Barcelona accelera les accions contra el canvi climàtic

Per a l’any 2050 es preveu que hi haurà prop de 140 milions de refugiats al món per motiu del canvi climàtic, alerta el Banc Mundial. 

L’escalfament global afectarà els fluxos migratoris, i principalment els habitants de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina hauran d’abandonar les seves cases a causa de la falta d’aigua, de les males collites causades per la sequera, de l’elevació del nivell del mar i de l’augment de les tempestes.

A Barcelona es viuran entre quatre i cinc onades de calor cada any, i les pluges torrencials comportaran l’increment del nivell del mar i inundacions que, al seu torn, faran retrocedir totes les platges de la ciutat. 

Una bona mostra d’això és el recent temporal ‘Gloria’, que ha danyat el front marítim amb una pèrdua mitjana del 30% de la sorra de les nou platges de Barcelona. Ara, per reposar-la, l’ajuntament calcula que serà necessari fer una aportació extraordinària de 500.000 metres quadrats de sorra.

El nostre planeta demana que actuem de manera urgent i contundent per erradicar les causes d’aquesta crisi global. Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament de Barcelona ha contestat amb el Decret d’Emergència Climàtica que es va declarar el 15 de gener del 2020, i ha accelerat, així, una llista de canvis que comprometen tots els agents de la ciutat.

Un centenar de mesures

El màxim propòsit del Decret d’Emergència Climàtica és assolir la neutralitat de carboni l’any 2050 a Barcelona. Aconseguir-ho dependrà majoritàriament de la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat en la reducció de les emissions globals. 

Per a això, l’Ajuntament de Barcelona s’ha proposat un nou objectiu, més ambiciós que el que es va aprovar en el pla clima 2018-2030. En els pròxims 10 anys, la ciutat haurà de reduir un 50% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respecte als valors del 1992, que en xifres representa entorn de 1.950.000 tones de gasos amb efecte d’hivernacle menys.

El camí per mitigar el canvi climàtic i la contaminació i millorar la qualitat de l’aire passa per un centenar de mesures –elaborades amb més de 200 entitats i aprovades pels grups municipals– recollides en un mateix pla amb un període d’execució de 5 anys que, a més, requereix una gran inversió.

Fins al 2030, l’ajuntament destinarà un pressupost de 563,3 milions d’euros a un paquet de propostes estructurades en set eixos principals, que comporten un canvi en el model de mobilitat i infraestructures, urbanístic, energètic, econòmic, de consum i residus, d’alimentació, i cultural i educatiu. A més, el decret inclou dues adaptacions per prevenir Barcelona davant un eventual empitjorament de la qualitat de l’aire, la salut i els recursos hídrics.

Entorns saludables

Una de les més de cent mesures contra la crisi climàtica és la transformació de 200 entorns escolars en espais segurs i saludables: una acció més contra l’emergència climàtica.

Actualment, pràcticament la meitat de l’exposició diària dels nens i nenes a la pol·lució ambiental es produeix a les escoles i en el trajecte cap als centres. Així ho exposa el científic Jordi Sunyer, cap del programa Infància i Medi Ambient de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per La Caixa, i afegeix: «Els centres ubicats al costat de vies amb trànsit tenen nivells de contaminació dins de l’aula idèntics als nivells de l'exterior».

És conegut per tothom que la contaminació ambiental afecta directament la salut de les persones: produeix malalties i, en el pitjor dels casos, la mort. D’algun temps ençà, la investigació també ha demostrat efectes sobre el ple desenvolupament dels més petits. De fet, alguns estudis evidencien que els nens que creixen en ciutats amb grans nivells de contaminació no arriben a les seves màximes capacitats, ja siguin pulmonars o mentals.

Per la seva part, l’Ajuntament de Barcelona s’ha proposat un termini de 4 anys per millorar l’entorn de 200 centres educatius, una vintena aquest 2020, a través de l’execució de l’estratègia municipal Protegim les escoles.

El seu objectiu és reduir la contaminació de l’aire i el soroll ambiental, i disminuir l’accidentalitat a les zones d’entrada i sortida. Per a això, el consistori suprimirà carrils de circulació i places d’aparcament i reduirà la velocitat de la calçada. A més, crearà espais verds com a punts de trobada i incorporarà nou mobiliari urbà.

Els emissors de CO2

Notícies relacionades

Biblioteques de Barcelona: cultura sense barreres

Ajuts de 10 milions d’euros per a la rehabilitació i millora energètica d’habitatges

₂

Les ciutats són les responsables d’aproximadament el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a escala mundial, derivades del consum d’energia associat a la seva activitat. A Barcelona, el transport és el sector més contaminant (27,41%), seguit del domèstic (20,40%) i el de serveis (20,59%).