En col·laboració amb

Nous recursos

Barcelona es consolida com a ciutat cuidadora

  • El consistori de la capital catalana posa en marxa la Targeta Cuidadora per recolzar les persones que cuiden d’altres, tant de forma remunerada com no remunerada

  • És una iniciativa per fer valer les cures com un aspecte fonamental de les polítiques municipals i com a fil vertebrador de la vida social i econòmica de la ciutat

  • Prop d’un quart de la població barcelonina s’ocupa de forma no remunerada o informal de la feina de cures de persones amb problemes de salut, d’edat avançada o en situació de dependència o limitació funcional.

Barcelona es consolida com a ciutat cuidadora
5
Es llegeix en minuts
Anna Solà
Anna Solà

Periodista

ver +

Barcelona vol garantir el dret a cuidar i a ser cuidat en condicions i amb dignitat. Per a això, el mes d’octubre va llançar la Targeta Cuidadora, una iniciativa pionera que ofereix recursos, serveis i acompanyament a les persones que cuiden persones malaltes, dependents, amb discapacitat o persones grans a Barcelona. Està dirigida tant a les persones cuidadores de manera professional com a qui ho fan en el marc de l’entorn pròxim. A més, està dirigida tant a les persones que viuen a la ciutat com a les que viuen fora, però desenvolupen la seva activitat cuidadora a la ciutat. 

Aquest recurs gratuït respon a la reivindicació de les entitats del Tercer Sector i a la voluntat de les polítiques municipals de respondre a una necessitat concreta de la població barcelonina. I, és que, tal com reconeix la Direcció d’Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, «les persones cuidadores necessiten una atenció especial, fruit de tota la feina que fan diàriament i de la gran tasca que representa cuidar una altra persona. Una feina que volem posar en valor i a la qual dediquem serveis i espais concrets per facilitar la vida diària de totes aquestes persones».

La Targeta Cuidadora s’ha dissenyat de forma col·laborativa amb entitats, professionals i familiars, en el marc de l’‘Estratègia de suport a les persones que cuiden familiars malalts i/o dependents a la ciutat de Barcelona 2019-2024’. Amb aquest recurs, «reunim i visibilitzem tots els serveis i recursos dels equipaments municipals pensats per a les persones cuidadores», destaquen des de l’ens municipal. A més, amb això, el consistori fixa la vista en el futur, ja que l’envelliment progressiu de la població farà que sorgeixi més demanda de feines de cures dedicades a la vellesa.

Teixir xarxes

Des de la seva posada en marxa, s’han entregat més de 3.500 Targetes Cuidadores. El perfil de persones cuidadores que més demanen la targeta és el de dones (85%) de l’entorn pròxim de la persona cuidada, d’entre 50 i 70 anys, que porten a terme aquesta tasca de manera no remunerada.  

«Vaig decidir treure’m la targeta perquè té serveis que puc aprofitar», explica una cuidadora que prefereix que no figuri el seu nom. Té 84 anys i té cura d’un familiar malalt. Per exemple, a través de la Targeta Cuidadora, persones com ella poden accedir a serveis de seguiment psicològic, xarxes de suport mutu, espais on practicar exercici i fins i tot el servei de préstec de llibres a domicili de la Xarxa de Biblioteques Municipals, entre altres avantatges. No totes les facilitats que recull la targeta estan orientades a l’àmbit de les cures: l’objectiu és facilitar el dia a dia i el temps d’oci de les persones cuidadores, en el qual, per exemple, poden fer exercici físic a través del programa Cuida’t als parcs.

