En col·laboració amb

Tecnologia responsable

Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves

La meitat dels menors de 10 i 11 anys té un telèfon mòbil propi amb accés a la xarxa i sense límit de temps d'ús

Amb una inversió de 6 milions d'euros, l'Ajuntament de Barcelona llança un pla d'acció amb fins a 51 propostes

Un grup dadolescents durant una sortida escolar a Barcelona

Un grup dadolescents durant una sortida escolar a Barcelona / Ajuntament de Barcelona

7
Es llegeix en minuts
Claudia Pizcueta

Durant els últims anys, el temps que els nens, nenes i adolescents passen davant de les pantalles ha augmentat significativament. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona del 2021, pràcticament la meitat dels menors de 10 i 11 anys tenen un telèfon mòbil propi amb accés a la xarxa, la majoria sense limitació de temps d'ús. Informes recents de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) constaten que els adolescents de 13 a 19 anys passen més de quatre hores al dia davant de dispositius digitals. Aquestes xifres reflecteixen una tendència alarmant que ha despertat la preocupació d'autoritats i veus expertes.

Els adolescents de 13 a 19 anys passen més de quatre hores al dia davant de dispositius digitals

Alteracions cognitives, trastorns alimentaris, malestar emocional o addiccions a dispositius mòbils són només alguns dels efectes nocius de l'abús de les tecnologies evidenciats per la comunitat científica. En aquest context, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat una mesura sense precedents. Amb una inversió de sis milions d'euros durant el període 2024-2027, el govern municipal s'ha compromès a promoure el benestar digital dels joves i fomentar un ús saludable de les noves tecnologies a través d'un pla d'acció amb fins a 51 propostes. Aquesta nova mesura de govern actua en la prevenció de l'exposició precoç dels més petits a les pantalles. També planteja accions per abordar l'ús excessiu de dispositius i les addiccions que poden generar, així com l'accés a continguts inadequats i conductes de risc.

Ús crític de les TIC

Totes aquestes accions es despleguen en tres línies d'intervenció. En primer lloc, el pla promou l'ús crític i saludable de les tecnologies, no només en joves, sinó també en les famílies i en els professionals.

"Hem dissenyat un programa formatiu per educar en coneixements sociotècnics: què està passant en les TIC i com utilitzar-les de manera responsable", diu Arnau Monterde, responsable d'Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona. Monterde ha participat en les sessions que han reunit nombrosos professionals i entitats per dissenyar aquestes 51 accions per al benestar digital de la infància i adolescència.

"Hem dissenyat un programa formatiu per educar en coneixements sociotècnics: què està passant en les TIC i com utilitzar-les de manera responsable"

Arnau Monterde

Responsable d'Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona

Oci lliure de dispositius

La segona línia d'intervenció posa el focus en el foment d'activitats d'oci alternatives a les pantalles. Reconeixent la importància de l'exercici físic i el contacte amb l'entorn per a un desenvolupament integral, l'Ajuntament proposa l'ampliació de programes d'activitats extraescolars i el manteniment d'ajudes per a l'activitat esportiva de nens i nenes, especialment de famílies vulnerables.

Promoure l'ús saludable

El govern municipal ha elevat l'ús problemàtic de les pantalles i les xarxes socials a la categoria d'una preocupació de salut pública. Segons Josep Maria Jansà, metge epidemiòleg de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, "l'abús de dispositius, no només en adolescents, sinó també en adults, és ja un trastorn social".

"L'abús de dispositius, no només en adolescents, sinó també en adults, és ja un trastorn social"

Josep Maria Jansà

Metge epidemiòleg de l'Agència de Salut Pública de Barcelona

Conscient dels riscos que comporta l'abús de dispositius mòbils per a la salut física i mental de la població, el pla inclou mesures de conscienciació dirigides a pares, educadors i joves, així com la capacitació de professionals de la salut i l'educació en la detecció i maneig d'aquest problema.

Notícies relacionades

Malgrat ser poc coneguts, "la irritabilitat o el nerviosisme davant la impossibilitat d'utilitzar el mòbil o la pèrdua de concentració són signes alarmants d'un abús dels dispositius", assegura Jansà. En resposta a això, l'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès a impulsar l'atenció i el suport a l'addicció i dependència tecnològica.

L'Ajuntament de Barcelona aborda de manera decidida una problemàtica entre els nens, nenes i adolescents a través d'accions concretes. Amb una inversió de sis milions d'euros i un pla detallat, el govern municipal es compromet a promoure un entorn digital saludable i positiu per al desenvolupament del futur de la ciutadania.

