La ciència, el motor que renovarà el parc de la Ciutadella

El 1888 Barcelona va acollir la IX Exposició Universal. Un esdeveniment històric que va servir com a aparador cultural perquè la capital catalana es projectés com un referent cultural i científic a nivell mundial. A més, a fi de preparar la ciutat per a l’Exposició, es va portar a terme una remodelació de la Ciutadella, que fins aleshores complia la funció de fortalesa, i es va dissenyar a imatge i semblança del jardí de Luxemburg de París. 135 anys després, l’Ajuntament de Barcelona busca tornar a atorgar al parc més antic de la ciutat el caràcter i la importància que va tenir a finals del segle XIX. Així, el consistori ha decidit impulsar la Ciutadella del Coneixement, una estratègia científica i urbanística que convertirà el parc de la Ciutadella i el seu entorn en un centre de coneixement científic, investigació i innovació punter al sud d’Europa.

A fi d’implementar la iniciativa, s’ha posat en marxa un pla director que abordarà tres eixos d’intervenció en el parc: millores en el verd i la infraestructura; millores en l’accessibilitat i les connexions; i nous usos vinculats a la ciència, a la cultura i al coneixement. Algunes de les actuacions que es contemplen en aquest nou pla ja estan en marxa i d’altres arrencaran aquest 2023. De fet, el 12 de gener passat, es va celebrar un acte institucional en el qual les autoritats implicades van firmar un protocol impulsor d’aquesta iniciativa. L’objectiu és que en un període de 8 a 10 anys, la Ciutadella del Coneixement sigui una realitat i pugui arribar a acollir més de 2.000 investigadors.

Infraestructures i verd

El Parc de la Ciutadella va ser declarat el 21 de desembre de 1951 monument historicoartístic i figura en el registre de Béns Culturals d’Interès Nacional del patrimoni català i en el registre de Béns d’Interès Cultural del patrimoni espanyol. A fi de preservar i restaurar algunes zones del parc, el projecte preveu a partir del juliol d’aquest any iniciar una sèrie d’actuacions en el passeig Joaquim Renart, els jardins de Josep Fontserè i els seus accessos, el passeig dels Til·lers i el sector central. Unes intervencions en les quals es milloraran els sistemes de drenatge, els paviments i el sauló; la restauració i la remodelació dels parterres i vorades; i la implementació de l’estratègia residu zero que busca reintegrar tots els residus generats durant el procés. Aquestes actuacions compten amb el finançament dels fons de recuperació de la Unió Europea Next Generation. Així mateix, fa un any van finalitzar les obres de rehabilitació de la plaça de Joan Fiveller, antiga plaça d’Armes, un dels espais més emblemàtics del parc, catalogat com a jardí històric i declarat Monument Històric Artístic. 

Rehabilitar el patrimoni

Un dels punts més importants del pla és la consolidació d’un nou eix patrimonial i científic format pel Castell dels Tres Dragons, l’Hivernacle, l’Umbracle i el Museu Martorell. Ja s’ha iniciat la rehabilitació de l’Hivernacle, una de les icones més emblemàtiques del recinte. Aquestes obres comptaran amb un pressupost de dos milions d’euros i tindran una durada d’un any aproximadament. 

Un altre dels grans equipaments que ja es troba en la recta final de la seva rehabilitació és el Museu Martorell, el primer museu públic de la ciutat i embrió del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’objectiu de la intervenció és preservar al màxim la configuració original del museu i connectar el Parc de la Ciutadella amb el barri del Born a través d’un segon accés a l’edifici pel passeig de Picasso. A més, el projecte preveu acollir una exposició sobre l’evolució dels museus de ciències naturals, des dels gabinets de curiositats fins avui. Finalment, i a fi de mantenir l’eix del coneixement que establia el disseny original del parc, el pla preveu rehabilitar l’Umbracle, edifici que es va construir en el mateix programa científic que el Museu Martorell i l’Hivernacle. Concretament, s’arreglaran algunes de les estructures que han quedat degradades pel pas del temps com les portes.

D’altra banda, el Castell dels Tres Dragons és una altra de les joies arquitectòniques construïdes amb motiu de l’Exposició Universal que passaran pel pla de rehabilitació de l’ajuntament. Aquest edifici neogòtic, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser dissenyat per acollir el restaurant-cafè de la fira internacional durant els mesos que va durar. El Castell dels Tres Dragons, igual que el Museu Martorell, forma part del Museu de Ciències Naturals i allotja al’interior el Laboratori de Natura, la Fonoteca Natura Sonora, així com el centre de documentació. L’objectiu d’aquesta actuació és restaurar tant la façana com la part interior de l’edifici per poder reobrir-lo al públic com a seu científica en la qual es potenciï la investigació, la ciència ciutadana i els programes de voluntariat. 

Noves iniciatives

Mitjançant aquest projecte l’Ajuntament de Barcelona busca tornar al Parc de la Ciutadella el caràcter divulgatiu i científic que ha tingut històricament. Més enllà de la remodelació i millora del parc i els seus equipaments, la iniciativa contempla l’impuls de diversos projectes estratègics en els entorns del parc entre els quals destaca la creació d’un pol de biociència del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la construcció de la Biblioteca Central de l’Estat. Així, just al solar ubicat al davant del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), s’edificarà un centre de biociències que concentrarà les diferents unitats d’investigació en matèria de biociències del CSIC a Catalunya, 300 investigadors i 40 grups d’investigació en l’àmbit de les biociències.

Notícies relacionades

Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves

Comença la nova temporada de l'Espai de Joc 0-99

Alhora, es preveu que el 2027 estigui finalitzada la nova biblioteca pública de l’Estat a Barcelona que s’ubicarà al costat de l’Estació de França i comptarà amb més de 16.000 m². En total, l’administració té planejat invertir un total de 55 milions d’euros en la construcció d’aquesta biblioteca, que tindrà capacitat per a 600.000 volums. L’equipament, de titularitat estatal, tindrà dimensió metropolitana, i la Generalitat de Catalunya serà l’organisme responsable de la seva gestió. 

Finalment, el 2019 es va aprovar el nou pla estratègic del Zoo de Barcelona. Un pla que vol convertir el recinte en un centre de referència mundial en el benestar de les espècies autòctones.