Una ciutat més verda per afrontar el canvi climàtic

Més enllà dels seus carrers amb història i edificis icònics, Barcelona atresora un patrimoni natural enfocat cap a la biodiversitat i resiliència climàtica que forma part essencial de la seva identitat urbana. La ciutat, reconeguda internacionalment pel seu urbanisme i arquitectura, reforça ara un altre dels seus actius estratègics: una xarxa de més de 600 espais verds, entre ells més de 50 jardins històrics que són autèntics testimonis vius de la seva memòria paisatgística i cultural. Gràcies a una llarga tradició d’innovació en el disseny de l’espai públic, Barcelona avança cap a un model de ciutat més habitable i preparada per afrontar els reptes ambientals. Els eixos verds implantats els últims anys han substituït trànsit per arbratge i espais d’estada, generant corredors ecològics que connecten noves centralitats i cusen la ciutat amb una lògica més sostenible. El parc de les Glòries, el de Can Batlló o el de les Tretze Roses simbolitzen aquest canvi: grans superfícies enjardinades amb àrees de joc, equipaments esportius i zones de trobada que han guanyat terreny a l’asfalt i reforçat la vida veïnal.

El present i el futur del verd a la ciutat també passa per la implicació veïnal. A través d’iniciatives com Mans al Verd, l’Ajuntament impulsa la participació de la ciutadania en la cura, millora i dinamització dels espais verds de la ciutat. Associacions, escoles, entitats socials i veïns col·laboren en projectes de jardineria comunitària, naturalització o manteniment de petits espais naturals, reforçant el vincle entre la ciutat i els que l’habiten. "Puc sortir al carrer i agafar un enciam... Més de proximitat impossible", diu Francisco Abadías, veí de Sant Martí, que cultiva des de fa tres anys una parcel·la als horts municipals de Can Cadena. "Soc un pagès novell... però m’ho passo molt bé", explica. Després de quatre dècades treballant a l’aeroport, avui troba a l’hort una nova rutina i una relació diferent amb la ciutat.

Habitable, verda i accessible

Aquest camí cap a una ciutat més habitable, verda i accessible, s’emmarca en el Pla Endreça: un pla de transformació per garantir l’excel·lència de l’espai públic. Sota el seu paraigua, s’està duent a terme el Pla de Manteniment Integral 2024-2027. Amb ell, l’ajuntament no només està executant la renovació d’espais emblemàtics com la Ciutadella o el Laberint d’Horta, millorant àrees de joc infantil, zones per a gossos o circuits esportius. El govern municipal també està incorporant criteris d’adaptació climàtica en cada intervenció. "Sabem que tindrem més calor i menys aigua. La pregunta és com adaptem el verd a aquesta nova situació", diu Izaskun Martí, directora de Serveis de Planificació Estratègica de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins.

El manteniment de l’espai evoluciona cap a un model més resilient, gràcies a la modernització de sistemes de reg, la millora del drenatge en camins i infraestructures o el reforç de talussos davant episodis extrems com pluges torrencials. "La clau de la Barcelona del futur és la gestió de l’aigua i del sòl. Necessitem sòls de qualitat i assegurar recursos hídrics alternatius a l’aigua potable", diu Martí.

Més aigua freàtica

Una de les accions clau d’aquesta estratègia és l’ampliació de la xarxa d’aigua freàtica, aquella que s’acumula al subsol que, malgrat no ser apta per al consum, satisfà usos municipals com el reg, la neteja dels carrers, el clavegueram o el manteniment de les fonts i els llacs on hi ha espècies autòctones a preservar.

Durant el primer trimestre del 2026 hauran culminat intervencions que permetran incrementar en fins a 150.000 metres cúbics la capacitat de la xarxa, un 20% més. L’objectiu és ampliar en 21 hectàrees les zones verdes regades amb aquest recurs fins a arribar a les 186 hectàrees. L’ús d’aigua freàtica per a aquests usos municipals permet reduir el consum d’aigua potable.

En la mateixa línia d’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic, Barcelona ha realitzat un gran esforç per recuperar la vegetació perduda com a conseqüència de l’última gran sequera. Entre els arbres que es van plantar durant el 2025 i els previstos per al 2026, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona haurà incorporat més d’11.000 arbres a la ciutat, una xifra molt superior a l’habitual, que se situa entorn dels 2.500 anuals. També s’hi inclouen noves superfícies de gespa, arbustiva i massissos florals. "Diversificar és clau: estem introduint arbres més adaptats a climes càlids, però amb prudència. Si arriba una gelada forta, podrien veure’s afectats. Per això, com més varietat tinguem, menor serà el risc de perdre el verd davant sequeres, plagues o episodis extrems", explica Izaskun Martí.

Gestió ecològica

La gestió dels espais verds també ha evolucionat cap a criteris més ecològics. Els últims anys, l’Ajuntament ha impulsat un model que prioritza la biodiversitat, l’ús sostenible dels recursos i la reducció de productes químics en el manteniment de parcs i jardins, per reforçar la naturalesa i crear ecosistemes més resilients. Aquests criteris s’apliquen també als horts urbans de la ciutat. "No podem utilitzar químics, ja que és un hort ecològic i tot s’ha de fer a mà i amb molt de compte", explica Francisco Abadías, usuari dels horts de Can Cadena.

Renaturalització urbana

Mentre la gestió ecològica s’aplica de forma generalitzada als espais verds de la ciutat, Barcelona impulsa projectes de renaturalització allà on és possible recuperar dinàmiques naturals. "Tradicionalment, la ciutat s’ha definit en contraposició a l’entorn rural. Els cicles de l’aigua, del sòl o de la biodiversitat han quedat alterats. Renaturalitzar significa tornar a integrar-los en la mesura del possible", explica Martí.

Gràcies a la subvenció del programa europeu FEDER, la ciutat executarà actuacions fins al 2028 al parc del Poblenou, el passeig de les Bateries i les Escales Forestier de Montjuïc, l’entorn de la Font del Cuento al parc del Guinardó i el Turó de la Peira. En aquests espais es desimpermeabilitzaran sòls per afavorir la infiltració d’aigua, es plantaran espècies autòctones, es crearan prades naturals, s’eliminarà flora invasora, s’instal·laran refugis per a la fauna i es millorarà la connectivitat ecològica entre espais verds, especialment amb el corredor de Collserola i el litoral.

Els jardins del Doctor Pla i Armengol són exemple d’aquesta estratègia: les seves gairebé quatre hectàrees allotgen una àmplia varietat d’espècies mediterrànies i actuen com a refugi de biodiversitat, amb basses naturalitzades i una zona d’horts gestionats per entitats ciutadanes.

Notícies relacionades

Adjudicades les parcel·les dels horts urbans per a gent gran i entitats

Nou pol d’activitat econòmica per a les dones professionals

Aquest enfocament s’estén a nombrosos parcs i jardins de la ciutat, que incorporen solucions basades en la naturalesa per afrontar sequeres recurrents o fenòmens extrems. El reg eficient connectat a dipòsits d’aigua freàtica, els sòls estructurals que afavoreixen l’arbratge o els sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), capaços d’infiltrar l’aigua de pluja, formen part del model municipal.

El patrimoni històric també s’adapta al nou context climàtic. Mentre el parc del Laberint d’Horta culmina la renovació del seu laberint vegetal i instal·la un innovador sistema de reg telegestionat, el parc Güell, Patrimoni Mundial de la Unesco, continua sent un exemple d’unió entre naturalesa i arquitectura. Des de la seva concepció, Gaudí va incorporar un sofisticat sistema de captació, conducció i emmagatzematge d’aigua.