La maestra, pedagoga, escritora y divulgadora Anna Ramis /

AJUNTAMENT DE BARCELONA

Anna Ramis: "Els dispositius priven la infància de tot allò que ha de fer"

La mestra i pedagoga Anna Ramis ha llançat la campanya #de0a3PantallesRES amb l'objectiu d'abordar l'exposició precoç a dispositius digitals en la infància primerenca. Aquesta iniciativa busca promoure una criança conscient i saludable en l'era digital. Ramis emfatitza la importància de comprendre les necessitats dels més petits, així com oferir alternatives d'oci que afavoreixin el seu desenvolupament sense dependre exclusivament de les pantalles i destaca el diàleg de les famílies amb els seus fills i filles per promoure una gestió conjunta de l'ús de dispositius com a part de la dinàmica familiar.

-¿Des de quan hi ha preocupació científica per l'impacte de les pantalles en la infància?

-Hi ha una preocupació científica per la incidència que els dispositius digitals tenen en la primera infància des de fa anys. No obstant, l'impacte social que està generant avui dia, i més després de la pandèmia, l'ha posat a sobre de la taula.

-¿Per què és preocupant l'exposició dels 0 a 3 anys?

-La Societat Catalana de Pediatria posa l'èmfasi en aquesta etapa perquè el cervell humà neix molt immadur. Des que naixem fins als 3 anys, el cervell triplica el seu pes i multiplica per milions les connexions neuronals. Per tant, el que passa en la vida d'un nen en els primers tres anys defineix les eines que tindrà per afrontar la resta del seu desenvolupament i la seva vida.

-¿Com afecten els dispositius els nens i nenes?

-Una pantalla priva el nen de moure's, de jugar, el priva d'interactuar amb el seu entorn. Una pantalla en mans de l'adult que el cuida, el priva de mirar-lo, el priva de prestar-li atenció continuada. Jugar, prestar atenció, la mirada dels pares i mares, explorar i interactuar és tan necessari com l'aire que respirem durant aquesta primera infància. No és tan important el contingut que es consumeixi en aquests dispositius, que també pot ser summament inadequat, sinó el fet que el nen o la nena estigui quedant-se quiet davant d'una pantalla. Aquest fet ja li resta possibilitats per a un desenvolupament saludable.

-¿Poden impactar en la seva salut?

-L'exposició a dispositius interfereix sens dubte en el seu desenvolupament. Fomenta el sedentarisme, cosa que pot portar a problemes musculoesquelètics, obesitat o de visió. Ja se'l lesiona de tres formes diferents. A més, dels problemes d'addicció que les pantalles poden generar en grans i petits.

-¿És possible imaginar una infància sense dispositius avui?

-Sí. Els més petits no necessiten per a res la televisió, ni un 'smartphone', ni una càmera. El que han de fer és existir i estar. Ho han d'aprendre tot: caminar, parlar, conèixer i reconèixer el mateix cos... El cervell en la primera etapa de la vida està preparat per descobrir-ho tot;està actiu i accelerat.

-¿Les pantalles calmen?

-Si sotmetem els petits a la velocitat dels dispositius digitals el nivell d'excitació és tal que al retirar la pantalla, el cervell continua necessitant estímuls. És per això que avui dia tenim una infància que s'avorreix. La realitat té un ritme que no és el de les pantalles.

-¿La clau del bon ús està en l'equilibri?

-És necessari un equilibri, però tenint en compte el que és necessari per al bon desenvolupament infantil. Un equilibri no és el 50% de la integració dels dispositius en les seves vides. Un bon equilibri passa per pensar què necessita el nen, la nena o l'adolescent i donar-li allò que necessita, no allò que desitja o allò que ens va bé als adults.

-¿Què podem fer els adults davant el reclam de les pantalles?

-Els adults hem de regular el nostre ús de dispositius. No podem esperar que els adolescents o els petits ho facin si nosaltres no. Hem de ser bons models per als nostres fills i filles. Hem de parlar més de la gestió familiar dels dispositius abans de posar l'accent en la gestió de les pantalles del menor. Hi ha d'haver diàleg i abordar-lo com una dinàmica familiar.

-¿És responsabilitat únicament de les famílies?

-No. Les famílies no poden revertir aquesta situació soles. Les administracions han d'estar del costat de les infàncies i mesures com les que ha anunciat l'Ajuntament juguen a favor el seu desenvolupament saludable.