Entrevista
¿És el moment que el cooperativisme passi a l'ofensiva?
Els acabats d'elegir president i vicepresidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya consideren que el model cooperatiu s'ha d'expandir per afrontar les exigències de l'economia del segle XXI
L’economia social és un sector en expansió, tant en l’àmbit europeu, com en l’espanyol i el català. Després d’esquivar la recessió derivada de la crisi financera del 2007, el 2017 l’economia social va representar el 8% del PIB europeu, generat a través de 2,8 milions d’empreses, que ocupaven 13,6 milions de persones, segons dades del Comitè Europeu d’Economia Social. Des del 2003 aquest sector ha crescut en llocs de treball el 22,5%.
A Espanya, en llocs de treball directes i indirectes, un total de 2,3 milions de persones treballaven en alguna empresa de l’economia social, cosa que va representar el 2017 el 12,5% dels llocs de treball, generadors del 10% del PIB, segons dades de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES).
Les cooperatives són una de les formes d’organització que pren l’economia social i, segons l’acabat d’elegir president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Guillem Llorens, "és el moment oportú perquè passem a l’ofensiva".
El nou tàndem que formen amb la vicepresidenta, Gemma García, es veu avalat per les dades en l’àmbit català. En el primer trimestre del 2018 un total de 47.397 persones treballaven en una cooperativa catalana, el 4,4% més que l’any anterior i el 20% més que a l’esclatar la crisi. El nombre de cooperatives ha crescut a ritmes percentualment més elevats. Concretament durant els cinc primers mesos del 2018 s’han creat un 68% més de cooperatives, un total de 180, que durant el mateix període de l’any anterior.
Guillem Llorens arriba a la presidència de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya formant tàndem paritari amb la vicepresidenta, Gemma García, i compartint la voluntat de visibilitzar a través d’aquesta presidència dual la necessitat i l’objectiu d’ampliar la representativitat de les estructures de govern de la federació.
"Les cooperatives catalanes, en general, han resistit molt bé durant la crisi, a causa de la seva capacitat d’autoregular-se gràcies als nivells molt alts d’implicació dels seus treballadors", afirma la vicepresidenta García.
Els presidents narren les experiències de diverses cooperatives, com la dels quatre socis treballadors de Nou Indret, que van aprofitar fa set anys l’atur després de tancar l’empresa on treballaven com a capital inicial per fundar la seva pròpia cooperativa i continuar fabricant mobles fets a mida. O la de Suara, una cooperativa del sector d’atenció a les persones fundada el 2008 i que actualment ocupa 3.977 persones.
Notícies relacionadesTot i això, els nous dirigents de la federació consideren que la tasca d’aquesta ha d’anar més enllà de les tasques d’assessorament als membres i ha d’entrar a fer pedagogia a les universitats, centres de negoci o escoles de formació professional perquè els nous projectes es plantegin el model cooperatiu com a forma organitzativa.
"És obligació de la federació fer arribar a la societat que independentment del sector d’activitat o de la formació, el model cooperatiu és vàlid per afrontar les exigències de l’economia del segle XXI", afegeix García.
- SEGURETAT SOCIAL I PENSIONS El Govern manté la ‘retallada’ a les pensions: jubilar-se abans de temps es penalitzarà tot i que s’hagin cotitzat més de 40 anys
- Pensions ¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats
- Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- A Vilablareix Incendi al restaurant Mas Marroch dels germans Roca: crema tota la cúpula del local
- El SEPE paga 600 euros a qui completi cursos gratuïts el 2025: requisits i com sol·licitar-los
- Polèmica entre les subcontractes La Generalitat detecta desenes de treballadors turcs sensepapers a les obres del Camp Nou
- A Vilablareix Josep Roca lamenta l'incendi al Mas Marroch però assegura que veuen "el foc i el fum com a punt de partida de la creació"
- L’acusat d’assetjar la família de Canet de Mar que va demanar més castellà a l’escola: «Va ser la crispació del procés»
- Agressió sexual Una funcionària de Lledoners es veu obligada a coincidir amb l'intern que la va agredir sexualment
