El Museu de la Moda de París enalteix Frida Kahlo, més enllà dels clixés

Va ser una de les artistes més influents i reconegudes del segle XX i, anys després de la seva mort, la mexicanaFrida Kahlo va passar a convertir-se en una icona que va traspassar la seva època. Per això el Museu de la Moda de París enalteix ara la creadora, que de forma pionera v fer servir la roba per definir la seva identitat i reafirmar-se.

‘Frida Kahlo, més enllà dels clixés’, oberta al públic del 15 de setembre al 31 de desembre, exhibeix més de 200 objectes procedents de la col·lecció personal de l’artista, descoberta a La Casa Azul el 2004. I, com a centre neuràlgic de la Història de la Moda, l’anomenat Palais Galliera aprofundeix per primera vegada en les seves relacions amb la roba.

«La importància de la peça per construir-nos, per expressar-nos, és absolutament rellevant i pertinent, i són missatges que volem transmetre aquí, com l’impacte d’aquesta dona extraordinària, que s’ha convertit en una icona de moda», destaca en la presentació de l’exposició la directora del Galliera, Miren Arzalluz.

Comissariada per la mexicana Circe Henestrosa, directora de l’escola de moda Lasalle College of Arts de Singapur, la mostra defensa a través de peces, cartes, accessoris, medicaments i fins i tot pròtesis mèdiques que Kahlo no va ser únicament una víctima de la malaltia i la tragèdia, com la dibuixaven els primers grans estudis sobre ella en els anys 1980.

«Sí que va patir, molt. No ho negarem. Però va viure una vida intensa i plena i no va deixar que les seves discapacitats la definissin. Ella es va definir a si mateixa posant el seu cos al servei de l’art i expressant el sofriment de forma creativa», assenyala Henestrosa.

Découvrez le teaser de l'exposition "Frida Kahlo, au-delà des apparences" !

More infos: https://t.co/0OVrc13u3Y pic.twitter.com/hyQvzQvvZG

— Palais Galliera (@PalaisGalliera) 6 de septiembre de 2022

Per a la comissària, l’aparença de Kahlo va ser la seva manera de manifestar les seves preocupacions polítiques i identitàries, un exemple que pot ser un motor de creació i inspiració per a les noves generacions que avui s’acostin a la seva obra.

De fet, Magdalena Carmen Frida Kahlo i Calderón, nascuda el 1907 a Coyoacán, filla d’una mestissa d’origen espanyol i indígena de la regió d’Oaxaca i filla d’un immigrant alemany, va arribar a la pintura a través del sofriment.

Amb sis anys, la pòlio li va deixar una cama més curta que una altra i als 18 un terrible accident de trànsit la va deixar postrada, cosa que la va obligar a patir durant tota la seva vida una infinitat d’operacions quirúrgiques per mirar d’alleujar els dolors i problemes de la columna vertebral.

Va començar llavors a pintar, des del seu llit de l’hospital, i es va acomiadar per sempre de la seva aspiració de ser metge.

Moda com a objecte d’autoconstrucció

Tot i que durant anys es deia que utilitzava vestimenta típica perquè a la seva parella, el pintor Diego Rivera, li agradava, el cert és que Kahlo va començar a utilitzar vestits llargs als 20 anys per ocultar els seus problemes de salut.

Després, es va afegir a les crides de les autoritats mexicanes després de la Revolució que va sacsejar el país durant una dècada, que va acabar el 1920, per adaptar aquell estil de les matriarques Tehuanas com a manera de reivindicar el seu «mexicanitat».

«Frida Kahlo perdura perquè va poder trencar molts tabús sobre l’experiència del cos femení, del que significa viure amb un cos discapacitat i utilitzar la creativitat per sentir-se millor», defensa Henestrosa.

La comissària creu que Kahlo és un exemple de força, resistència i llibertat per al públic que avui descobreixi l’artista i vegi com va celebrar les seves arrels, el seu aspecte, una llibertat sexual que la va portar a tenir amants tant homes com dones.

Notícies relacionades

Els famosos recorden i emulen Karl Lagerfeld en una elegant Met Gala

Rosalía i els ullals de vampira

L’exposició és una adaptació de les col·leccions del Museu Frida Kahlo que ja han passat per grans ciutats com San Francisco o Londres, però és la primera que presta tanta atenció a la moda com a objecte de construcció personal i al seu pas per Europa i el seu contacte amb els surrealistes a França.

Com a toc propi, París afegeix a la mostra creacions de grans dissenyadors contemporanis com Alexander McQueen; Jean-Paul Gaultier; Chanel; Maria Grazia Chiuri, a Dior, o Riccardo Tisci, a Givenchy, que van beure, directament o indirectament, de la inesgotable font d’estil i inspiració que va ser Frida Kahlo.