Jornades reAct per repensar la ciutat

Barcelona està treballant per a la reactivació econòmica de la ciutat a través de la seva agenda d’esdeveniments. L’objectiu és recuperar l’economia i redefinir la identitat de Barcelona, acostant-la als reptes locals i globals des de la seva posició clau com a ciutat. Per a això, l’Ajuntament de Barcelona va celebrar durant la setmana passada –del 13 al 16 d’abril– les jornades Barcelona reAct, dedicades a consolidar l’aposta de la ciutat per un nou model econòmic més competitiu, sostenible i equitatiu. 

Aquest esdeveniment va tenir lloc a l’edifici Disseny Hub de la capital catalana tant en format físic, prioritzant les mesures de seguretat, com en format ‘online’, amb directes perquè les persones, empreses i institucions interessades les poguessin seguir en streaming. Les jornades es van complementar amb activitats paral·leles a l’aire lliure en diferents punts de la ciutat. 

Durant els quatre dies d’aquest esdeveniment es va obrir un debat internacional sobre el paper de les ciutats en la recuperació i en el món post-Covid, amb Barcelona com a abanderada de la xarxa de metròpolis resilients. D’aquesta forma, es van debatre les prioritats de l’agenda econòmica de la ciutat per a la pròxima dècada, per reactivar l’economia post-Covid i replantejar com construir una ciutat més resilient. Tot això passa per l’impuls de sectors com la tecnologia i la innovació; l’economia blava –sostenible i vinculada al mar–; les indústries creatives; la nova mobilitat o l’economia verda. A través d’aquests eixos, es van establir sis grans àrees de desenvolupament econòmic a la ciutat: el centre-Via Laietana, 22@ nord, el Port Olímpic i Port de Barcelona, la Marina i la Zona Franca i l’eix Besòs i litoral.

Agenda d’actes

Les 25 sessions de Barcelona reAct van comptar amb 111 veus locals, nacionals i internacionals, persones expertes i operadors globals. En total, l’esdeveniment va tenir 850 participants presencials i 2.200 en línia.

La sessió inaugural, amb el títol ‘Repensem Barcelona’, va comptar amb la participació de l’alcaldessa, Ada Colau, i el primer tinent d’alcaldia del consistori, Jaume Collboni. Durant el primer dia es van analitzar reptes com la creació d’ocupació de qualitat i sostenible, la nova mobilitat o els nous usos de l’espai públic. El segon dia va estar centrat en les indústries innovadores –‘start-ups’, tecnologia, economia blava, economia verda i mobilitat sostenible–. 

El tercer dia es van presentar iniciatives per impulsar el lideratge de Barcelona com a capital d’innovació i per impulsar les indústries creatives, el sector dels aliments intel·ligents i l’‘e-health’. Una dels projectes més destacats de la jornada va ser Barcelona Innovation Coast, una nova plataforma publicoprivada per potenciar una zona d’innovació urbana a l’eix Besòs i litoral. És una nova oportunitat per consolidar la ciutat com a capital de la innovació al sud d’Europa i atraure i mobilitzar recursos orientats a construir un model de desenvolupament econòmic local, competitiu i sostenible a través de sectors com la mobilitat, l’energia, la tecnologia, la digitalització i la salut. 

Finalment, divendres passat va tenir lloc l’acte de clausura de l’esdeveniment amb la presència de la Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera. També es va dedicar una sessió a la presentació de casos pràctics i històries d’èxit per part d’actors locals de referència per reconèixer les persones i les organitzacions ciutadanes de Barcelona que van desenvolupar iniciatives destacades durant la Covid-19.

Prestigi internacional

Barcelona reAct va reunir veus de gran prestigi que representen les tendències i els moviments socials que marcaran el futur de la ciutat. Entre els especialistes més destacats al nou paper de les ciutats van sobresortir les figures de Bruce Katz, encarregat de pronunciar la conferència inaugural, i Greg Clark, reconeguts urbanistes i assessors de metròpolis a tot el món. 

