Anar al contingut

Emprenedoria descentralitzada

El territori connecta amb les 'start-ups'

Barcelona concentra la majoria d'empreses emergents, però a la resta de Catalunya també hi ha casos d'èxit

Parcs tecnològics, "preacceleradores" i entitats vinculades a les universitats conformen la infraestructura de la innovació

Guillem Tapia

El territori connecta amb les 'start-ups'

Joel Vicient, Dan Moser, Joaquim Segura i Lluís Claramonte van crear Captio el 2012, una ‘start-up’ especialitzada a digitalitzar el procés de gestió de les despeses d’empresa. En 4 anys la companyia havia aixecat una mica més de 3 milions d’euros, el 2017 va facturar 3 milions i el setembre de l’any passat el negoci es va vendre al grup nord-americà Certify per 25 milions d’euros. Es tracta d’un cas d’èxit de manual, dels que cada vegada són més habituals en l’ecosistema d’empreses digitals de Barcelona. L’única diferència és que la història de Captio no està lligada a la capital catalana. “Tots els fundadors som de les Terres de l’Ebre. A Barcelona no hi havia cap empresa que ens cridés l’atenció per treballar, i aquí, a Tortosa, si has estudiat enginyeria informàtica l’únic que pots fer és arreglar ordinadors o dissenyar pàgines web, així que vam decidir llançar la nostra pròpia ‘start-up’”, comenta Vicient, director general de Captio, que al costat del gruix de l’equip fundador es manté al capdavant del projecte.

A Catalunya hi ha unes 1.300 ‘start-ups’ segons l’informe Barcelona and Catalonia Start-up Hub elaborat per Acció. Tot i que l’estudi no desglossa la localització d’aquestes empreses per províncies, algunes estimacions apunten que més del 90% es concentren a Barcelona. En aquest sentit, una investigació acadèmica recent liderada per Mercedes Terol Carrizosa de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona determinava que entre el 2007 i el 2017 es van crear 1.099 ‘start-ups’ a Barcelona, seguida a una distància sideral de Girona (42 empreses emergents constituïdes), Tarragona (23) i Lleida (22). No obstant, cal tenir en compte que la capital catalana és un referent europeu pel que fa a creació i desenvolupament de ‘start-ups’, i difícilment cap ciutat del sud d’Europa li podria aguantar aquesta comparació.

"La taca d’oli"

 “Crec que el territori no s’està quedant al marge de la nova economia digital i tecnològica, sinó que està tendint a l’especialització. A Tarragona s’ha fet una aposta important pel turisme, a Girona hi ha projectes interessants centrats en la gestió de l’aigua vinculats a l’ICRA i a Lleida tot allò relacionat amb el sector agroalimentari té un pes molt important per motius obvis”, valora Pere Condom, director de Catalunya Empren, un programa de foment de l’emprenedoria dependent del Departament d’Economia i Empresa de la Generalitat.

Condom considera que els beneficis d’aquesta nova economia s’escamparan de Barcelona cap al conjunt de Catalunya com “una taca d’oli”, i que la funció de l’Administració és accelerar aquest procés. En aquest sentit, el director de Catalunya Empren destaca algunes iniciatives, com el programa Primer, una xarxa de 15 “preacceleradores” de negocis especialitzades en diferents verticals –parcs temàtics, educació, drons, etc.–, que acullen projectes que encara no són prou madurs per als incubadors privats i que estan repartides per tot el territori.

Infraestructura de la innovació

Si obrim el pla més enllà de la ciutat de Barcelona, hi ha diversos centres d’innovació a Catalunya. Tecnocampus de Mataró, Innobaix de Cornellà i, fora de la província de Barcelona, els parcs científics i tecnològics de Lleida i Girona, la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV) Redessa són alguns dels enclavaments més destacats.

“Hi ha companyies que, per la seva idiosincràsia, no es poden desenvolupar a la gran ciutat. Per exemple, aquí les empreses tenen molt fàcil l’accés als camps i a les granges, i l’activitat veterinària està molt enfocada al bestiar, mentre que a Barcelona està més centrada en les mascotes”, exposa Xavier Ticó, director de Projectes i Transferència tecnològica del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Actualment, aquest centre acull 25 empreses i, el que és més important segons els seus responsables, moltes de les companyies que passen per les seves instal·lacions després es traslladen a algun dels polígons industrials de la zona i generen llocs de treball.

“Per a les nostres ‘spin-off’, tenir un pol d’innovació com a Barcelona tan a prop és una cosa molt positiva. La majoria de les empreses de què participem tenen una estratègia de comercialització global, i no necessiten estar físicament a la capital”, indica Lourdes Jané, directora de la Fundació URV. Aquesta entitat es va posar en marxa el 2005 amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria i facilitar la transferència tecnològica de la Universitat de Tarragona a la societat i, des que va iniciar la seva activitat, ha participat en la creació de 25 empreses.

Potser un dels ‘hàndicaps’ més evidents per a una ‘start-up’ de fora de Barcelona en comparació amb una de la capital sigui la capacitat d’atreure talent. No obstant, Joel Vicient de Captio, considera que estar allunyat del focus també pot ser beneficiós a l’hora de gestionar els recursos humans. “A Barcelona, el transvasament de talent entre les ‘start-ups’ de moda és molt habitual, i quan hi ha dificultats la gent està temptada de baixar del vaixell. Aquí en els moments complicats tots hem remat en la mateixa direcció”, valora Vicient. El director general de Captio també destaca que, tot i que opina que l’Administració ha d’intervenir el menys possible, li hagués agradat que es posés de relleu l’impacte de la seva companyia a la regió. “Hem muntat una ‘start-up’ en una zona desindustrialitzada i sense empreses tecnològiques. Una mica de reconeixement no hauria estat sobrer”.