«En una ciutat tan gran podem arribar a sentir-nos sols. I les persones grans tenim encara més dificultats. Per tant, qualsevol cosa que ens permeti relacionar-nos i solucionar situacions difícils, especialment entre els col·lectius més febles, penso que és un èxit», explica la cuidadora, resident al districte de Sant Andreu. En aquest sentit, la Targeta Cuidadora incideix en una xarxa de punts de trobada i suport. No obstant, tal com expliquen des de la Direcció, els serveis més demanats són els de suport emocional, informació específica de recursos i serveis, així com els d’acompanyament jurídic per a la contractació de treballadores de la llar i de les cures. Així mateix, està previst fer un seguiment i recollir el ‘feedback’ dels usuaris amb l’objectiu d’ampliar i modificar l’oferta de serveis segons les necessitats i oportunitats que sorgeixin. 

S’estima que a Barcelona hi ha 350.000 persones que en cuiden d’altres de manera intensiva –xifra equivalent al 20% de la població de la ciutat– i que, per tant, són usuàries potencials de la Targeta Cuidadora, tal com apunta l’estudi ‘Les persones cuidadores al municipi de Barcelona: una aproximació a la seva quantificació’. 322.000 són cuidadors no remunerats (el 56,2% són dones) i 30.650 ho fan de manera professional. En aquest últim cas, el 90% són dones, en gran part migrades i contractades de manera irregular. Per districtes, la demanda més important de targetes es dona a l’Eixample, seguit de Sant Martí, Horta i Nou Barris.

¿Com se sol·licita?

La Targeta Cuidadora es pot sol·licitar en línia (barcelona.cat/targetacuidadora), per telèfon (934.132.121) i presencialment a l’Espai Barcelona Cuida (carrer de Viladomat, 127) i en totes les VilaVeïna de la ciutat. 

Acompanyament en els moments de vulnerabilitat

Notícies relacionades

En els últims anys, el consistori barceloní ha impulsat una sèrie de projectes i propostes per reconèixer el valor social de les cures i posar-les al centre de les polítiques municipals de manera transversal. La mesura en vigor actualment és l’‘Estratègia de suport a les persones que cuiden familiars malalts o dependents a la ciutat de Barcelona 2019-2024’, a través de la qual s’ha impulsat l’Espai Barcelona Cuida. Es tracta d’un equipament municipal (carrer de Viladomat, 127) que reuneix informació, orientació i assessorament en l’àmbit de les cures. És un espai de referència que connecta els diferents serveis i que té un rol central en l’impuls de la Targeta Cuidadora. S’hi poden dirigir persones que cuiden familiars o persones pròximes; professionals de la llar i els serveis socials, comunitaris i de salut, a més d’entitats i persones que vulguin planificar la seva cura.

En aquest marc, també s’ha impulsat la iniciativa VilaVeïna, 10 equipaments en diferents barris de la ciutat per crear una xarxa comunitària vinculada amb les cures i el benestar col·lectiu des de la proximitat. Planteja una atenció sociosanitària de proximitat, amb unitats territorials i amb els recursos per garantir les cures.

Treball reproductiu: històricament invisibilitzat

A Barcelona, una de cada quatre dones i un de cada cinc homes s’ocupa de manera no remunerada o informal de la feina de cures de familiars que requereixen una dedicació especial per problemes de salut. Les cures, remunerades i no remunerades, són un element central del benestar i essencials en el funcionament de les societats. 

Una sèrie de tasques de l’àmbit reproductiu que injustament no tenen prou visibilitat social ni reconeixement, en contraposició amb el treball productiu. Paradoxalment, és també un dels àmbits que generen més discriminació i desigualtat social i de gènere, ja que són tasques que tradicionalment recauen en la dona i que habitualment es porten a terme de manera gratuïta, precària i amb pocs drets socials. 

Conscients del paper que ocupen en la vida quotidiana de la ciutadania –tots hem sigut o serem vulnerables o interdependents–, i de la necessitat creixent derivada de l’envelliment de la població, l’Ajuntament de Barcelona reforça les polítiques feministes per reduir les desigualtats socials que generen les tasques de cures i per canviar l’imaginari col·lectiu per repartir més equitativament aquesta responsabilitat.