Pla Viure
El Tribunal Constitucional avala el final dels pisos turístics a Barcelona
El 2028, l’Ajuntament recuperarà més de 10.000 habitatges d’ús turístic (HUT) per a ús residencial, una de les principals mesures per afrontar l’emergència habitacional mentre avança l’ampliació del parc públic
Lliurament de claus dhabitatge protegit al Bon Pastor /
Amb l’accés a l’habitatge com una de les preocupacions més grans a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament impulsa el Pla Viure, l’estratègia del govern de l’alcalde Jaume Collboni per afrontar la principal prioritat de l’Ajuntament: garantir el dret a quedar-se a viure a la ciutat. Sota el lema ‘Prioritzem l’habitatge’, el govern municipal situa l’habitatge assequible al centre amb una estratègia integral i a llarg termini.
El full de ruta combina instruments regulatoris, mobilització de sòl, promoció de nou habitatge i polítiques de compra i rehabilitació d’immobles per incremetar el parc públic fins als 15.000 habitatges l’any 2027. En aquest context s’inscriu una de les mesures més ambicioses: la recuperació de més de 10.000 habitatges d’ús turístic (HUT) per destinar-los a ús residencial a partir del 2028. La iniciativa forma part d’un conjunt de mesures per respondre a l’emergència que viu la ciutat en un moment en què el parc públic d’habitatge encara està en creixement. A la recuperació dels pisos turístics s’hi sumen la declaració de Barcelona com a zona de mercat residencial tensionat el 2023 -que va permetre activar la regulació dels preus del lloguer-, o la regulació dels lloguers de temporada.
A més, la mesura té un impacte significatiu a Barcelona per l’estructura del sector. En el conjunt de Catalunya, el 78% dels titulars d’HUT són particulars, pèro a la capital catalana el 57% són empreses, cosa que evidencia un pes d’estructures empresarials més gran i grans tenidors.
El 57% dels pisos turístics estan en mans d’empreses i grans tenidors
Recorregut legal
La decisió de no renovar les llicències d’HUT es recolza en un recorregut legal plenament avalat des del punt de vista jurídic. El procés es va iniciar amb un decret llei aprovat el 2023 per la Generalitat per regular de manera urgent el règim urbanístic dels pisos turístics del territori. La norma buscava frenar la pèrdua d’habitatge habitual de lloguer, equilibrar l’oferta entre l’ús turístic i el residencial, i prioritzar les necessitats de la població davant la creixent pressió en els mercats de lloguer i compravenda.
El decret de la Generalitat obliga a obtenir una llicència prèvia en els municipis declarats tensats abans de destinar un habitatge a ús turístic. Aquestes llicències tenen una vigència de cinc anys i només poden renovar-se si el planejament municipal ho permet. A més, els ajuntaments han d’adaptar la seva normativa per garantir la disponibilitat de prou sòl per a habitatge habitual. En el cas de Barcelona, aquest encaix normatiu ha desembocat en la decisió d’extingir les llicències dels HUT i en la recuperació prevista de més de 10.000 pisos per a ús residencial a partir del 2028.
La promoció d’habitatge públic del carrer de Veneçuela, premiada com a edificació sostenible /
La mesura va ser avalada pel Tribunal Constitucional en la sentència 64/2025, de 13 de març de 2025 que va validar la tramitació urgent i extraordinària del decret al considerar acreditat l’impacte dels pisos turístics sobre el dret d’accés a l’habitatge i la reducció del lloguer permanent. La sentència va descartar a més la vulneració del dret de propietat, ja que la norma limita l’ús de l’immoble, no la seva titularitat, i va reconèixer com a necessària la moratòria de cinc anys per a l’aplicació d’un nou règim.
Aquest suport segueix els passos de la jurisprudencial europea. El 2020, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es va pronunciar sobre la regulació dels lloguers turístics després del conegut cas parisenc Cali Apartments. La sentència va avalar que els ajuntaments puguin exigir una autorització prèvia per destinar habitatges a ús turístic quan existeixi una raó d’interès general, com la protecció de l’accés a l’habitatge o la necessitat de combatre l’escassetat de lloguer residencial.
