«No tothom està preparat per ser emprenedor»

OLGA GRAU: ¿Hi ha més emprenedors ara que abans?

CARLOS BLANCO:Jo no noto que hi hagi una creació de start-ups superior a la que hi havia fa 7 o 8 anys, ja que de gent amb inquietuds de crear sempre n'hi ha hagut, però abans la gent no ho sabia, no es comunicava. La diferència és que ara cada vegada hi ha més projectes sòlids, perquè molta gent que va tenir fracassos en el passat ara emprèn amb èxit. Emprendre és un procés d'aprenentatge.

O. G.: ¿I el perfil d'emprenedor, és diferent ara?

C. B.:Tampoc no ho crec. Si em preguntes qui són els 4-5 emprenedors de més èxit, t'anomenaria Jesús Encinar (Idealista), que va començar el 1999, Lucas Carné (Privalia), que va començar el 2004, i potser Miguel Vicente (Letsbonus, Wallapop), que va començar el 2008. Hi ha molta gent brillant que va començar a finals dels 90 i que ha tingut èxit ara, com Jesús Monleón (Chicfy, Offerum), que ha triomfat 10 anys després... Cada onada té gent brillant, els perfils són semblants abans i ara. El que ha canviat és que hi ha més coneixement, i que abans hi havia molt de llop solitari i ara s'han adonat que per crear una companyia d'èxit s'ha de fer entre 2-3-4 persones molt bones. Les companyies bones són aquelles en què a l'equip inicial de fundadors s'han ajuntat entre 2 i 4 persones de nivell molt alt. És en aquests casos quan neix un Edreams, Atrápalo, Wallapop o Akamon.

O. G.: ¿El futur és mòbil?

C. B.:El present és mòbil. El futur no sabem el que és. Els diaris esportius tenen més usuaris des del mòbil que des del PC. Quan la gent vol comprar o vendre alguna cosa de segona mà, se'n va a Wallapop, no a una web de les d'abans. Quan vols buscar un restaurant te'n vas a Eltenedor, i si vols comprar menjar, te'n vas a Laneveraroja. Cada vegada hi ha més usuaris de mòbil, tant gent jove com gran.

ENRIC HERNÀNDEZ: ¿Totes les start-ups són del sector digital?

C. B.:Una start-up és una companyia innovadora, d'alt creixement i amb un alt potencial de retorn. Ara mateix, excepte el sector digital, potser només en el vinculat al que és bio i les ciències de la vida hi pot haver casos així. Muntar una perruqueria no és una start-up, muntar un diari tampoc ho és. Les start-ups són capaces de créixer d'un mes a un altre un 10%-15% si ho fan bé.

SALVADOR SABRIÀ: ¿Les companyies tradicionals innoven?

C. B.:Fa uns dies una directiva em va dir que es plantejaven incubar i jo li vaig dir que no ho hauria de fer, perquè crec que el talent d'alta qualitat ara no treballa en els grans grups. El que és molt, molt, molt bo prefereix emprendre, perquè si ets un emprenedor regular és fàcil guanyar 5.000 euros al mes. Si ets regular mitjà, te'n trauràs entre 5.000 i 10.000, i si ets un bon emprenedor, els teus números acabaran sent molt més alts. Si busco un director de màrqueting on line, sé que els 10 millors seran cofundadors de start-ups.

JOSEP M. BERENGUERAS: ¿Com ha de ser un bon emprenedor?

C. B.:No tothom està preparat per ser emprenedor. En primer lloc, ha de ser una persona confiable, bon comunicador intern i extern, i que sàpiga atraure i gestionar talent, ja que és molt complicat saber ficar gent millor que tu a la teva empresa. I que sigui una persona evolutiva i amb capacitat de risc. Ser emprenedor és molt bonic quan tot va bé, però jo em vaig arruïnar el 2001, vaig haver d'anar-me'n a viure tot el 2002 a casa dels meus pares amb dona i dos nens, i el següent que vaig fer va ser demanar-li a la meva mare 6.000 euros per fundar Grupo ITnet, el valor del qual ara és de desenes de milions. L'emprenedor ha de ser una mica somiador/boig, saltar-se una mica les normes, ser creatiu, innovador, i evidentment no ha de tenir por del risc. I no deixar d'aprendre.

