Canvi del tradicional panot: més sostenible, durador i resilient

S'han començat a instal·lar tres propostes noves del tradicional panot a l’eix verd del carrer dels Almogàvers, en una superfície de 2.500 metres quadrats. Els tres dissenys són els guanyadors del repte llançat per la Fundació BIT Habitat el març del 2022, que va fer una crida a l’ecosistema innovador per trobar un panot nou que conservés el valor patrimonial i intangible del disseny actual i oferís, a la vegada, una solució més sostenible. Així, durant un any, se n’avaluarà el rendiment per incorporar-los en futures obres de reurbanització de l’espai públic.

Els nous models s'han creat sota les premisses de mantenir el valor patrimonial i alhora ser un disseny adaptat a les necessitats climàtiques, socials i urbanes del segle XXI. Així, les tres propostes són una evolució del panot tradicional amb la incorporació de tecnologies innovadores perquè, un cop instal·lats al carrer, redueixin el soroll del pas dels vehicles, esmorteeixin l’efecte d’illa de calor i neutralitzin els gasos contaminants. A més, també es tracta d'un paviment més permeable, i se n’ha maximitzat la durabilitat.

Notícies relacionades

Lliurats els primers 60 habitatges de la promoció de l’Illa Glòries

A l’agost, platja i més de 100 formacions tecnològiques

Durant un any, l’Ajuntament de Barcelona avaluarà els nous panots, amb el disseny de les quatre pastilles, col·locats en una superfície de 2.500 metres quadrats, entre els carrers de Roc Boronat i Badajoz, a l’eix verd del carrer dels Almogàvers, per analitzar-ne la resistència, el comportament acústic, el lliscament, la filtració d’aigua o l’índex de reflectància, entre altres criteris. Posteriorment, se’n valoraran els resultats per poder incorporar aquest tipus de paviment en futurs contractes d’obra pública.

Els tres dissenys guanyadors del repte de la Fundació BIT Habitat són “Panot del segle XXI”, de l’empresa Breinco; “Panot+”, de Constraula; i “R3Panot”, d’Escofet. Tots tres s’han fabricat amb materials reciclats, com àrids i ciment provinent d’escòries, per, d’una banda, fomentar l’economia circular i, de l’altra, reduir l’emissió de CO2, d’acord amb l’objectiu que Barcelona sigui una ciutat neutra en carboni el 2030.