A més el lideratge de Barcelona en l’AIiança Mayors for Housing ha sigut clau per a l’aprovació per part de la UE del primer Pla Europeu d’Habitatge Assequible, que reconeix l’impacte dels HUT en la crisi habitacional i preveu un marc legislatiu per afrontar-lo.
El final de les HUT faria baixar el lloguer fins a un 13,4% i la compravenda un 6,1%
Impacte sobre els preus
El final d’aquestes llicències no només persegueix augmentar l’oferta habitacional, sinó que també té un impacte sobre els preus. Segons l’Institut d’Economia de Barcelona, la tornada d’aquests habitatges al mercat podria reduir el lloguer entre un 8% i un 13,4% i la compravenda un 6,1%. La mesura aspira a consolidar la tendència a la baixa ja iniciada amb la contenció de rendes el 2024. Ja en el segon trimestre del 2025, el preu dels nous contractes de lloguer va baixar un 4,9%, passant d’1.193,4 a 1.135,5 euros mensuals en poc més d’un any, segons dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Efecte econòmic i laboral
L’extinció de les més de 10.000 llicències de pisos turístics tindrà efecte al mercat, però un impacte econòmic limitat. Segons l’Institut d’Economia de Barcelona, la mesura amb prou feines reduirà un 0,04% el PIB de la ciutat. En termes d’ocupació, l’informe estima una caiguda d’entre el 0,35% i l’1,35% de les afiliacions. L’Ajuntament ha mirat d’anticipar aquest impacte amb un pla juntament amb Barcelona Activa que preveu oferir orientació, requalificació i suport per facilitar la reinserció de 8.000 persones potencialment afectades. A més, el pla Barcelona Impulsa projecta 180.000 llocs de treball i la diversificació de l’economia local, amb el focus posat a generar ocupació de qualitat, protegir el comerç de proximitat, impulsar nous sectors i gestionar el turisme.
El 63,7% de la ciutadania considera que els pisos turístics ocasionen moltes molèsties
Gran capacitat hotelera
El final dels HUT no és una esmena al model turístic de la ciutat, sinó una mesura per recuperar habitatge en plena emergència habitacional i aturar també els problemes de convivència associats a aquest tipus d’allotjaments: soroll, rotació constant de visitants o pèrdua de comunitat veïnal. Segons l’Enquesta de Percepció del Turisme 2024, el 63,7% de la ciutadania considera que els pisos turístics ocasionen moltes molèsties.
Notícies relacionadesIgualment, les dades indiquen que la mesura no compromet la capacitat d’acollida. Segons IDESCAT, el 2024 la ciutat comptava amb 82.827 places hoteleres, fins a 146.047 a l’àrea metropolitana, suficients per absorbir l’oferta que desapareixerà. A més, el PEUAT preveu fins a 5.000 noves places a Barcelona, especialment en àmbits de desenvolupament com la Sagrera, i fins a 15.000 en el conjunt metropolità.
La recuperació de més de 10.000 pisos turístics permetrà incorporar al mercat residencial un volum d’habitatge equivalent a una dècada de producció pública municipal i oferir allotjament potencial a unes 25.000 persones a Barcelona.
¿Quines són les implicacions de la recuperació per a ús residencial de 10.000 habitatges actualment destinats a ús turístic a Barcelona?
Joan Ramon Riera, comissionat d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona
“La recuperació per a ús residencial de 10.000 HUTs implica prioritzar els usos residencials davant aquells usos que no garanteixen el dret a l’habitatge. La ciutat necessita aquests habitatges per garantir el dret a viure a Barcelona”
Joan Cambronero, gerent de l’Àrea d’urbanisme i habitatge de l’Ajuntament de Barcelona
“Com que no disposem del sòl necessari per respondre a l’emergència habitacional únicament amb la construcció de habitatge protegit, hem de mobilitzar tots els recursos per facilitar l’ús residencial de l’habitatge a la ciutat”
Gerard Capó, gerent de l'Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació
“Davant la situació actual, hem de mobilitzar tots els recursos per afavorir l’accés a l’habitatge. La recuperació dels HUT és una mesura que, juntament amb l’agilitació de sòl, la construcció o la rehabilitació, s’orienta a assolir aquest objectiu”