L'urbanisme amb perspectiva de gènere s'estén a Barcelona

Des de l’aprovació de la mesura de govern «Urbanisme amb perspectiva de gènere», l’any 2017, s’han impulsat diferents accions per aplicar aquesta norma en la transformació de l’espai públic a favor de la creació d’una ciutat que tingui en compte la cura de la família, la criança, l’autonomia, l’accessibilitat, les relacions interpersonals, les diferents necessitats en el seu urbanisme. Aquesta mesura també vetlla pel manteniment d’un entorn amable, saludable i segur. 

Marxes exploratòries als barris

Un total de 278 dones han participat en 12 marxes exploratòries a diversos barris per detectar les necessitats reals, com punts foscos que generen inseguretat o problemes per desplaçar-se amb cotxe, i definir els canvis que facilitarien les cures, la mobilitat i la seguretat a l’espai públic. Un mapa recull la informació que s’ha generat en les marxes i servirà de guia per impulsar accions en el futur.

Entorns escolars més amables i saludables

Entre aquest any i el 2021 es pacificaran els entorns de 78 escoles, amb més espai per a l’entrada i la sortida dels nens i nenes, zones d’estada i menys trànsit i contaminació per protegir la salut i la seguretat de nens i joves. L’actuació beneficiarà més de 26.000 nens i nenes de tots els districtes de la ciutat.

Urbanisme i mobilitat

Durant els últims anys s’ha incorporat la perspectiva de gènere en la remodelació de l’espai públic, la pacificació de carrers i l’execució de programes com el Pla de Barris o les superilles. A més, la xarxa d’autobusos d’altes prestacions ha suposat una millora en l’accessibilitat i el servei, i s’han promogut serveis especials, com el bus a demanda de Torre Baró, per atendre les necessitats específiques que el veïnat té en alguns punts de la ciutat.

Justícia de gènere als polígons industrials

Notícies relacionades

Ve de Barcelona, la nova llibreria i botiga cultural de la ciutat

El Barcelona Festival de Nadal omple la plaça Catalunya d’arts de carrer

Un estudi realitzat als polígons del Bon Pastor, el Torrent de l’Estadella, la Verneda Industrial i Montsolís conclou que estan aïllats, s’ubiquen en zones poc agradables per caminar i sense activitat social, generen sensació d’inseguretat i estan masculinitzats, ja que un 70% dels treballadors són homes.

Per fer d’aquestes àrees espais amables de convivència i més igualitaris es proposa:

• Millorar l’accessibilitat i la il·luminació.
• Fer noves zones d’estada.
• Fomentar activitats comercials i d’oci.
• Fer rutes a peu més amables.
• Crear parades de bus més visibles.
• Incorporar carrils bici connectats a la xarxa pedalejable.
• Elaborar plans d’igualtat a les empreses.
• Promoure la contractació de dones.