que poden passar coses dolentes a les xarxes socials i anem amb compte. Ara, el que estem intentant és que ens deixin tenir Instagram... haha.

–¿Per què creieu que no us deixen?

–Candela: Doncs no ho sé, perquè Musical.ly és el mateix.

–Lucía: Suposo que perquè es pensen que Instagram el veu més gent i que pot ser més perillós.

Del pati a la pantalla

“Es troben en una edat que no saps on posar el límit”, diu Maria del Carmen, la mare de Candela i Lucía. És indiscutible que els nens, nenes i adolescents són nadius digitals, ja no conceben el món sense internet, però és necessari tenir eines de prevenció que afavoreixin el control de l’ús de les noves tecnologies.

A Espanya, el 95% dels nens i nenes d’entre 10 i 15 anys utilitzen internet, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’accés a internet, d’una banda pot ajudar els nens a desenvolupar el seu potencial obrint-los un món de possibilitats d’aprenentatge, però, de l’altra, també comporta riscos relacionats amb el ciberassetjament, la suplantació d’identitat, les addiccions, etcètera.

Els canvis en la manera de comunicar-se dels nens, nenes i adolescents i la percepció de les relacions que implica la realitat digital, fan que, per exemple, el ciberassetjament sigui una forma de violència d’especial complexitat. Segons l’informe de Save the Children ‘Jo a això no hi jugo’, un 7% dels estudiants diu que pateix ciberassetjament. Això és especialment preocupant perquè, a més dels elements fonamentals de l’assetjament, presenta problemàtiques afegides com l’exposició de la víctima de manera il·limitada en temps i espai i la impunitat que l’anonimat dona als agressors.

La socialització de la infància no pot ni ha de canalitzar-se únicament per mitjà del ciberespai. Aquest nou mitjà físic, psicològic i relacional ens condueix a noves formes de comunicar-nos que, sense control, deriven en trastorns ansiosos-depressius, trastorns del dèficit d’atenció, trastorns de la conducta alimentària o del son, arribant als trastorns del maneig d’impulsos i addiccions com el ‘gambling’, oniomania o sexe virtual.

Com dèiem, una qüestió que preocupa els pares i mares incideix en la limitació de l’ús de les noves tecnologies.  Quan arriba el moment en què es planteja la necessitat dels nens de tenir un ‘smartphone’, hauríem de tenir present la realitat madurativa i el desenvolupament dels nostres fills. És clau que el bon ús passi per instruccions protectores de la imatge i de la identitat física i psicològica. Més enllà de comprar o no comprar, igual com passa amb un nou electrodomèstic, que ve acompanyat d’un manual d’instruccions, hauríem de poder tenir “les premisses del bon ús”, seguides de les conseqüències i limitacions.

Als diferents escenaris de la vida quotidiana dels nens –al carrer, al metro, a la televisió, a l’escola, a casa– tenim l’obligació d’oferir-los protecció i empara a qualsevol manifestació de naturalesa violenta.  Però, és més, hem de posar èmfasi des de la primera infància en els models educatius que representem per als fills i també hem de considerar quines eines i recursos els oferim com a joc.

Donar una tauleta o un ‘smartphone’ per distreure als nens quan són molt petits amb el visionament de dibuixos animats, o fins i tot posar la televisió per aconseguir que mengin, no resulten pautes educatives que afavoreixin el seu desenvolupament, ni aprenentatge d’hàbits. Gran part dels aprenentatges es donen mitjançant el joc. Per això hem de garantir que es generi en paràmetres de seguretat i prevenció, que acompanyin i estimulin per afavorir el desenvolupament físic, intel·lectual i social dels nens perquè així la seva realitat sigui més que una pantalla.