Entre els actors locals i nacionals que van intervenir en el Barcelona reAct hi va haver representants del govern municipal, d’empreses privades de tots els sectors implicats i d’entitats com Barcelona Global, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, el Port de Barcelona, Barcelona Tech City o el Cercle d’Economia, entre d’altres. Totes les ponències de l’esdeveniment es publicaran pròximament en la pàgina web de l’Ajuntament. 

Pròxims passos cap al ‘Green Deal’

Durant les jornades, l’Ajuntament de Barcelona va posar èmfasi en la construcció d’una nova agenda urbana i econòmica per a la pròxima dècada, adaptada a reptes com les transicions ecològica i digital, que s’han vist accelerades per la pandèmia. 

Consisteix en el Barcelona Green Deal, el full de ruta de la ciutat, que té la sostenibilitat com a tòpic transversal i que es basa en transformacions urbanes per revitalitzar i crear noves zones estratègiques d’activitat econòmica. 

A través d’aquest document marc, Barcelona impulsarà una estratègia de re-economització del centre de la ciutat, especialment la Via Laietana, durament colpejada per la crisi econòmica que es deriva de la Covid-19; continuarà avançant en el model de les Superilles; impulsarà el 22@ al nord de la Diagonal; impulsarà la connectivitat a través del desplegament de la xarxa de 5G i les noves tecnologies digitals; i promocionarà la reindustrialització blava de la zona del riu Besòs pròxima a la ronda, ja que es tracta d’un espai estratègic i candidat a acollir activitats de logística de proximitat, energies renovables i indústria 4.0.

En el marc d’aquest esdeveniment també es va presentar el pla dedicat a impulsar l’economia blava, sostenible i lligada a l’aigua i al mar, com un dels sectors estratègics i de futur per a la promoció econòmica de la ciutat. Per a això, durant les jornades es va firmar un acord de col·laboració per desenvolupar un ‘hub’ d’economia blava al Port de Barcelona. 

Aquest pla és una aposta ferma cap a l’economia sostenible vinculada a l’aigua i als ecosistemes marins com a palanca de reactivació i transformació. El sector de l’economia blava ocupa actualment 15.000 llocs de treball i genera 3.750 milions d’euros anualment a Barcelona. 

Neix un nucli de l’esport a Montjuïc

Segons el rànquing Burson Cohn & Wolfe, Barcelona és la quarta ciutat del món més associada a l’esport, només superada per Nova York, Londres i Los Angeles. A més de grans actius reconeguts a nivell internacional, com el Barça, o el llegat dels Jocs Olímpics, més de mil entitats fomenten l’esport en diferents àmbits i compta amb una xarxa àmplia d’equipaments i espais per a la pràctica esportiva. A més, es calcula que un 72% dels habitants de Barcelona practica algun esport.

Notícies relacionades

S'amplia el procés participatiu per modificar l'ordenança de convivència de Barcelona

Ciutat Vella incrementa un 30% la capacitat de la recollida de paper, cartró i reciclables

Considerant les característiques de la ciutat, durant el Barcelona reAct, l’ajuntament de la ciutat va presentar el Barcelona Sport Tech Hub, un centre dedicat a la innovació, l’esport i la tecnologia amb epicentre a la muntanya de Montjuïc. L’objectiu és fer de la ciutat un referent mundial en el sector ‘esportstech’ i millorar la competitivitat econòmica dels participants en aquest sector. Aquest espai impulsarà i acollirà projectes vinculats, especialment, amb l’esport d’alt rendiment, els esports aquàtics i la pràctica esportiva ciutadana.

El nou ‘hub’ l’integraran companyies i ‘start-ups’ tecnològiques que desenvolupen projectes relacionats amb els eSports, els esports electrònics, que s’han convertit en un fenomen de masses mundial. El Barcelona Sports Tech Hub comptarà amb una plataforma ‘online’ i un conjunt de serveis: laboratoris d’innovació corporatius, ‘showrooms’ de solucions innovadores, seus corporatives, una incubadora per impulsar nous projectes, espais de ‘coworking’ per a emprenedors i PIME del sector, un espai multifuncional, una acadèmia de eSports i un Sports Bar, entre d’altres. A més, tindrà una seu ubicada al Palau Municipal d’Esports. El pressupost del projecte és de més de tres milions d’euros.