Per un hivern sense temor del fred

Oferir eines i consells per reduir la despesa energètica, fer pedagogia sobre com llegir les factures i assessorar sobre com aconseguir el bo social. Aquest conjunt d’accions formen un dels eixos d’actuació dels tècnics i les tècniques dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE), un servei de l’Ajuntament de Barcelona gratuït, obert a tota la ciutadania i que ofereix recursos efectius per afrontar èpoques com l’actual, en les quals les onades de fred poden repercutir en la factura energètica a fi de mes. 

Sobretot si es vol mantenir una bona climatització a casa, especialment en casos en què la pobresa energètica pot afectar la salut de les persones o en casos en què s’habita en una vivenda antiga o mal aïllada. 

Des de la seva implementació el 2017, els PAE atenen les necessitats de la ciutadania en matèria de subministraments domèstics bàsics. Els tècnics i les tècniques d’aquest recurs, amb presència física a tots els districtes de la ciutat, estan especialitzats en l’atenció, la intervenció i la defensa dels drets energètics, i treballen per reduir el risc de pobresa energètica, especialment en els casos més greus, als quals es presenta en forma d’emergència social.

Per superar l’assistencialisme i aturar les causes estructurals i conjunturals d’aquesta problemàtica, els treballadors i les treballadores del PAE estan especialitzats en la divulgació de les qüestions vinculades al subministrament i a les factures. Per a això, ofereixen sessions d’assessorament presencial i telefònic dirigides a l’optimització del subministrament de gas, electricitat i aigua. En aquestes sessions porten a terme un estudi personalitzat de les circumstàncies del domicili i de les factures per trobar una solució que redueixi l’import a fi de mes. Pot ser en forma de consells i petites modificacions a casa, però també facilitant l’accés a ajudes i descomptes com el bo social, un recurs públic estatal per atendre el pagament de les factures. 

Es calcula que l’estalvi econòmic total aconseguit a través de les intervencions del PAE ha sigut de 721.572 euros: 260.395 corresponen al subministrament elèctric (equivalent a 28,37 euros per família), i 56.640 euros, al gas (19 euros per família), i la resta correspon a altres subministraments.

Estratègia pionera

Amb el desplegament de serveis com els PAE, reconegut per l’Observatori sobre la Pobresa Energètica de la Comissió Europea, Barcelona es consolida com una ciutat pionera en matèria de drets energètics i compromesa amb la ciutadania vulnerable. Vetllar perquè la ciutadania exerceixi aquests drets i garantir el benestar integral dels barcelonins i les barcelonines, començant des de casa seva, són qüestions prioritàries de l’agenda municipal. Sobretot, si tenim en compte que en una de cada quatre llars barcelonines la factura del subministrament de gas, electricitat i aigua és superior al 10% dels seus ingressos, llindar que precisament marca el risc de pobresa energètica.

La desigualtat energètica s’ha agreujat davant factors com la inflació, el model energètic actual i l’auge dels preus del gas, l’electricitat i l’aigua. Tot això comporta dificultats econòmiques, que se sumen a l’encariment d’altres béns bàsics, com el lloguer de la vivenda. Mantenir el llindar de confort domèstic costa actualment 196 euros al mes de mitjana, en el cas dels edificis plurifamiliars barcelonins, i 399 euros a les llars unifamiliars. Una quantia que per a molts pot generar dificultats econòmiques i, fins i tot, comportar el tall del subministrament per impagament.

En aquest sentit, segons l’informe, ‘Emergència habitacional, pobresa energètica i salut’, elaborat conjuntament entre la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Enginyeria Sense Fronteres, l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, entre el 2017 i el 2020, un 57% dels barcelonins i barcelonines enquestats no van poder mantenir casa seva a una temperatura adequada a l’hivern o a l’estiu, i el 34% no ho poden fer en cap moment de l’any. A més, el 40% dels enquestats havien tingut un retard en el pagament de les factures en els últims dotze mesos. A més, a causa del canvi climàtic, la ciutat està cada vegada més exposada a fenòmens meteorològics extrems i a temporals sense precedents, relatius tant al fred com a la calor, que augmenten el risc per a la població.

Tall de subministraments

D’altra banda, els PAE es recolzen en la Llei 24/2015, aprovada pel Parlament de Catalunya, contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica, que prohibeix de manera clara el tall de subministrament a les llars vulnerables. D’aquesta manera, els PAE lluiten contra la pobresa energètica i treballen perquè les companyies no neguin l’accés als subministraments bàsics, com l’electricitat, el gas o l’aigua, ja que aquestes no sempre compleixen el marc normatiu. Segons dades proporcionades per l’ajuntament, des de la seva creació, els PAE han evitat 107.960 talls de llum, aigua i gas a domicilis de la ciutat. Un dels districtes on ha tingut més presència aquest equipament és el districte de Sant Martí, amb un 13% de l’activitat total del servei. 

Edificis sense normativa energètica

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Barcelona publica dues noves convocatòries de subvencions: Reforç de l'economia social solidària i lluita contra la sequera

L'Ajuntament de Barcelona avança la precampanya forestal de prevenció d'incendis

Un parc de vivendes envellit té greus conseqüències en el confort tèrmic. Nou de cada deu vivendes de la ciutat es van construir abans del 1980, per tant, abans que es posés en marxa la normativa energètica dels edificis. En conseqüència, el 81% del parc residencial té una qualificació energètica E o inferior, tal com determina l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. 

Conscients del pes de la rehabilitació per lluitar contra les desigualtats, l’Oficina de Rehabilitació Municipal gestiona subvencions i ajudes per a la renovació energètica de la llar, dirigides sobretot a persones en situació de vulnerabilitat.