L'Ajuntament de Barcelona pren mesures contra l'especulació

La lluita contra la gentrificació és un dels objectius prioritaris de l’acció del govern municipal. Alguns barris de Barcelona pateixen les conseqüències d’actuacions especulatives que han provocat el deteriorament i la transformació de l’espai urbà. Per pal·liar i corregir aquesta situació, el consistori ha impulsat mesures que ajudin a cohesionar les zones de la ciutat més vulnerables a aquest fenomen.    

Així, s’ha aprovat el primer tràmit per modificar el pla urbanístic de la rambla de Prat i protegir el teixit veïnal de la Vila de Gràcia, un dels barris més afectats per l’especulació. La proposta preveu crear unes 60 vivendes públiques i preservar 15 edificis, una reivindicació històrica dels veïns i veïnes.

El pla, elaborat als anys 70 per prolongar la rambla de Prat, adaptarà la mobilitat de l’àmbit al context actual i promourà la vivenda pública per fer front a l’expulsió de veïns i veïnes.

Més vivenda assequible

La mesura preveu la creació de 30 pisos a preu assequible, que s’ubicaran a la plaça d’Anna Frank, el carrer de l’Àngel i el carrer de Jaén.

D’una altra banda, al carrer de Jaén, 18-20, es farà una reserva de sòl d’equipament públic amb opció de construir-hi 35 vivendes dotacionals, una categoria de pisos a preu assequible que es destinen a col·lectius vulnerables, com ara gent gran, persones amb diversitat funcional o joves.

La proposta elimina l’afectació de 15 edificis amb 91 vivendes per modificar la rambla de Prat, que finalment no s’ampliarà, i els veïns i veïnes que hi viuen s’hi podran quedar.

La modificació del pla urbanístic s’ha aprovat en la Comissió de Govern i es debatrà en la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per a la tramitació municipal.

Masoveria urbana

Una altra mesura per evitar la gentrificació als barris de la ciutat és l’adquisició de vuit cases del carrer de Pons i Gallarza, al barri de Sant Andreu. La compra s’ha realitzat exercint el dret de tempteig i retracte per evitar un altre episodi d’especulació per part d’un fons voltor a la ciutat. Amb aquest projecte innovador de masoveria urbana s’evitarà l’expulsió de les set famílies que viuen a les cases i s’ampliarà el parc de vivenda pública de lloguer de la ciutat.

Les cases del carrer de Pons i Gallarza estan situades entre els números 105 i 117, i a la cantonada del carrer de Renart, 51, formen un conjunt edificat al nucli antic del barri de Sant Andreu, qualificat urbanísticament com a zona de conservació de l’estructura urbana edificatòria.

L’ajuntament ha adquirit els vuit edificis a la societat Vermota SL, per 745.000 euros, i a aquest preu s’hi han d’afegir els costos de les obres de conservació, aproximadament 290.000 euros. Les vivendes passaran a formar part del parc públic de vivenda de la ciutat.

Amb aquesta adquisició es dona resposta a la reivindicació dels veïns i veïnes del barri, que fa més de dos anys van aixecar la veu d’alarma quan es van assabentar de la compra de les cases per un fons inversor, pel perill d’expulsió que suposava per a les set famílies que hi viuen i també per protegir el nucli antic de Sant Andreu d’un altre episodi d’especulació.

Model pioner de masoveria urbana mixta

Notícies relacionades

Oberta la convocatòria dels Premis Montserrat Roig 2024 de periodisme i comunicació social

Arriba una nova edició de les Setmanes d'Arquitectura a Barcelona

És el primer projecte de granja urbana mixta del parc de vivenda pública de lloguer. La granja urbana és un contracte amb què la propietat de la vivenda cedeix el seu ús, per un temps determinat, a canvi que les persones llogateres assumeixin les obres de rehabilitació i manteniment acordades.

En aquest cas, com que es tracta d’un model mixt de granja urbana i lloguer que introduirà l’Institut Municipal de la Vivenda i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), s’efectuarà a través d’un nou contracte que combinarà fases de lloguer i masoveria urbana amb una renda mínima variable.