El turisme resisteix la guerra a l'Iran: els hotelers preveuen més turistes aquest estiu

L'estudi apunta que el turisme, especialment el de sol i platja, esquivarà per ara l'impacte del conflicte, amb perspectives favorables tant per a la primavera com per a l'estiu. Tanmateix, quedarà condicionat al desenvolupament del conflicte a l'Orient Pròxim i als seus possibles efectes sobre l'energia, el transport aeri i l'economia global. Entre els principals riscos, destaca la crisi energètica derivada de la guerra i la qüestió del subministrament de petroli i combustible a través de l'estret d'Ormuz, així com l'evolució dels preus d'aquestes matèries primeres i l'evolució de l'economia global.

El president de CEHAT, Jorge Marichal, ha matisat que les perspectives per a aquesta primavera i l'estiu, considerada la temporada alta del país, estan condicionades a l'evolució del tauler geopolític i al desenllaç a l'Orient Pròxim. "El sector hoteler torna a demostrar la seva capacitat de resiliència i adaptació, i es consolida a més com un dels principals motors de l'economia espanyola".

Notícies relacionades

La guerra a l'Iran provoca la caiguda més gran de les reserves de l'OPEP des del 1980: el tancament d'Ormuz enfonsa la producció en 8 milions

Comprar entrades per a un concert mentre treballes et pot sortir molt car: et poden acomiadar sense indemnització

En termes d'activitat, l'ocupació es manté en gran mesura en destinacions clau com les Canàries, amb el 87% d'ocupació, Madrid (68%), Catalunya (62%), Andalusia (53%) i les Balears (49%). D'altra banda, tot i que el turisme nacional ha retrocedit en 100.000 viatgers aquest any, l'embranzida internacional ha repuntat en unes 300.000 persones. La majoria de viatgers tornen a ser del Regne Unit (19%). Els segueixen viatgers d'Alemanya (11%), França (10%) i Itàlia (8%).

D'altra banda, l'índex Smart Observatory ha patit una lleugera caiguda aquest any, per la qual cosa se situa en l'1,01 aquest any, respecte de l'1,03 de l'any passat. Tanmateix, encara es manté en la zona de creixement, en un context de normalització després dels màxims del cicle postpandèmia.