O. G.: ¿Hi ha algun sector de start-ups que estigui destacant?

C. B.:L'economia col·laborativa ha començat a canviar les regles del joc. És on veig més start-ups, com Glovo, de la qual sóc inversor des de la primera ronda i que ha passat per l'acceleradora Conector. Letmespace, Popplaces, BlaBlaCar... n'hi ha molts casos. Ara he invertit en una gairebé a cegues, d'una noia gallega de 23 anys que diu que canviarà el transport de mercaderies a Europa. Més enllà d'aquest sector, segueixo creient en el segment dels jocs.

S. S.: ¿L'economia col·laborativa tam-

bé destrueix ocupació?

C. B.:Cal distingir entre economia col·laborativa il·legal, com una plataforma de neteja que agafa gent que no està donada d'alta d'autònoms, amb les empreses serioses. El que va passar amb Uber és que tenia gent que no eren autònoms... una altra cosa són les llicències. Però és urgent tenir lleis europees per regular l'economia col·laborativa.

O.G.: ¿És més fàcil escalar una empresa des de Barcelona?

C. B.:L'avantatge de Barcelona, i en aquest cas és millor que Madrid, és que aquí és facilíssim contractar gent d'altres països i de tots els nivells, de manera que es pot créixer en altres mercats de forma ràpida des d'aquí. Que algú elegeixi Barcelona és un balanç entre possibilitats de triomfar, qualitat de vida, cost de la vida... Però el principal problema que em trobo perquè la gent vingui de fora és el tema del català. És el que fa més por a la gent que té nens, que no només hagin d'aprendre un idioma nou, sinó dos.

E. H.: ¿I els impostos?

C. B.:No paguem tants impostos. Sí que hi ha diferències entre Barcelona i Madrid, però si ho comparem amb Suècia, algunes zones dels Estats Units o el Brasil, en els salaris alts els impostos són similars.

J. M. B.: Però en lleis sí que hi ha grans diferències...

C. B.:Des del punt de vista de fons de capital risc i de les sicav, la llei és molt bona. Però per als business angel i inversors privats hi ha una llei anticompetitiva en comparació amb les que regeixen a França o Regne Unit, ja que ells incentiven 10 vegades més la inversió en start-ups innovadores. A Espanya fa uns anys era normal fer lleis de retallades, però això hauria d'haver canviat amb lleis d'innovació i creixement. El problema és que a Espanya no hi ha manat Economia, sinó Hisenda.

S. S.: ¿La universitat s'està adaptant a la cultura emprenedora?

C. B.:Hi ha un canvi d'interès per fer coses amb emprenedors, però no saben com. El problema és que s'està formant per a quelcom que no tindrà demanda: hi ha molts aturats d'algunes carreres, però per un expert en màrqueting on line ens matem. A les universitats es formen experts en màrqueting de comunicació, creativitat, eslògans... Però el màrqueting d'avui dia és científic, són matemàtiques, estadística, algoritmes, ciència... Necessitarem milers i milers d'analistes científics de dades els pròxims anys i ningú els està formant. ¿Com ho canviem? El problema és que cap dels que en saben de veritat voldrà treballar a la universitat, perquè està emprenent. És urgent una reforma completa del sistema educatiu.

S. S.:¿Les start-ups creen llocs de treball? 

C. B.:Als EUA, l'any passat el 30% de la nova ocupació el van generar les start-ups. I això sí o sí passarà aquí, perquè tot el que passa als EUA acaba arribant a Europa, també a Espanya, entre 4 i 6 anys més tard.

Notícies relacionades

Álvaro Salvat (Lime): «La mobilitat és un dret, més enllà del negoci»

Pujant com l'escuma

J. M. B.: ¿Hi ha bombolla o no?

C. B.:¿Què és una bombolla? Hi ha compres com les de Youtube o Whatsapp que semblen una bogeria. Però amb el temps t'adones que tenien molt sentit. A Espanya es parla de Wallapop. ¿Una companyia que factura 0 euros pot ser el primer unicorn (més de 1.000 milions de valor) d'Espanya? És la primera referència en classificats, com Amazon en comerç electrònic, és líder a molts països d'Europa i en diverses ciutats d'EUA... Guanyarà diners, segur. On sí que hi ha una bombolla és de start-ups dolentes, perquè molts inversors privats que no sabien on invertir han entrat en firmes que els 15 millors inversors del sector havíem descartat. A més, com que hi ha més diners però no ha augmentat el nivell de projectes bons, el projecte molt bo té sobredemanda d'inversió.